Buscant la tranquil·litat: els pescadors de les platges de Barcelona

Als fanals dels carrers de la Barceloneta hi pengen cartells que diuen: “A la millor platja, qui vol es relaxa”. Es tracta d’una campanya de l’Ajuntament per incentivar el civisme a primera línia de mar. No obstant això, es fa difícil de creure que tranquil·litat i platja puguin ser sinònims a Barcelona. Costa de creure, però els pescadors que cada vespre tiren la seva canya en un dels mars més contaminats del món venen a la platja precisament buscant la tranquil·litat.

Calma i desconnexió

Els últims turistes encara no han abandonat la platja. Avui ha estat un d’aquells dies de setembre calorosos però no asfixiants, ideals per fer un bany, estirar la tovallola i quedar-se durant hores al sol. Són les vuit del vespre d’un dimarts i el barri mariner –cada vegada menys mariner i més turístic– està en plena efervescència.

Quan els turistes comencen a marxar de la sorra, apareixen els primers pescadors de Barcelona. Són homes, sovint sols, que arriben amb la bici i portant les canyes al damunt. A l’espigó del gas, davant de l’Hospital del Mar, la primera foscor del dia fa difícil distingir qui ha vingut a banyar-se, qui està bevent alcohol i qui està pescant. L’única cosa que distingeix els pescadors de la resta és la fina antena que sobresurt per darrere dels seus cossos, però cal tenir bona vista per veure la canya.

Un d’ells ens explica que porta des del migdia aquí. Ha vingut amb la nevera, dos entrepans i unes llaunes de Coca-Cola, i aviat marxarà cap a casa. “Durant tota la setmana treballo molt”, explica. “Em dedico a fer pizzes, i de vegades podem arribar-ne a fer més de 1.000 en una jornada”, diu. En realitat, reconeix, són molt pocs els moments que té per practicar la pesca esportiva, i quan ho fa intenta deixar enrere la duresa de la feina. Concentrar-se en la canya i el mar. Mantenir-se atent per a quan senti la lleu estrebada del peix en el fil. En tot el dia ha pescat dos petits sargs que guarda en una bossa de plàstic.

El seu cas no és únic. A l’altra banda de la platja de Sant Sebastià de la Barceloneta, un home arriba a l’espigó que hi ha sota l’Hotel Vela. Són les vuit passades. Té uns 40 anys, però en fa 26 que va arribar a Barcelona procedent de Madrid. En aquest quart de segle ha vingut a pescar pràcticament cada dia. “Pesco orades per menjar o per vendre, perquè a casa meva no es menja gaire peix”, detalla. “Ho faig perquè és una passió i perquè aquí em trobo amb els amics i em relaxa”, afegeix.

Segons relata, hi ha molta més gent de la que ens imaginem pescant a Barcelona. De fet, des d’una botiga especialitzada en pesca propera a la platja ens expliquen que el negoci els va molt bé. “Tenim clients de totes les edats”, afirma un noi jove darrere el taulell. “Tot i que la gent prefereix pescar en altres llocs com el Prat de Llobregat, perquè aquí l’aigua està molt contaminada, a Barcelona hi ha moltíssims pescadors”, afirma. “Qui ve a la Barceloneta ho fa més per passar la tarda xerrant, o fins i tot per passar la nit, que per la pesca en si mateixa”, conclou.

Dels pescadors als turistes

La tranquil·litat dels pescadors contrasta amb el bullici que hi ha a la Barceloneta. Al passeig, els estrangers es fan selfies, els patinadors es creuen que estan a Los Angeles, els corredors passen suats amb la cara desencaixada, les llums de neó dels bars estan enceses a tot drap i a la platja, en un gimnàs a l’aire lliure, la música màquina motivacional sona repetitiva mentre nombrosos homes joves entrenen els bíceps.

Cada cop hi ha menys espais on trobar tranquil·litat a Barcelona. Són als límits de la capital catalana en moments que no vol ningú, com a la matinada.

Un altre home ens explica que pesca a Barcelona des de fa quatre dècades. “Les coses han canviat. Abans era molt fàcil pescar a la platja i ara és impossible, perquè hi ha molta gent i has d’anar amb compte que no et robin”, diu. Per això ell prefereix anar a pescar en barca. Segons continua explicant, si pesques a la platja, ara has de tirar la canya més lluny que abans perquè hi ha pocs peixos a la costa. A més, les normes imposades per les autoritats per regular aquesta activitat la desincentiven.

Durant la temporada alta de bany, la pesca es pot desenvolupar a totes les platges de dilluns a diumenge, de nou de la nit a deu del matí, i a les zones de pesca habilitades a la platja de la Barceloneta, de set de la tarda a nou de la nit. La resta de l’any, l’activitat es pot practicar a totes les platges de dilluns a diumenge, sense limitació horària. El cuiner de pizzes pescador que hem entrevistat estava totalment fora de la llei.

En tot cas, cal tenir una llicència de pesca. “Aquí ve molta gent sense llicència i la policia fa com qui no hi veu”, afirma el pescador nascut a Madrid. Alhora, qui té llicència pot pescar a la zona delimitada que facilita el consistori i que se situa al final del llarg espigó que hi ha a la zona sud de l’Hotel Vela. “Allò està tancat, perquè segons diu l’Ajuntament s’hi han de fer obres”, denuncia el vell pescador.

Els límits de la pesca

Com diu l’expressió popular, no tot el que brilla és or. Aquesta afició, que semblaria tan relaxant i agradable, també té els seus punts foscos. No és per a tothom.

La Caterina es va comprar unes canyes amb molta il·lusió. Una tarda de juliol va voler provar-les, i amb una amiga van decidir anar a l’espigó que hi ha entre la platja de la Nova Icària i el Port Olímpic. Eren vora les vuit del vespre, i des del primer moment en què la Caterina i la seva amiga es van instal·lar a les grades de pedra que hi ha a l’espigó van sentir que les coses no anaven del tot bé. “Hi havia un ambient amb molta droga i això ens va sorprendre”, explica. “Eren diversos grups de nois i noies joves i jo tenia la sensació que, si saltava una espurna, podia haver-hi problemes”, afegeix. A més, una de les qüestions que li va crear més inseguretat era que, a l’espigó, l’única sortida que tenia era l’aigua. “No sé si és un ambient gaire segur”, sentencia la Caterina fent trontollar la tesi d’aquest reportatge.

La tranquil·litat dels pescadors no és per a tothom. Només és per als homes que tiren la canya.