La majoria dels delictes es van denunciar a Barcelona i a la seva rodalia. Foto: Departament de Justícia
Insultar o agredir algú per ser gai o lesbiana, per venir d’un altre país, per participar d’una ideologia política determinada o per tenir una discapacitat intel·lectual són delictes, els anomenats delictes d’odi. Malgrat això, en sabem poca cosa. Qui els porta a terme? Quines són les víctimes més afectades? On acostumen a produir-se? Aquesta mena de delictes van a l’alça?
Segons dades obtingudes per l’Agència Catalana de Notícies (ACN) a través d’una petició de transparència als Mossos d’Esquadra, els joves menors de 35 anys són responsables de la meitat dels delictes d’odi, i els menors d’edat, d’una quarta part.
Barcelona, el centre dels delictes
Entre els anys 2020 i 2022, el cos de policia catalana va registrar més de 1.400 delictes d’odi. D’aquests, més de 800 es van produir a la regió metropolitana, i un de cada quatre es van denunciar en comissaries de Barcelona. Per altra banda, a les principals ciutats metropolitanes el nombre d’aquest tipus de delictes va ser menor. Així, a la comissaria de Badalona es van registrar el 3,6% dels delictes d’odi del conjunt del país, a la de l’Hospitalet el 2% i a la de Santa Coloma l’1,1%.
Aquest fet té a veure amb el pes demogràfic de la regió metropolitana i la capital catalana. No obstant això, a les dades sorprenen els casos d’algunes comissaries de Barcelona on el nombre de delictes és força elevat. És el cas de les comissaries de l’Eixample i de Sant Martí, que sumades acumulen un de cada 10 delictes d’odi que es produeixen a tota Catalunya. Tal com recorda l’ACN, juntament amb la del districte de Ciutat Vella, les tres comissaries barcelonines són les que més delictes d’odi registren de tot el país. Per darrere hi ha les comissaries de Segrià – Garrigues – Pla d’Urgell (4,5%), Osona (4%), Badalona (3,6%) i el Garraf (3,6%).
D’altra banda, les dades dels Mossos mostren que la via pública és la ubicació més freqüent on es perpetren aquests delictes (40%), seguida de l’interior dels habitatges, amb prop del 20%.
La policia catalana també divideix les accions entre tipus de fets segons consten al Codi Penal, i els que s’emmarquen en les accions contra l’exercici dels drets fonamentals i les llibertats públiques ocupen el 24% dels casos. El 23% són delictes de lesions, el 21% són d’amenaces, el 8,5% són de danys i el 4,5% per tracte degradant o vexatori. Finalment, les dades també reflecteixen que la immensa majoria de crims són presencials (90%), mentre que la resta són per internet.
La serp ha tret el cap
Fa un any, al diari Línia publicàvem un reportatge sobre extrema dreta i jovent a l’àrea metropolitana. En la investigació ens preguntàvem si aquesta ideologia que basa la seva essència en l’odi cap a la diferència estava penetrant entre els nois i noies del territori. El cert és que no existeix un consens entre els especialistes, i molts consideren que si bé hi ha postures cada vegada més radicalitzades entre el jovent, la gran majoria han adoptat el discurs igualitari i feminista.
Malgrat això, les dades publicades per l’ACN semblen indicar que sí que hi ha un auge de la cultura d’extrema dreta entre els joves. Les xifres dels delictes d’odi comesos per menors de 35 anys mostren aquesta tendència. La meitat cal imputar-los a aquesta franja de població.
A més, el tipus de delicte d’odi entre el jovent també és molt diferent del delicte d’odi que es presenta al conjunt de la societat catalana. Del total de delictes d’aquesta mena entre els joves, un 78% són dirigits al col·lectiu LGTBI, mentre que a la població catalana en general aquesta xifra baixa fins al 40%. Alhora, els delictes contra persones d’altres ètnies o cultures comesos per joves només són un 16% en aquesta edat, mentre que a la població en general representen el 33%.
Per al president de l’Observatori Contra l’Homofòbia, Eugeni Rodríguez, aquest augment de delictes contra la comunitat LGTBI té a veure amb el concepte de masculinitat i el masclisme que guanyen pes entre el jovent.
Alhora, la cultura masclista i el seu ascens estan relacionats amb dos fenòmens. En primer lloc, amb l’auge de l’extrema dreta a casa nostra, que ha contaminat el debat públic amb el seu ideal, i en segon lloc, amb l’aparició de creadors de contingut a internet netament feixistes i amb un discurs adreçat als homes joves. És el que en anglès s’anomena manosphere i que en català es podria traduir com a masclesfera. Un seguit de fòrums, blogs i videoblogs misògins i racistes que acumulen milions de visites.
