El negoci de la gent gran

En Camil ja no es val per si sol i la seva família ha decidit portar-lo a una residència. “Entre els fills ens hem anat tornant durant un any per atendre’l i hem estat inclús vivint amb ell a temporades, però ha arribat un punt que ja no li podem donar l’assistència que necessita”, explica en Josep Gurri, el seu fill. L’alzheimer i tot el que comporta aquesta malaltia els ha portat a prendre aquesta decisió. “Però aconseguir una plaça pública és pràcticament impossible perquè hi ha llistes d’espera d’anys i per poder pagar una privada has de ser ric”, lamenta Gurri.

Segons explica, el preu mitjà amb el qual s’està trobant en la seva recerca de residència està al voltant d’uns 2.000 euros mensuals. “Però amb la paga de 900 euros que cobra el meu pare, els pocs estalvis que té i el poc que podríem ajudar els fills, no ens arriba”, lamenta. Per això, assegura que s’estan plantejant vendre o llogar el pis que en Camil té a Granollers, on ha viscut tota la seva vida. “Ens fa moltíssima pena, però és l’única opció que hi ha”, apunta Gurri.

“Morir sols i empobrits”

Al Vallès Oriental hi ha 66 residències i la gran majoria són privades. De fet, tal com mostra la llista d’Establiments i Serveis d’Atenció a la Gent Gran de la Generalitat, només n’hi ha dues que siguin públiques i cinc de concertades. Un fet que des de Marea Pensionista del Vallès Oriental lamenten i que, segons Eugeni Fernández, membre de l’entitat, “aboca la gent gran, no només a morir sola, sinó també empobrida”.

Marea Pensionista reclama més residències públiques i places concertades

“És una vergonya que la gent gran sigui un negoci per a molts i que, a més, s’aprofiti la manca de places públiques per posar preus inassumibles i donar un servei que, en la majoria de casos, no està a l’altura”, lamenta Fernández. Per això, reclama la construcció de més residències públiques i la creació de més places públiques i concertades dins dels centres privats, on la persona en qüestió cedeix una part de la seva pensió, normalment entre un 65% i un 85%.

En aquest sentit, al Vallès Oriental hi ha un total de 2.836 places dividides en residències públiques, privades i en centres d’iniciativa social com fundacions o organitzacions sense ànim de lucre. Però si desglossem aquesta xifra només el 4% de les places estan a centres públics, el 69% a residències privades i el 26% a centres d’iniciativa social. Tot plegat mentre a Catalunya, el 17% de les places es troben a centres públics. En aquest context, però, cal tenir en compte que hi ha un nombre important de les places de les residències privades o de fundacions que també tenen finançament públic.

Més finançament

Precisament això és el que recorden des de la Generalitat: “Cal tenir present que les places amb finançament públic del Departament de Drets Socials es troben tant en centres públics, com en centres d’iniciativa social o privats”. De fet, pel que fa al Vallès Oriental, les places finançades per la Generalitat, sigui de manera total o parcial i independentment del tipus de centre on es trobin, “són el 48% del total de places registrades”, detalla el Govern. I, a més a més, cal tenir en compte que “ara estan arribant fons europeus que permetran construir més residències públiques”, avancen des de Drets Socials. Sense anar més lluny, com la que s’està aixecant a Montmeló.

Una comarca envellida

Precisament, passos com aquest són “del tot necessaris” segons Fernández, especialment si recordem que segons l’informe Projeccions demogràfiques: la població del Vallès Oriental a l’horitzó de 2046, d’aquí a 25 anys un de cada tres habitants de la comarca superarà la franja dels 65 anys. I és que tal com detalla aquest document, la població vallesana no només serà molt més envellida sinó que, a més, tindrà menys infants. “Per això és tan important reivindicar ara la necessitat d’assegurar-nos l’accés a l’oferta pública”, comenta el membre de Marea Pensionista. “Sense aquests mínims estem condemnats a morir indignament”, conclou.