Grup de joves fent una activitat de lleure. Foto: Gemma Sánchez/ACN
La jornada d’un jove en un institut públic català és de sis hores i mitja. De 8 del matí a les 14.30. Arriba al centre amb lleganyes als ulls i, després de fer algunes classes, normalment fa una breu pausa, seguida d’unes hores lectives més. Amb algunes diferències, la majoria de nois i noies joves que van a centres públics té el matí ocupat d’aquesta manera. Malgrat això, després de dinar aquesta relativa igualtat comença a esfondrar-se. És quan entren en joc les extraescolars.
No per a tothom el temps d’esbarjo o aprenentatge fora de l’aula és igual. Segons un estudi realitzat per l’Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona (IERMB), en què s’analitzen les activitats extraescolars fora de l’horari lectiu, als barris de Barcelona amb rendes més baixes hi ha menys oferta d’activitats. “Els districtes més benestants presenten una major oferta amb uns preus significativament més elevats”, afirmen des de l’IERMB.
D’aquesta manera, la investigació destaca que, mentre que al districte de Nou Barris els instituts públics ofereixen una mitjana de 4,3 activitats per centre, a altres indrets com Gràcia la xifra se situa en les 14.
“Els infants i joves de classes mitjanes fan unes 3,7 hores d’extraescolars setmanals, mentre que els de famílies amb rendes baixes en fan només 1,8”, explica Ismael Palacín, director de la Fundació Bofill. Aquesta diferència és més preocupant del que ens pensem. “Abans es veien les extraescolars com maries, però les últimes investigacions diuen que és aquí on s’estableixen les competències no curriculars, és a dir, els valors, la creativitat, la capacitat de resolució de conflictes i l’esperit crític”, assegura Palacín, que afegeix que cal redefinir el dret a l’educació per convertir-lo en quelcom més ampli.
Si tenim en compte això, la següent xifra aportada pel director de la Fundació Bofill resulta encara més demolidora: els infants de famílies vulnerables fan 6.000 hores de formació extraescolar menys que els de famílies benestants durant el seu pas per l’educació obligatòria. Val a dir que en aquest càlcul s’inclouen totes les activitats que es duen a terme durant l’estiu, “el moment en què les diferències s’accentuen”.
EL PREU DE LES EXTRAESCOLARS
Per què hi ha una escletxa tan marcada? El cert és que la diferència més gran entre barris la marca la renda familiar. Si una llar pot pagar les activitats extraescolars dels seus fills, ells les faran. Tan senzill com això. “Moltes extraescolars tenen un preu molt elevat, fet que les converteix en inaccessibles per a les famílies en situació de vulnerabilitat”, diuen des de l’IERMB. Així, els centres d’educació pública dels districtes amb rendes més altes destinen molts més recursos a les activitats extraescolars. A les Corts, per exemple, la mitjana anual per activitat extraescolar dins de l’institut és de 375 euros. Contrasta amb la despesa dels instituts de Ciutat Vella: 13 euros l’any.
D’altra banda, també hi ha diferències de preu pel que fa al tipus d’activitat. Les més cares són les relacionades amb els idiomes i la tecnologia. La mitjana anual de despesa per alumne és de 299 euros i 258 euros, respectivament. Des de l’IERMB expliquen que, “en canvi, les més barates són les esportives i les de reforç de competències bàsiques”. A més, el preu canvia substancialment en funció de qui ofereix l’activitat. Quan aquesta està organitzada per les administracions, el preu mitjà anual de l’activitat se situa en els 102 euros, mentre que si l’extraescolar la porta a terme una empresa privada d’idiomes, el cost s’enfila fins als 335 euros.
Això explica per què les activitats esportives són les més demandades. El 37% de l’oferta és d’aquest tipus. Per darrere hi ha les activitats culturals o artístiques (35,6%), els idiomes (15,2%), les classes de reforç (8,5%) i les activitats tecnològiques (3,9%).
No sorprèn, doncs, que governs com l’estatunidenc hagin decidit apostar per millorar l’educació de fora de l’aula. “Biden ha anunciat que invertirà 30.000 milions de dòlars, el que serien 800 milions d’euros a Catalunya, per aconseguir l’equitat en les extraescolars”, diu Palacín. “A casa nostra calen polítiques públiques”, apunta.
NO TOT VA DE DINERS
Però no tot passa per la inversió. Segons el director de la fundació, hi ha un factor cultural. “Les classes mitjanes tenen molt integrada la necessitat de les activitats extraescolars”, afirma.
A més, també es tracta d’un problema polític. “Les retallades de l’època Rigau van convertir els instituts en centres de jornada intensiva, en acadèmies matinals, on molts dels alumnes són els que anomenem nens de la clau”, afirma. Es refereix a alumnes que arriben a casa quan els seus pares treballen i es passen tota la tarda al sofà, sense referents.
