Des dels sindicats alerten de la pèrdua de drets que pot suposar el teletreball. Foto: Estefania Escolà/ACN
Tornar a la presencialitat o optar per un model que integri el teletreball. Aquesta és la qüestió que el món laboral haurà de resoldre pròximament.
La vacunació feia preveure que el setembre molts treballadors podrien tornar a l’oficina, però l’arribada de la variant Delta i la cada vegada més llunyana immunitat de grup ho està endarrerint. Amb tot, el 6 de juliol la Generalitat de Catalunya publicava una resolució perquè la seva plantilla s’hi reincorporés de manera semipresencial. Així, els treballadors públics han de fer tres dies a la setmana feina de forma presencial i dos dies en remot.
“No ha estat un gran canvi”, explica l’Anna, una interina de la institució. “El canvi més fort va ser quan vam començar a teletreballar, però adaptar-me a aquest model híbrid no m’ha costat gaire”, reitera.
Què volen els treballadors?
El passat mes de juny, els empleats d’una de les primeres empreses del món, Apple, van començar una curiosa reclamació. Part de la plantilla va enviar una carta adreçada al cap de la companyia, Tim Cook, en la qual es criticava la poca flexibilitat de la directiva de la firma productora de ginys tecnològics. La transnacional havia comunicat als seus treballadors d’oficina que aquesta tardor es reinstauraria la feina presencial. Els dilluns, els dimarts i els dijous, com en el cas de la Generalitat, seria obligatori anar físicament als edificis d’Apple.
A la carta, els treballadors disconformes consideraven que, sense flexibilitat, molts d’ells haurien de deixar de conciliar la seva vida familiar i laboral. Així mateix, explicaven que la decisió de Tim Cook havia estat poc transparent i per això demanaven una enquesta per saber el que volia la globalitat de la plantilla i no només els directius.
A casa nostra, de moment no hem vist accions d’aquesta mena. Amb tot, segons explica Javier Ibars, director de Relacions Laborals i Afers Socials de Foment del Treball, “tots els informes i enquestes ens diuen que els treballadors volen un model híbrid”. És per això que considera que, un cop s’acabi la pandèmia, “una part important de les empreses seguiran fent teletreball”. Mai serà com en el segon trimestre del 2020, però el model laboral canviarà.
Per a l’Elisabet, una jove de 30 anys que treballa com a enginyera i que actualment fa tota la jornada en remot, la relació amb el teletreball és complexa. En clau d’humor, comenta que té “sentiments contradictoris amb el teletreball: l’odio i l’adoro”.
En el seu cas, va canviar d’empresa fa menys d’un any i encara no ha conegut els seus companys físicament. “Al principi vaig viure-ho molt malament, però després t’hi acostumes”, assenyala per afegir que un dels grans problemes que veu en la seva situació és que, “si estàs en una empresa gran, és molt més difícil que et coneguin i, per tant, de créixer”.
Un endarreriment històric
Abans de la pandèmia, Espanya vivia un dèficit històric pel que fa al teletreball. Si a Europa l’11% de les tasques laborals es feien en remot, a l’Estat espanyol aquesta xifra es quedava en el 5%. “Tenim uns sectors productius que es basen en la presencialitat, com per exemple el turisme o la restauració”, assenyala Ibars.
No és l’únic motiu que explica aquest dèficit. “Aquí la cultura corporativa no sempre ha anat a favor del teletreball, ja que s’atorga poca autonomia als empleats”, explica el representant de Foment. Per últim, Ibars considera que a l’Estat espanyol hi ha un dèficit pel que fa a competències digitals i, a més, a les llars hi ha menys dispositius tecnològics que permetin treballar a distància.
La cara B del teletreball
“El problema del teletreball és que en algunes feines t’obliguen a estar pendent del mòbil en horaris fora de la teva jornada laboral”, explica l’Anna. No són pocs els que han criticat aquesta fórmula de treball durant els últims temps.
La CGT, en un informe batejat com a Teletreball: no és or tot el que brilla, afirma que, tot i els avantatges, el model de teletreball pot tenir “riscos concrets per a les treballadores i treballadors” i pot desembocar en una “externalització total o parcial de l’activitat productiva de l’empresa”.
Així mateix, el sindicat denuncia que “la immensa majoria de les persones que teletreballen utilitzen mitjans propis: electricitat, internet, equips informàtics o telefònics (…), per no esmentar altres qüestions com la climatització o altres subministraments”.
Aquestes demandes que cita la CGT estan, en realitat, recollides en la Llei del Teletreball de 2019, en la qual, com explica CCOO, l’empresa està obligada a “proveir de tots els mitjans, els equips i les eines necessàries per fer la feina i ha d’assegurar-se de fer el manteniment de tots ells. Això inclou, a més dels equips informàtics i perifèrics adients, uns mobles adequats”.
A més, segons explica el sindicat, les empreses han d’acordar, mitjançant la negociació sindical, com “compensar la persona treballadora a distància per les despeses que es puguin generar (…) amb els increments del consum elèctric, de gas i d’internet, l’ocupació dels espais privats, etc.”.
Des de Foment són crítics amb aquestes disposicions. Ibars considera que hi ha moltes empreses que no poden permetre’s implementar millores d’aquesta mena a casa de cada treballador. Per això assenyala que, si el treball és híbrid, “tothom ha de ser conscient dels costos que té, ja que les empreses no poden carregar-se amb més obligacions del compte”.
