Actualment, a la Rambla de Barcelona hi ha molts exemples d’edificis que pateixen un deteriorament molt clar. Foto: Línia
La Rambla de Barcelona arrossega un seguit de problemes crònics i estructurals. Per fora llueix, però si ens aventurem pels terrats i els patis interiors, l’ànima ens cau als peus. Tota la grandesa neoclàssica es distorsiona a conseqüència de tants anys de deixadesa. La pregunta és òbvia: es pot rehabilitar la Rambla des del punt de vista dels seus edificis?
La primera barrera per fer-ho és la mateixa protecció dels edificis. “Tota la Rambla i el seu entorn estan catalogats i no es pot moure res”, adverteix Pau Bosch, arquitecte, ambientòleg i responsable d’urbanisme d’Amics de la Rambla. “Si vols passar la Inspecció Tècnica d’Edificis, Patrimoni et demana col·locar les finestres de fusta originals o una pintura amb voladures i silicats… Tot plegat multiplica el que costaria una obra normal”, diu.
Problemes de patrimoni
Però l’econòmic no és l’únic problema. Alguns veïns i comerciants amb qui aquest mitjà ha parlat, avalats pels Amics de la Rambla, denuncien la dificultat d’obtenir una llicència d’obres, ni que sigui per col·locar un ascensor a l’edifici o reformar un pis. “La normativa municipal és clara, però els criteris que s’apliquen des de Patrimoni no estan publicats i acaben sent molt subjectius”, afirma Bosch. A més, insisteix a dir que “hi ha divergències entre Patrimoni i l’Institut del Paisatge Urbà”. “Nosaltres estem molt a favor de protegir el patrimoni. El que no pot ser és que et vagin canviant el color que has de pintar mentre estàs fent les obres de reforma”, sentencia.
Fonts municipals afirmen al Línia que el procés de verificació de qualsevol llicència d’obres “suposa la revisió tècnica de la documentació presentada i, per tant, necessita un temps de tramitació, i habitualment es requereix que el privat elabori i presenti documentació i informes sectorials diversos que demanen el seu temps d’elaboració”. A l’Ajuntament, segons aquestes fonts, no els consta que “hi hagi un retard específic en la tramitació de llicències a la Rambla”.
Pel que fa a la protecció patrimonial i a la possible divergència entre els tècnics, des del consistori asseguren que, en el cas dels edificis amb protecció patrimonial, “els requeriments tenen l’objectiu de preservar i protegir el valor patrimonial dels immobles que formen part del catàleg i evitar que se’n perdi l’essència i, per tant, cal ser exhaustius a l’hora d’assegurar que es compleixen”.
Patis i baixants
L’altre gran problema a la Rambla és la deixadesa. N’hi ha prou de passejar-se pel carrer Lancaster, darrere del Teatre Principal, o pels voltants de la Foneria de Canons per trobar edificis públics i privats en condicions lamentables des de fa molts anys. Però des del terrat d’un edifici, a prop de Colom, s’observa un paisatge encara més desolador. Patis degradats, tubs de ventilació abandonats, coloms que s’han apropiat de pisos buits, parets plenes de pedaços de ciment i instal·lacions de gas i d’electricitat francament inquietants. I a tot això cal afegir els problemes crònics que afecten els baixants, que causen embussos tot sovint.
Un parell de solucions
Ara bé, qui ho hauria de pagar tot això? “Toca al propietari fer-ho”, remarca Juli Capella, arquitecte amb una àmplia experiència a Ciutat Vella. “Però el que fa normalment és escaquejar-se’n, perquè no té cap incentiu per fer les obres necessàries”, relata Capella. En el cas de l’administració, afegeix, “va saturada de pagar coses i diu que no és prioritari”. I així es va degradant tot, adverteix. Una solució per a ell seria fer servir els famosos fons europeus, els Next Generation, per finançar un pla de rehabilitació com el Barcelona, posa’t guapa dels anys vuitanta i noranta. Capella proposa, fins i tot, vincular-ho a raons de sostenibilitat i ecològiques per encaixar-ho millor.
Però, per començar, Bosch, en nom dels Amics de la Rambla, demana “una oficina transparent i accessible per coordinar les obres dels edificis amb les de la remodelació de la Rambla”. “D’aquesta manera, els privats podrien anar fent reformes i s’agilitarien tant la tramitació de llicències com els terminis de Patrimoni”, conclou.
Avantatges per fer reformes privades
Segons la normativa municipal actual, els promotors de remodelacions i obres de millora d’edificis patrimonials poden beneficiar-se d’avantatges fiscals, com per exemple una bonificació d’entre el 35% i el 95% en funció del nivell de protecció patrimonial que tingui l’edifici.
