El 22@ de Barcelona és l’indret que més empreses creatives i culturals concentra de tota la metròpoli. Foto: Poblenou Urban District/ACN
El 2002, el geògraf estatunidenc Richard Florida va inventar un concepte que faria fortuna i que encara avui dia té una legió de seguidors. Aquest investigador és el creador de la idea de la classe creativa, un estrat social que hi ha a les ciutats occidentals i que es dedica a feines relacionades amb les indústries creatives o culturals.
El concepte de Florida venia, a més, amb cants de sirenes. Les ciutats que aconseguissin atraure aquesta mena de treballadors serien més competitives i se situarien a la primera divisió de les grans metròpolis del món. Barcelona n’és un exemple paradigmàtic. De fet, el mateix Florida era entrevistat el 2013 per la revista publicada per l’Ajuntament de la ciutat, Barcelona Metròpolis, i assenyalava que la capital catalana “és capaç d’oferir un entorn creatiu per a tot el món”.
Les dades de l’Institut Metròpoli apunten que el nombre de persones dedicades a professions creatives ha variat força la darrera dècada. Si el 2009, dels 1,5 milions de treballadors afiliats a la Seguretat Social i al règim d’autònoms al territori, 151.619 ho estaven en indústries creatives, el 2019 aquesta xifra se situava en les 204.103 persones. Del 9,9% s’ha passat al 13% en deu anys.
A més d’aquestes dades, recentment els investigadors Lina Maddah, Josep-Maria Arauzo-Carod i Fernando A. López, amb el suport de la Universitat Rovira i Virgili, han anat un pas més enllà i han fet un mapeig d’on són els treballadors creatius, i sobre com s’han mogut entre els anys 2009 i 2017. “En termes generals, totes les empreses s’agrupen espacialment, però en el cas de les indústries culturals i creatives aquests processos són més intensos i es produeixen bàsicament a les àrees urbanes”, diuen en un article publicat a la revista d’economia 5cèntims.
El mapa
En termes generals, si parlem del territori metropolità, Barcelona és on més concentració d’aquestes empreses hi ha, tant el 2009 com el 2017. Alhora, les companyies d’aquests sectors s’ubiquen al mateix centre de la ciutat i al 22@ del Poblenou, que en una dècada s’ha convertit en un gran pol d’atracció de la classe creativa. Més enllà d’això, però, les professions creatives també s’instal·len en altres territoris de la metròpoli. De fet, cada feina d’aquest sector té una dinàmica territorial determinada.
El sector de la publicitat està repartit al centre i al districte de Sarrià-Sant Gervasi de Barcelona. Alhora, si el 2009 aquesta tendència era molt marcada, amb el pas dels anys les empreses d’aquest sector també s’han instal·lat al 22@.
Pel que fa a l’arquitectura i l’enginyeria, el canvi entre el 2009 i el 2017 ha estat significatiu. Abans, aquest sector tenia el seu epicentre a Sant Cugat, però ara el trobem a Barcelona, en districtes com l’Eixample, Gràcia, el 22@ i al centre de la ciutat.
Si hi ha un barri que es dediqui a les arts plàstiques, aquest és el de Gràcia. Aquest sector ha viscut una relocalització notable, ja que el 2009 les empreses d’aquesta mena eren al centre de la ciutat i ara han migrat per complet.
El sector de l’audiovisual, per contra, és molt més dispers, i trobem moltes firmes a la zona del 22@, però també al Vallès Oriental.
Respecte a les empreses que es dediquen a les joies, als instruments i a les joguines, la dispersió és màxima. Actualment, hi ha companyies a Sant Cugat, però també a l’Eixample i al Poblenou de Barcelona.
Passa quelcom similar amb el sector de la recerca i la investigació, que té diversos epicentres repartits a la rodalia de la Universitat Autònoma de Barcelona, a la llera del Llobregat i al 22@.
En aquest sentit, el sector del software i dels videojocs també està repartit al territori metropolità: hi ha empreses a Mataró, Sabadell i entre l’Hospitalet i Barcelona.
A l’extrem contrari hi ha el sector de la fotografia, que està molt concentrat en una petita zona de Barcelona, al districte de Sarrià-Sant Gervasi. És el mateix que succeeix amb el món de l’edició, ja que gran part de les empreses són en aquest mateix districte.
En canvi, si ens centrem en el sector de les arts, les zones amb més empreses són l’Eixample, Gràcia i el centre de Barcelona.
Finalment, en la moda tornem a trobar certa dispersió, perquè les companyies d’aquest sector són a Gràcia, al Vallès Occidental –en ciutats com Sabadell o Terrassa, aprofitant vells pols industrials– i al 22@.
Com és la classe creativa?
Segons definia el col·lectiu d’economistes Espai08 en un reportatge del Línia, la classe creativa es diferencia per ser “hedonista” i tenir “una ètica de treball disciplinada i un estil de vida inconformista que es caracteritza per una alta mobilitat”. Afegien que “sovint, però no sempre, són solters o, si tenen parella, no tenen fills”.
Així mateix, aquesta classe social està molt vinculada a les migracions de treballadors que venen de països amb rendes més elevades que les que es registren a la metròpoli. És per aquest motiu que, des de fa anys, hi ha situacions de tensió entre la població autòctona i els anomenats expats, per exemple en l’increment del preu de l’habitatge o en la conversió de botigues tradicionals en establiments adaptats als nous modes i gustos de consum de la classe creativa.
