Al principi els coworkings es concentraven al Poblenou, però en els darrers temps s’estan instal·lant a barris del centre de Barcelona, com al districte de l’Eixample. Foto: A. A.
Al carrer, tres nois joves parlen despreocupadament asseguts a terra, recolzant l’esquena a la vidriera del local d’oficines compartides en el qual treballen. És el coworking Transforma BCN, al districte de l’Eixample de Barcelona.
En el mateix aparador on els tres joves la fan petar s’hi llegeix, amb colors llampants: “coworking for real heroes“. A l’interior, tot està decorat amb mobiliari modern, d’aquell que sembla antic però que és nou. Una màquina de videojocs antiga, unes bicicletes retro, palets de fusta, pissarres pintarrejades amb dibuixos que semblen fets per un geni o per un infant… Costa saber què és decoració i què té alguna utilitat.
A l’alça
Espais com el Transforma BCN són cada vegada més comuns a Barcelona i la seva rodalia. Així ho confirma un estudi de la consultora Cushman&Wakefield i de l’associació d’espais de treballs flexibles ProWorkSpaces, en què s’afirma que la superfície contractada per a locals de cotreball a la capital catalana s’ha incrementat un 126% respecte del 2020. En total, hi ha 10.925 metres quadrats d’aquesta mena de locals, que representen el 2,57% de l’estoc total d’oficines a Barcelona.
En gran part, aquest creixement té a veure amb la pandèmia, el confinament i el teletreball. “En els últims mesos, la demanda d’espais al coworking ha augmentat un 40%”, explica l’Antonio, del Transforma BCN. “El tipus de client o el perfil ha canviat molt en els darrers temps”, afegeix.
El perfil del client de coworking ha canviat arran de la pandèmia. Foto: A. A.
“Abans eren digital nomads, que literalment vol dir gent nòmada que viatja de país en país amb un portàtil, freelancers que treballen en els seus propis projectes i expads que venen de fora per viure a Barcelona”, detalla. Ara, però, els clients del coworking ja no només són autònoms, estrangers i viatgers, sinó que cada cop hi ha més gent que treballa per a una empresa i que simplement no pot anar a l’oficina. “N’hi ha molta que comença a treballar a casa i al cap d’uns mesos s’adona que no hi està tan bé com es pensava”, considera l’Antonio per afegir que “és aleshores quan busquen un coworking“. Es tracta de persones que a casa no tenen espais per poder separar la vida laboral de la vida privada.
Època de vaques magres
Malgrat aquest creixement que els coworkings comencen a notar ara, no tota la pandèmia ha estat fàcil per a aquesta mena de negocis. És el que explica una de les propietàries del 7dos, un coworking situat al barri de Gràcia, també a Barcelona. “Teníem molts clients estrangers que amb la pandèmia van deixar de venir”, afirma. En aquells primers moments, la cascada de persones que es van desapuntar va fer perillar aquest negoci amb set anys de vida. “El nostre espai és obert, i durant temps s’ha fet complicat mantenir les mesures de seguretat”, afegeix. Afortunadament per al 7dos, les coses comencen a repuntar ara que, com assenyalen des de ProworkSpaces, l’ocupació d’aquests espais a tota Barcelona voreja el 75%.
‘Coworkers’ i conflictes
Són les quatre de la tarda i el centre de treball autònom Tranforma BCN està ple de persones, la majoria d’entre 30 i 40 anys. La concentració és absoluta. Poques aixequen la vista dels seus ordinadors. A la zona de la cuina, dues noies parlen en anglès mentre prenen una infusió. Encara que el perfil de persones que trepitja aquests centres ha canviat, la majoria de gent que hi ha segueix sent el que el col·lectiu d’investigació econòmica Espai Zero Vuit defineix com la classe creativa metropolitana. Aquesta és cada cop més present a Barcelona i representa el 13% dels treballadors de la ciutat. Molts dels seus integrants omplen coworkings i molts d’ells són nouvinguts de països amb un PIB elevat.
Això ha fet que els indrets en els quals s’instal·len els coworkings hagin viscut una transformació social notable en poc temps. Tot i que quan van començar a aparèixer, aquesta mena d’espais es concentraven sobretot en barris com el Poblenou, des de fa uns anys el centre de la ciutat ha vist créixer les oficines de cotreball. “L’Eixample és una mica el business center; és un districte bastant ampli amb locals amb més metres quadrats, a diferència d’altres llocs com el Raval o Gràcia”, comenta l’Antonio.
En aquest sentit, la nova economia està suposant el naixement de conflictes en barris històrics de la ciutat. Segons expliquen des d’Espai Zero Vuit referint-se al Poblenou, el creixement de la classe creativa “ha generat gentrificació, expulsant les classes populars tradicionals del barri durant la pandèmia”. De fet, en aquest barri els preus del lloguer han augmentat un 40% en només cinc anys. Alhora, el model dels centres de treball compartit, on els treballadors paguen per la llum, l’aigua o el mobiliari que utilitzen, planteja molts dubtes entre els sindicats. No totes les èpoques daurades volen dir prosperitat.
