Milers de persones treballen com a xofers durant el Mobile World Congress. Foto: Línia
Els rumors diuen que quan acaba la jornada laboral, quan el Mobile World Congress (MWC) tanca portes fins a l’endemà, els assistents d’un dels principals esdeveniments del món comencen la festa. Sopars i compres de luxe, prostitutes, alcohol… És cert? És veritat que el congrés són unes vacances descontrolades per a homes rics de mitjana edat? Hi ha algú que pot confirmar-ho o desmentir-ho: els xofers del Mobile.
Línia s’ha posat en contacte amb dos d’ells per entendre com funciona aquesta feina de xofer que mobilitza milers de persones –majoritàriament homes d’entre 18 i 25 anys– durant una setmana a l’any: els joves que condueixen cotxes o furgonetes de luxe que durant uns dies són fàcils d’identificar a la ciutat.
Vida i sou d’un xofer
En Gerard (nom fictici) és un jove que viu a Barcelona i que ha treballat en el món dels transports. Amb tot, va veure en el MWC una oportunitat per fer diners. “En el meu cas, em van donar un client que era un empresari d’una gran companyia tecnològica asiàtica”, explica per afegir que no és una feina molt estressant si et coneixes l’àrea metropolitana.
Quan parlem amb ell, està anant a França a tornar el cotxe amb el qual ha treballat durant el MWC, perquè a l’empresa que l’ha contractat li surt més barat llogar els automòbils a centenars de quilòmetres que fer-ho a Catalunya.
Sigui com sigui, normalment les empreses que contracten xofers són firmes especialitzades en esdeveniments, subcontractades per les grans companyies tecnològiques que participen en el MWC.
Segons explica l’altre conductor entrevistat, en Joan (nom fictici, també), ell va treballar per a una gran companyia asiàtica durant el MWC de 2022. “Et poden donar un client fix o treballar per missions”, diu. En el primer cas, els conductors han d’estar disponibles 12 hores al dia, mentre que en el segon tenen una aplicació que els diu on han de recollir els congressistes i on els han de deixar.
“A mi em va tocar un client VIP fix”, relata en Joan. “Començava a les set o a les vuit del matí i acabava 12 hores després”, afegeix. Per aquestes 12 hores de feina, que qualsevol conductor ha de complir, les dues fonts consultades afirmen que es cobren al voltant de 110 euros nets al dia. Més enllà, es guanyen entre 10 i 15 euros per hora extra. Amb tot, aquesta no és l’única forma d’ingressar diners durant el MWC.
Propines
Els conductors reben propines o bé de l’empresa tecnològica a la qual donen servei o bé dels clients directament. En el primer dels casos, els diners rebuts van en funció de la valoració que fan els congressistes dels conductors. “Tot depèn de com els tractis, de com vagis vestit, de com portis de net el cotxe…”, enumera en Gerard. “Has de vigilar molt de no deixar el cotxe sol, perquè hi ha molts lladres atents durant el Mobile que et poden trencar el vidre”, afegeix.
La segona mena de propines és aquella que els congressistes donen als conductors en negre. “Hi ha clients que són convidats al Mobile per les grans empreses perquè volen fer-hi negoci, i aquests són els que fan més festa, et conviden a sopar… La gent que té aquests clients és la que veritablement triomfa”, afirma en Gerard.
Així, el sou bàsic ascendeix fins a uns 1.000 euros per una setmana. “Jo he treballat sis dies i he calculat que trauré entre 800 i 900 euros”, diu en Gerard.
Però aquesta tampoc és la darrera manera de guanyar diners sent xofer del MWC. En aquest punt és quan entra la cara més fosca del congrés.
Comissions en prostíbuls
La mateixa empresa que contracta els xofers els dona una llista de llocs on portar-los. “Hi ha restaurants, centres comercials o botigues, però entre els conductors corre una llista per WhatsApp d’altres llocs”, relata en Gerard. En aquesta llista, a la qual ha tingut accés el diari Línia, hi ha prostíbuls, clubs d’striptease, llocs de massatge feliç o restaurants de luxe, i s’hi especifica com guanyar-se comissions. “Si aconsegueixes que els clients vagin de prostitutes, t’endús un tant per cent per cada prostituta, per exemple”, explica en Gerard.
“Jo directament no m’hi vaig trobar, però sé de companys que portaven clients que van anar un matí al congrés i la resta de la setmana la van passar de festa i en prostíbuls”, diu aquest xofer. “Un altre treballador que va portar el cap d’una gran empresa tecnològica em va explicar que l’home, només arribar a l’aeroport de Barcelona, se’n va anar directament a un prostíbul”, detalla. “Tot i que l’empresari va oferir-li entrar-hi amb ell, s’hi va negar”, afegeix.
Per la seva banda, en Joan sí que va portar els seus clients a un prostíbul. “És una cosa molt estesa al MWC, sobretot entre asiàtics”, assegura. “Abans parles amb el porter del prostíbul per gestionar les comissions”, comenta.
És per tot això que en Gerard afirma que “el món dels xofers és molt fosc; et trobes uns personatges molt obscurs”. En la mateixa línia, en Joan diu que l’experiència com a conductor no li va agradar. Ell, que és músic de professió, se sentia “absolutament fora de l’aigua”, i mentre esperava que els seus clients acabessin de tenir sexe es va sentir “molt violentat”.
Captures de la llista que es passen els xofers sobre les comissions a prostíbuls. Imatges cedides
Restaurants de luxe
No sempre es guanyen diners portant els congressistes de prostitutes. Les comissions que s’obtenen en restaurants, per exemple, poden ser molt grans. “Fa uns anys era més fàcil i podies guanyar fins a 3.000 euros en una setmana, però avui dia, si no et toca algú que et pagui propines, per les hores que hi dediques es cobra poc”, opina en Joan. Segurament ell no va tenir tanta sort com un company d’en Gerard que va portar els seus clients a un restaurant del barri barceloní de Gràcia en el qual van gastar-se 5.000 euros. Ell se’n va endur 500.
“Conec gent a qui li han deixat anar un bitllet de 500”, explica en Joan. Ell en va rebre 40 i després 90 més perquè, mentre tornava a Barcelona amb els seus clients que havien anat a fer un tast de vins al Penedès, una de les congressistes va vomitar dins del cotxe. “Em va donar 50 euros perquè estava tot ple de vomitat”, recorda.
No obstant això, segurament la comissió més sorprenent que va rebre no era en metàl·lic i va arribar-li d’una manera atzarosa. “El meu client estava obsessionat a comprar pernil i el vaig acompanyar a buscar-ne”, diu. Va comparar 15 paquets de la millor qualitat, però “se’ls va deixar tots al cotxe i vaig tenir pernil 5J durant setmanes”, recorda rient.
