Furts

Els furts, com el que està a punt de cometre el líder d’una organització criminal (a la foto, amb gorra i a l’esquerra), són els que més baixen. Foto: Mossos d’Esquadra

“Barcelona és un abocador d’inseguretat, violència i delinqüència”. “Els ciutadans estem indefensos i desprotegits davant d’aquests delinqüents, criminals i violadors”. “Barcelona és pionera en inseguretat i delinqüència”. Són només tres comentaris publicats a les xarxes minuts abans d’escriure aquestes línies. Per trobar-los ha estat fàcil: només ha calgut escriure “Barcelona”, “inseguretat” i “delinqüència”. A partir d’aquí, la cascada de missatges ha estat abundant.

Sovint són comentaris que posen el focus en la gestió d’algun partit polític, però, tot i el seu biaix ideològic, no escapen del lloc comú: vivim en una societat cada cop més insegura. És cert? Depèn de les dades que fem servir per als nostres arguments.

Mentre que les xifres de delictes es mantenen bastant estables en els darrers temps, la percepció que té la ciutadania de la delinqüència ha augmentat en els últims 30 anys. Així ho indiquen les dades de l’Enquesta de Victimització de l’Àrea Metropolitana de Barcelona feta per l’Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona (IERMB). Unes dades que mostren un fet curiós més: el 2020 va ser un dels anys més segurs de la dècada.

L’any amb menys delinqüència

Un de cada cinc habitants metropolitans, el 20,2%, declara haver estat víctima d’almenys un fet delictiu durant l’any 2020. Podria semblar molt, però aquest valor és un dels més baixos de l’última dècada i força inferior al registrat el 2019, quan més d’un de cada quatre ciutadans (27,2%) de l’àrea metropolitana afirmava haver patit un delicte.

Certament, darrere d’aquesta baixada de la percepció de la delinqüència hi ha els mesos de confinament, en què els delictes es van reduir un 80%. “La victimització més freqüent són robatoris de bossa o cartera, així com robatoris d’accessoris dels vehicles”, expliquen des de l’IERMB. “Aquests fets són els que més han disminuït a conseqüència del confinament”, afegeixen.

Per altra banda, els fets delictius segueixen denunciant-se poc. Si el 2017 l’índex de denúncies ascendia al 26,3%, el 2020 només es van portar davant la llei el 23,3% dels casos. Pel que fa a la seguretat personal, el 80,6% dels fets van quedar impunes.

La seguretat va per municipis

La percepció del nombre de delictes va baixar. Amb tot, no ho va fer igual a totes les zones de l’àrea metropolitana.

Va ser als municipis del nord del Baix Llobregat on més va disminuir aquesta percepció de delinqüència. Aquí, el nombre de delictes percebuts va caure un 38%. Per darrere queden els municipis del Delta del Llobregat, on la xifra va caure un 32%, els del Besòs (27%), la zona central del Baix Llobregat (25,6%), Barcelona (24%) i l’àrea de Collserola (24%).

Les xifres relatives mostren una altra realitat. La ciutat de Barcelona és, juntament amb l’àrea del Besòs, la zona on la ciutadania té més percepció d’inseguretat. El 2019, 3 de cada 10 barcelonins havien viscut un fet delictiu, mentre que al Besòs eren més d’un de cada quatre (27,7%). L’any següent, tot i la pandèmia continuaven sent les àrees amb més delinqüència percebuda: 23,5% a Barcelona i 20,3% al Besòs.

L’augment històric de la inseguretat

Si comparem les dades dels darrers temps amb les de fa 30 anys, veiem que el nombre de delictes percebuts pels ciutadans metropolitans ha augmentat. El 1990, només el 15% dels enquestats afirmava haver estat víctima d’un delicte. La xifra va arribar al seu mínim històric el 1999, quan va situar-se en el 12%. A partir d’aleshores, la percepció de delictes no ha fet més que augmentar fins a arribar a l’any 2019, quan un de cada quatre ciutadans havia presenciat un fet delictiu.

Així mateix, el 2009, amb l’inici de la crisi econòmica, l’índex es va disparar, sobrepassant per primer cop els 20 punts percentuals.

Darrere d’aquesta evolució negativa podríem pensar que hi ha les polítiques que duen a terme els diferents governs municipals. L’afirmació queda desmentida per un fet: la població cada cop valora més positivament la policia. De fet, la nota més baixa tant dels Mossos d’Esquadra com de les policies locals es va registrar entre els anys 2006 i 2009.

Aleshores, la ciutadania donava als Mossos una puntuació de 6,4 sobre 10, i en el cas dels cossos d’ordre locals no superava els 5,8 punts. Avui dia, la policia catalana rep un 7,13 i les policies locals un 6,82.