Els ecologistes afirmen que els camps de golf utilitzen una planta que no és autòctona. Foto: Barcelona Golf Destination
Barcelona i la seva rodalia volen convertir-se en un destí turístic conegut pels seus camps de golf. Això és el que es desprèn del recent anunci fet per la Diputació de Barcelona en el qual donava a conèixer que, entre els dies 16 i 19 d’octubre, va participar en la fira International Golf Travel Market (IGTM) celebrada a Lisboa. L’esdeveniment en qüestió es defineix a si mateix com un punt de trobada per a la “comunitat de professionals de viatges de golf que busquen una manera molt enfocada i rendible de fer créixer el seu negoci”.
En declaracions al Línia, l’organisme supramunicipal assegura que l’objectiu d’assistir a aquestes jornades va ser “promocionar Barcelona com a destinació de golf i generar oportunitats de negoci per a les empreses del sector i altres de serveis complementaris, com ara l’enoturisme o el gastronòmic”. En aquest sentit, la Diputació afirma que va mantenir “més de 40 reunions” i que “molts operadors de negocis i luxe” es van mostrar interessats “a poder incorporar Barcelona dins dels seus portafolis orientats a un client d’alt poder adquisitiu”.
Tàndem publicoprivat
La Diputació va participar en l’International Golf Travel Market juntament amb l’Agència Catalana de Turisme. Segons afirmen des de l’organisme supramunicipal, es tracta d’una iniciativa que s’emmarca en un “pla d’accions conjunt amb l’Associació de Clubs i Camps de Golf de la demarcació de Barcelona” per convertir el territori en un destí de primer ordre d’aquest esport. Aquesta darrera associació, que també ha estat batejada com a Barcelona Golf Destination, està integrada per vuit camps de golf de la demarcació de Barcelona i per la mateixa Diputació. Dit d’una altra manera, parlem d’una iniciativa publicoprivada que, entre altres funcions, s’encarrega d’organitzar packs d’estances d’hotel i golf per a turistes que superen els 500 euros.
Els vuit camps són el Golf Terramar (el Garraf), el Golf Montanyà (Osona), el Golf Barcelona (l’Anoia), el Real Club de Golf el Prat (Baix Llobregat), el Golf Llavaneras (el Maresme), el Club de Golf Vallromanes (Vallès Oriental), el Golf La Roca (Vallès Oriental) i el Golf Sant Cugat (Vallès Occidental).
Finalment, l’acció pretén, en paraules del mateix organisme de la demarcació de Barcelona, impulsar els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS). En concret, amb la promoció dels camps de golf es vol aconseguir un “treball digne i creixement econòmic” per a la regió.
A la caça del turista amb diners
Ja el 2009 la Generalitat de Catalunya apuntava, en el seu Informe del sector del turisme (2009-2026), que atraure el turisme relacionat amb el golf era una prioritat del sector turístic. “La seva despesa per turista és quatre vegades més gran que la dels turistes convencionals”, afirmava el document. “El perfil del turista-jugador de golf que visita el país respon als següents criteris: de mitjana edat, que genera molts més ingressos que altres turistes, valora molt la destinació on arriba i està interessat també en altres recursos turístics, com ara la cultura o el medi natural”, afegia.
De la mateixa manera, des de fa temps, diferents institucions relacionades amb el turisme afirmen que la regió de Barcelona ha d’atraure aquesta mena de turisme de “qualitat”. Des de l’Ajuntament de la capital catalana fins al Gremi d’Hotels de la ciutat han assenyalat que aquest és l’objectiu per combatre l’anomenat turisme low cost.
Sigui com sigui, de moment la regió de Barcelona està lluny de convertir-se en una referència del turisme de golf. En els darrers premis de l’Associació Internacional d’Operadors de Golf (IAGTO, per les seves sigles en anglès), l’organisme va assenyalar que els millors indrets per viatjar-hi per practicar aquest esport són Xipre, Dubai, el sud de Baixa Califòrnia, Carolina del Sud i Tailàndia.
Els ecologistes, en contra
Amb tot, no tothom veu amb bons ulls que la Diputació promocioni els camps de golf del territori. “Aquesta mena d’apostes que fa l’organisme i alguns ajuntaments, com si estiguessin a Centreeuropa, no tenen sentit”, afirma Jaume Grau, d’Ecologistes en Acció. Segons el seu parer, els camps de golf tenen tres tipus d’impactes negatius: un de mediambiental relacionat amb l’aigua, un d’ecològic i un darrer vinculat amb l’especulació immobiliària.
“Encara que ara els camps de golf utilitzen un 60% d’aigua regenerada, és a dir, que no és de boca, perquè és més barata, continuen suposant un gran consum d’aigua”, afirma Grau. L’integrant d’Ecologistes en Acció assenyala que, “tot i que la llei no ho permet”, aquesta aigua podria beure’s.
Més enllà d’això, es tracta, segons ell, d’aigua que no es destina a altres usos “importants des d’un punt de vista social i ambiental perquè se’n va als camps de golf”. “És cert que hem estalviat en el cost de potabilitzar aigua, però encara és un consum totalment innecessari”, sentencia en aquest punt.
Per altra banda, Grau remarca que els camps de golf són de gespa, i aquesta és “una planta dels països del centre i del nord d’Europa”. “Per mantenir-la aquí cal molta aigua i utilitzar insecticides perquè estigui verda i impecable”, afegeix. Tot això, a ulls de l’activista, fa que els camps de golf siguin “deserts biològics”. “Una superfície en què només hi ha una espècie vegetal és molt més pobra que qualsevol desert de gel o de sorra del planeta”, critica.
Finalment, Grau considera que l’economia dels camps de golf va associada a un model d’especulació immobiliària que no té en compte el territori. “Fa pocs mesos, Caldes de Malavella va plantejar acollir la Ryder Cup i proposava fer un tercer camp de golf acompanyat de pisos de luxe per a una competició que dura poques setmanes”, denuncia.
Malgrat totes les seves crítiques, el membre d’Ecologistes en Acció creu que existeix un model en el qual el golf sí que pot ser un esport que es practiqui amb consciència ecològica. “Es podria fer un replantejament amb camps de golf amb vegetació mediterrània o en entorns naturals que no s’haguessin de regar”, conclou.
