L’assassinat de Pedro Álvarez: nou gerro d’aigua freda

“Només ens queda la veritat”. Aquesta és la sensació que expressen ara mateix els familiars de Pedro Álvarez, assassinat fa tres dècades a l’Hospitalet, presumptament a mans d’un policia nacional. I és que el Tribunal Suprem considera que no hi ha indicis suficients per a reobrir la investigació de l’homicidi del jove el 15 de desembre del 1992. La Plataforma Pedro Álvarez ha fet pública la sentència del Suprem, coneguda el 14 de juny, que conclou que el cas de l’assassinat del jove queda declarat totalment prescrit, en resposta a un recurs de cassació de la família, que va recórrer a l’alt tribunal després que l’Audiència de Barcelona rebutgés reobrir la investigació.

Aquest ha estat l’enèsim gerro d’aigua freda per a la família de Pedro Álvarez, que denuncia la vulneració dels seus drets i el “patiment afegit” que les últimes decisions judicials els han ocasionat. La mateixa sentència del Suprem reconeix la “frustració” que aquesta decisió ocasiona als familiars. “Aquesta sala reconeix, sense ambages, el legítim interès que ostenta el recurrent perquè s’aclareixi l’assassinat del seu fill, i, en conseqüència, els responsables siguin justament castigats per l’atroç crim. I empatitza, per descomptat, amb el sentiment de frustració que aquesta decisió, de segur, li pot provocar”, assenyala l’escrit.

Però aquest argument, per descomptat, no és suficient per a una família que fa 30 anys que busca la veritat i que els responsables de l’assassinat de Pedro rendeixin comptes davant la justícia. Juanjo Álvarez, el pare de la víctima, considera, en una conversa amb el diari Línia, un “desvergonyiment” que la sentència assenyali que s’ha portat a terme una investigació àrdua de l’assassinat del seu fill, quan hi ha hagut suficients indicis de deficiències i desaparicions de proves durant les indagacions. “Ens prenen el pèl”, lamenta.

Les regles judicials

Tot i això, la sentència del Suprem argumenta que “les regles de l’Estat Constitucional imposen que tot interès de persecució hagi de canalitzar-se per les regles que disciplinen l’exercici de l’acció penal”. Aquestes regles són, també, les que contemplen la prescripció del delicte, resa el text.

La família espera trobar algun testimoni que s’atreveixi a parlar sobre aquell fatídic dia

I és que la sala del Suprem que ha dictat la sentència entén que la data de la prescripció total del cas va ser el 29 de març del 2020. “El transcurs del temps ha extingit la responsabilitat penal presumpta de la persona responsable de la luctuosa mort del senyor Álvarez”, diu el veredicte.

Rercerca extrajudicial

El que també assenyala la sentència és que Juanjo Álvarez “té dret a conèixer la veritat”. I això és el que precisament vol fer la família del jove, que ha posat en marxa una campanya de recerca extrajudicial per trobar algun indici que permeti saber què va passar aquell fatídic dia. “La família mai deixarà de tractar d’esbrinar la veritat de què va passar aquella nit de desembre del 1992”, van comunicar des de la Plataforma Pedro Álvarez el dia que van fer pública la sentència del Suprem. “Esperem que algú s’atreveixi a parlar ara que no hi ha una càrrega judicial”, desitja Juanjo Álvarez.

Per tot plegat, la família ha engegat la campanya #NomésEnsQuedaLaVeritat, a través de la qual fan una crida a la col·laboració veïnal a l’Hospitalet i les poblacions veïnes per recollir qualsevol informació que pugui donar la tranquil·litat a la família de conèixer la veritat. En aquest sentit, Juanjo Álvarez diu que li consta que hi ha testimonis que no han transcendit encara i que ajudarien a esclarir l’assassinat del seu fill. Per tot plegat, la plataforma posa a disposició l’adreça de correu electrònic [email protected] per recopilar la informació que hi pugui arribar.

Sigui com sigui, la família de Pedro Álvarez agraeix la “resposta solidària” a l’Hospitalet i arreu de Catalunya i de l’estat els últims anys. “Moltes gràcies a totes i tots per aquest suport incondicional davant d’aquest cas d’abús de poder policial i judicial”, expressen els familiars.

És més, des de la Plataforma Pedro Álvarez critiquen que cap institució o estament judicial ha mostrat un veritable interès o compromís per resoldre el cas. De fet, aquest és el leitmotiv del documental de Damià Puig Nosotros no olvidamos, disponible a Filmin i que explica un dels casos d’abús policial més punyents de les últimes dècades.