Felipe Campos

Felipe Campos és el conseller delegat d’Aigües de Barcelona. Foto: Juan Cabré

Aprofitem el Dia Mundial de l’Aigua, que se celebra el 22 de març, per conversar amb Felipe Campos, conseller delegat d’Aigües de Barcelona. Parlem amb ell sobre la sequera i les conseqüències que tindrà per a la societat catalana, així com de la necessitat de trobar solucions que garanteixin l’abastament d’aquest bé finit, com poden ser l’aigua regenerada o la digitalització. Remarca que els ciutadans de l’àrea metropolitana de Barcelona són dels més estalviadors del sud d’Europa i lamenta que l’Ajuntament de Barcelona encara no hagi signat amb la seva empresa la renovació del conveni contra la pobresa energètica per garantir el subministrament d’aigua a qui no el pot pagar.

El 28 de febrer el Govern va aprovar un decret llei de mesures excepcionals per protegir els abastaments d’aigua que inclou fins i tot penalitzacions. Aquestes mesures d’urgència són preventives o ens les hem de prendre molt seriosament?
Fa 30 mesos que estem en una situació climatològica adversa. No plou com hauria de ploure i les conques internes les tenim a un 27% de la seva capacitat. Això, unit al fet que la temperatura a la conca mediterrània ha crescut un 20%, fa que a Catalunya visquem una de les situacions més complexes dels darrers 50 anys. Les mesures que s’han pres són imprescindibles, però cal fer molt més.

Com afecten aquestes mesures als ciutadans?
Ara mateix no afecten l’ús domèstic de l’aigua, però sí que afecten d’alguna manera prop de 5 milions de persones de la regió metropolitana. Es limita el consum a 230 litres per persona al dia i es redueix un 40% l’aigua per a l’ús agrícola i un 15% per a l’ús industrial.

“A l’àrea metropolitana de Barcelona consumim una mitjana de 105 litres d’aigua per persona al dia; a Madrid arriben a 130”

Hi ha consens social pel que fa a les limitacions?
Hem de posar el focus allà on cal. La ciutadania ha fet un gran esforç des de la darrera sequera, el 2008. A l’àrea metropolitana de Barcelona consumim una mitjana de 105 litres d’aigua per persona al dia, mentre que l’OMS recomana un mínim de 100 litres per persona al dia per garantir la salut. Això vol dir que hem aconseguit que l’estalvi estigui en l’imaginari col·lectiu. La ciutadania ha fet la feina.

Perquè ens en fem una idea… Quant consumeixen algunes de les principals ciutats del nostre entorn?  
Segons les últimes dades que recordo, Madrid està per sobre dels 130 litres per persona al dia de mitjana. A Roma estan entorn dels 200. I a Manhattan, per exemple, arriben fins als 500.

Felipe Campos

Felipe Campos defensa l’aposta per l’aigua regenerada. Foto: Juan Cabré

Fa uns dies el president de la Generalitat anunciava una gran cimera per buscar el consens de tots els partits sobre com afrontar la situació. Són optimistes, vostès?
Tot el que sigui parlar per trobar solucions davant una situació d’emergència clara és positiu. Ara bé, cal que això es tradueixi en accions concretes. Aquí és on radica l’èxit de qualsevol cimera.

Si l’hi convidessin, què els diria als diputats? 
Que ens hem d’anticipar. Tenim l’obligació d’anticipar-nos als moments més complicats, i això requereix inversió, planificació i fer més fortes les aliances publicoprivades que ja han donat resposta a grans reptes que hem viscut en el passat, com la pandèmia. Tothom ha de ser conscient que el recurs és finit i que ara no podem esperar que plogui o anar a veure la Moreneta.

“Tenim l’obligació d’anticipar-nos, i això requereix inversió, planificació i fer més fortes les aliances publicoprivades”

Quina és la solució que proposen vostès? 
Fa dos anys vam posar a disposició de les administracions un projecte de millora de la resiliència de l’abastament metropolità, elaborat conjuntament entre Aigües de Barcelona, l’ACA i Aigües Ter Llobregat, que garanteix l’abastament per a tot el segle XXI, i un dels seus puntals és l’aigua regenerada.

Aquest és el camí?
En termes generals, l’aigua regenerada dona una nova vida a l’aigua. Un cop depurada i tractada, podem donar-li altres usos, com el manteniment del cabal dels rius, la preservació dels aqüífers, els recs agrícoles… L’any passat es van regenerar 50 hectòmetres cúbics d’aigua, l’equivalent al consum d’un milió de persones. Si poguéssim fer una inversió important per garantir aigua regenerada, potser aquesta seria l’última sequera que hauria depès d’un factor climatològic.

Felipe Campos

Felipe Campos va conversar amb el periodista Andreu Asensio a l’Espai Línia. Foto: Juan Cabré

Fa pocs dies l’associació AGUA reclamava la transformació digital com a necessitat imperiosa.
Garantir la digitalització del cicle integral de l’aigua és imprescindible, i nosaltres hem posat en marxa una iniciativa que està pendent d’avaluació per part del ministeri de Transició Ecològica en aquest sentit. Aquest projecte ens ha de permetre tenir totes les eines per poder fer aquest seguiment acurat de l’aigua.

Fins on arriba aquest seguiment?
Des de coses petites, com detectar la mínima fuita del nostre sistema, fins a ser capaços de detectar situacions de risc, persones que pateixen soledat no volguda o malalties que es poden detectar pel baix consum d’aigua. Tot això està inclòs en el nostre projecte social Ressona, la clau del qual és la telelectura. La tecnologia i les dades han d’estar al servei de les persones.

“Si poguéssim fer una inversió important per garantir aigua regenerada, potser aquesta seria l’última sequera que hauria depès d’un factor climatològic”

Aigües de Barcelona ha renovat el conveni contra la pobresa energètica per garantir l’aigua a tothom qui no la pot pagar amb 22 dels 23 ajuntaments metropolitans, excepte amb l’Ajuntament de Barcelona. Què passa a Barcelona? 
Aquest protocol és molt important, perquè permet a les empreses identificar les persones amb vulnerabilitat i que s’activi automàticament el sistema de protecció social. L’hem signat amb tots els municipis i també ho vam fer amb Barcelona fa quatre anys. Ara mateix no està en descobert, sinó que està en situació de pròrroga.

És una qüestió burocràtica o hi ha alguna reticència?
Ho desconeixem. Jo crec que ja he enviat cinc o sis cartes a la regidoria de Drets Socials per agilitzar el procediment, i entenc que no ha de ser un problema. Nosaltres volem renovar-lo. És molt important.

WhatsAppEmailXFacebookTelegram