Barcelona, una ciutat de grans esdeveniments: un model criticat i aplaudit

L’any 1929, Barcelona es va conjurar per esdevenir el centre del món amb l’organització de la seva segona Exposició Internacional. Ha passat molt temps des d’aquell esdeveniment, però les seves conseqüències, tant socials com arquitectòniques, encara s’aprecien a la capital catalana. De fet, hi ha qui diu que, des d’aleshores, Barcelona es va convertir en una “ciutat d’esdeveniments”.

És el cas de l’escriptor i expolític Antonio Baños, que al seu darrer llibre Barcelona no té solució afirma que, en tota la història recent de la ciutat, l’organització de grans esdeveniments és una constant. La seva tesi apunta que, des de Porcioles fins a Collboni, passant evidentment per Pasqual Maragall, que va aconseguir celebrar uns Jocs Olímpics a Barcelona, tots els mandataris de la ciutat han volgut tirar endavant la seva gran festa. El Fòrum de les Cultures o el Mobile World Congress en són exemples clars.

L’any vinent la ciutat viurà la Copa Amèrica de vela –el tercer esdeveniment esportiu més gran del món per darrere dels Jocs Olímpics i del Mundial de Futbol– i d’aquí a mitja dècada l’Ajuntament aposta per celebrar el centenari de l’Exposició Internacional del 1929, que suposarà l’ampliació del recinte de la Fira de Barcelona. Però què hi ha darrere d’aquesta dèria per fer congressos i grans esdeveniments? Barcelona és una excepció o la regla pel que fa a les ciutats europees si parlem d’aquest tema?

Visitants tot l’any

L’antropòleg José Mansilla considera que Barcelona és una ciutat amb “molts esdeveniments”, a diferència d’altres ciutats del món. “Tot això va començar sobretot als anys 70 amb Porcioles, que volia convertir la ciutat en un indret de serveis, en una ciutat de congressos i fires”, afirma.

Actualment, el 14% del PIB de Barcelona depèn del turisme. “En altres ciutats del nord d’Europa aquesta xifra no arriba ni al 3%”, assenyala Mansilla. En aquest sentit, la creació de fires, congressos i grans esdeveniments, a ulls de l’antropòleg, vol trencar amb l’estacionalitat del turisme i fer que Barcelona tingui visitants tot l’any.

Per a Mansilla, tot això té uns clars beneficiaris: la restauració i els hotels. La seva intuïció sembla certa, ja que, com aquest diari ha comprovat, els preus d’una habitació en un hotel de luxe a primera línia de mar a Barcelona, al costat del Port Olímpic, augmenten de forma exponencial en les dates en què es disputa la Copa Amèrica de vela. Per a l’octubre del 2024 està tot esgotat i una habitació al setembre oscil·la entre els 704 euros i els 1.541 euros per nit. En plena temporada turística de l’any que ve, és a dir, durant el juliol, les habitacions van dels 491 als 596 euros al mateix hotel.

Baños, per la seva banda, afirmava en una entrevista al diari Línia que la idea de fer grans esdeveniments també és política. Segons l’escriptor, “després del 1888 [primera Exposició Universal a la ciutat] i del 1929, el patriciat de la ciutat va pensar: ‘Si allò va funcionar, tornem-ho a fer'”. “Des d’aleshores tots els polítics de la ciutat diuen que calen esdeveniments col·lectius il·lusionants”, afegeix Baños.

Segons ell, la idea que hi ha darrere de tot això és la d’eliminar les diferències de classe i d’ideologia a través del “pa i circ”. “Les elits pensen que si porten uns megaiots del copón, la gent no s’adonarà dels problemes que té, però aquest model no ha funcionat tan bé com voldrien, perquè cada esdeveniment ve amb onades de privatització i gentrificació”.

Així mateix, Mansilla esmenta una altra externalitat negativa associada als congressos, les fires i els grans esdeveniments: la prostitució. “Durant el Mobile World Congress, Barcelona es converteix en la capital europea de la prostitució, una economia fosca que de vegades està associada a l’explotació”, remarca. Això que el Línia va analitzar al seu reportatge Prostíbuls, luxe i propines: els xofers del Mobile parlen de com és la seva feina fora del congrés es reprodueix en molts esdeveniments que se celebren a Barcelona.

La capital catalana és una de les primeres ciutats d’Europa en congressos i fires, una potència de l’economia MICE (Meetings, Incentives, Conferences and Exhibitions). Un estudi de l’antropòleg Raúl Travé per a l’Escuela de Turismo, Eventos y Hostelería, Ostelea, indica que és la tercera ciutat del món en recepció de participants en esdeveniments de negocis.

Projecció internacional

Malgrat aquestes veus discordants, el cert és que hi ha una altra postura que lideren les elits econòmiques de la ciutat i que és molt favorable a les grans celebracions. En declaracions al Línia, des de Foment del Treball assenyalen que “els beneficis d’acollir grans esdeveniments mundials com el Mobile, la Copa Amèrica de vela, la Ryder Cup o la fira audiovisual ISE són incomptables, començant per la projecció internacional que aporten de la marca Barcelona i de Catalunya”.

La patronal considera que la celebració d’aquesta mena d’esdeveniments té impacte a “molts sectors econòmics” com el turisme i els serveis, el comerç, l’esport o el sector tecnològic. “Suposen una oportunitat per generar llocs de treball, atraure talent i avançar cap a un turisme de més valor afegit per al territori”, diuen.

Des de la seva perspectiva, Barcelona ha prosperat en aquest camp perquè “la col·laboració publicoprivada sempre ha estat un èxit”. “Una mostra d’aquesta fórmula d’èxit van ser els Jocs Olímpics del 1992”, detallen. “Defensem la celebració de grans esdeveniments que ens promocionin mundialment com a destinació per visitar, fer negocis o viure-hi i treballar-hi”, diuen.

En la mateixa línia, en les seves darreres valoracions anuals, el Gremi d’Hotels de Barcelona va remarcar la importància dels esdeveniments per trencar l’estacionalitat del turisme de temporada. De fet, durant la pandèmia, que va deixar un estiu sencer inhàbil, els hotelers van sobreviure gràcies a congressos com el Mobile World Congress.