Imatge d’un carrer de Santa Coloma, en una de les zones més vulnerables de tota Catalunya. Foto: Google Maps
Cada cop és més evident que un dels elements que més articulen Barcelona i la seva rodalia és l’enorme desigualtat que existeix entre ciutadans, barris i municipis.
A l’àrea metropolitana hi trobem des de zones com Sarrià-Sant Gervasi, on hi ha indrets en els quals la superfície mitjana de les cases és de 233 metres quadrats, fins a llocs de la riba del Besòs en què hi ha persones que malviuen en barraques i no tenen ni aigua corrent ni llum elèctrica.
La darrera publicació de l’Índex Socioeconòmic Territorial (IST) de l’Institut Nacional d’Estadística de Catalunya (Idescat) posa en relleu aquestes diferències, i ho fa secció censal per secció censal. L’índex, que fa referència a l’any 2019 i, per tant, no contempla les derivades de la crisi de la covid, està determinat per la situació laboral, el nivell educatiu, la immigració i la renda de totes les persones que resideixen en cada zona.
Barris rics i barris pobres
De les 50 zones més riques de Catalunya, 48 són a l’àrea metropolitana. Alhora, si ens fixem en les deu més benestants, veiem que set estan en barris de Barcelona i tres en barris de Sant Cugat. Entre els barris d’aquesta llista hi ha els sospitosos de sempre, ubicats al districte de Sarrià-Sant Gervasi de la capital catalana. Així, la zona amb més qualitat de vida és les Tres Torres, que supera en un 27% la mitjana catalana de benestar. Si l’IST a Catalunya se situa en els 100 punts, aquí és de 137,5.
En canvi, pel que fa a les zones més pobres, del mig centenar amb menys qualitat de vida, només 20 són a l’àrea metropolitana. En aquest cas, sis són a Badalona, cinc a l’Hospitalet, quatre a Santa Coloma, tres a Barcelona, una a Martorell i una a Sant Adrià. A més, de les 10 zones més vulnerables, dues són a l’àrea metropolitana: una a Badalona i l’altra a Santa Coloma.
Les zones amb l’índex més baix
El més interessant d’aquest estudi elaborat per l’Idescat és que mostra quines són les zones més pobres del país amb una precisió que cap altre estudi aconsegueix.
Pel que fa a les de Badalona, es tracta de zones dels barris de Sant Roc, Artigas, la Salut i la Pau. A Barcelona són els barris de la Riereta, Torre Baró, Ciutat Meridiana, Vallbona i Besòs Mar els que acumulen les zones menys benestants. A l’Hospitalet parlem dels barris de Pubilla Cases, la Florida, les Planes i la Torrassa.
A Sant Adrià cal citar la Mina i a Santa Coloma zones del barri de Santa Rosa i el Fondo. És en aquest darrer indret on hi ha els llocs més vulnerables de l’àrea metropolitana. A l’anomenat Fondo Alt hi ha carrers que, amb un IST de 51,7 punts, són un 90% més pobres que la mitjana catalana. Juntament amb la zona propera a la plaça de Camarón de Sant Roc, a Badalona, i amb diferents barris de Figueres, Salt i Balaguer, el Fondo Alt es troba entre els cinc indrets més pobres de tota Catalunya.
Desigualtat en augment
El 2001 hi havia 166 seccions censals amb rendes baixes. Una dècada després n’eren 352, el 9,7%. Així ho explica el professor de Ciències Polítiques de la UAB Ismael Blanco al llibre Efecte barri, presentat el maig de 2021 i que va comptar amb la participació d’integrants de l’Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona (IERMB).
Segons Blanco, també han augmentat les zones riques: mentre que el 2001 n’eren 58 (l’1,7%), el 2012 n’eren 262 (el 7,3%). “La tendència encara ha augmentat més els últims anys”, deia aleshores Blanco.
