Hedonista, treballadora i inconformista: així és la classe creativa metropolitana

Una escena típica de fa uns anys en una empresa emergent situada al 22@ de Barcelona: són les 10 del matí en una companyia que s’encarrega d’oferir descomptes per internet per anar a restaurants. Desenes de joves van entrant a les oficines que són a l’última planta d’un edifici del Poblenou. Les taules estan decorades amb ninots de joguina que un treballador de l’empresa ha recollit dels contenidors i ha anat col·locant a tota l’oficina. “Donen un toc de color i et fan sentir que no estàs en un lloc gris d’oficinistes”, explica un altre jove que treballa com a redactor o, com ell diu, de copywriter.

Alguns joves, encara que es tracta d’un dia entre setmana, venen de passar la nit de festa. Se’ls poden veure les ulleres, però treballen amb intensitat. Molts d’ells són estrangers i han vingut a Barcelona atrets pel seu clima mediterrani. Saben que aquesta empresa no serà l’última de la seva carrera laboral, però de moment, els va bé cobrar un sou digne com a informàtics, experts en màrqueting o agents d’atenció al client. A més, l’ambient de treball és bo, gens opressiu. Fins i tot algunes persones van descalces per l’oficina.

Són hedonistes, tenen una ètica de treball disciplinada i un estil de vida inconformista que es caracteritza per una alta mobilitat. Sovint, però no sempre, són solters o, si tenen parella, no tenen fills. Són la classe creativa, un grup cada cop més present a Barcelona i la seva rodalia. Un grup que en els darrers anys ha fet que alguns barris de la capital catalana experimentin un creixement dels preus del lloguer sense precedent.

Així ho explica un informe elaborat pel col·lectiu d’investigació econòmica Espai Zero Vuit. “La classe creativa és una classe socioeconòmica que es caracteritza per fer servir aquesta creativitat com a avantatge comparatiu”, diuen des del grup.

Qui en forma part?

Richard Florida és el pare del concepte i, segons el seu parer, podem distingir tres subgrups dins d’aquest col·lectiu. En primer lloc hi ha el nucli creatiu. Aquí hi trobem treballadors de la ciència i l’enginyeria, l’arquitectura, el disseny, l’educació, les arts, la música i l’entreteniment que es dediquen a crear noves idees, tecnologies o contingut.

En segon lloc hi ha els professionals creatius que, en paraules d’Espai Zero Vuit, són els que “es dediquen a la resolució de problemes complexos que requereixen judicis independents i una formació elevada, i treballen en sectors com els negocis, les finances, el dret i la sanitat”.

Per últim, hi ha els bohemis, que es dediquen a la cultura i a l’art. “També són importants a l’hora d’atraure les altres dues categories a la ciutat”, assenyalen des del col·lectiu d’investigació.

Quants són?

Segons dades de l’Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona (IERMB), el nombre de persones dedicades a professions creatives ha variat força a la metròpoli en la darrera dècada. Si el 2009 dels 1,5 milions de treballadors afiliats a la Seguretat Social i al règim d’autònoms al territori 151.619 ho estaven en indústries creatives, el 2019 aquesta xifra se situava en les 204.103 persones. Del 9,9% s’ha passat al 13% en deu anys.

Per què venen?

Poden ser molts els motius que fan que una ciutat esdevingui un indret perfecte per a les classes creatives. Florida anomena les tres “T”: tolerància, talent i tecnologia. Hi hauria altres elements com el clima, les oportunitats laborals o, fins i tot, les lleis.

Sigui com sigui, en el cas de Barcelona la majoria de gent que conforma aquesta classe ha nascut al territori. “Almenys durant la primera dècada del segle XXI la classe creativa barcelonina tenia una baixa mobilitat, de manera que es podia intuir una classe creativa més autòctona i menys cosmopolita“, afirmen des d’Espai Zero Vuit. “El 70% de la població creativa havia nascut a la ciutat o a la regió, i el 80% hi havia estudiat”, afegeixen.

Malgrat això, Toni López, investigador del Departament de Geografia de la UAB i del Centre d’Estudis Demogràfics, considera que en els darrers anys hi ha hagut un increment de persones vingudes d’arreu d’aquesta classe. “Actualment hi ha una gentrificació en la qual les classes benestants autòctones competeixen amb les d’altres orígens”, afirma López.

Conflictes

A Catalunya, la classe creativa té una forta vinculació amb el 22@, el barri tecnològic de la ciutat que es va impulsar a partir de l’any 2001. En 10 anys, aquesta zona ha registrat 1.441 empreses i, segons l’Ajuntament, l’any 2018 generava el 21% de tots els llocs de treball de l’àmbit creatiu a la metròpoli.

Tot i que des d’Espai Zero Vuit assenyalen que el barri ha portat beneficis que s’han pogut veure durant la pandèmia, amb molts projectes creatius que han pal·liat els efectes del virus, també consideren que “molt del talent del districte no viu al Poblenou i els seus habitants no solen treballar en els clústers del 22@”. Així, hi ha una manca d’integració i interacció entre les comunitats de la zona.

“A més, el desenvolupament del districte ha generat gentrificació, expulsant les classes populars tradicionals del barri durant la pandèmia”, sentencien. De fet, a la zona, els preus del lloguer han augmentat un 40% en només cinc anys. No tot el que brilla és or.