Veïns del Poble-sec es manifesten contra la “inseguretat” al barri, el 14 de març del 2019. Foto: Laura Fíguls/ACN
Durant la setmana del ple d’investidura del nou president de la Generalitat, el debat sobre la inseguretat tornava a la primera línia de l’actualitat. I ho feia per partida doble.
El líder de Vox al Parlament de Catalunya, Ignacio Garriga, parlava d’una “crisi d’inseguretat” en el seu discurs durant el ple i acusava les persones migrants de ser-ne les responsables. Per la seva banda, el PDeCAT portava al Congrés dels Diputats una proposta de reforma del Codi Penal espanyol impulsada per Foment del Treball i Amics del Passeig de Gràcia que té per objectiu endurir les penes per delictes lleus de furt.
Un altre cop es tornava a posar sobre la taula un debat que amb certa periodicitat ocupa portades als mitjans de comunicació. Però és cert que vivim en una societat insegura? La població està preocupada per la inseguretat?
ELS DELICTES, EN XIFRES
La pandèmia ha modificat tots els indicadors de delictes amb els quals comptaven la policia i les institucions públiques. Durant els mesos durs del confinament, els fets delictius van baixar espectacularment, i a mesura que s’ha produït la desescalada les xifres s’han anat recuperant. Així doncs, el maig del 2020 els delictes havien caigut un 80% a tota Catalunya, però a poc a poc els indicadors tornen a la vella normalitat.
Ara per ara, doncs, les dades més realistes de la regió metropolitana amb les quals comptem són les que fan referència als anys 2018 i 2019. En aquest sentit, els Mossos d’Esquadra constaten que entre aquests dos anys el nombre de delictes va augmentar un 4,6% a la regió.
Aquesta mostra no és representativa de cap tendència, ja que, per posar un exemple, el 2013, el 2014 i el 2015 els delictes a la regió metropolitana van caure més d’un 3% cada any, mentre que el 2017 van augmentar més d’un 7%. Així mateix, durant el 2019 els furts, un dels delictes que genera més sensació d’inseguretat, va caure un 0,6% a tota Catalunya.
PERCEPCIÓ I POR
“La delinqüència remou sentiments potents”, detalla l’AMB a l’estudi 30 anys de l’Enquesta de Victimització de l’Àrea Metropolitana de Barcelona. Segons aquest document, en les tres últimes dècades la delinqüència “ha incrementat la seva incidència a la metròpoli”, però la forma d’afrontar-la ha variat molt. En aquest sentit, hi ha dues actituds davant dels fets delictius: per una banda, hi ha certa passivitat de la població metropolitana, mentre que per l’altra hi ha “reaccions públiques d’altres segments de població que, sentint-se desprotegits o vulnerables, estan exigint (quan no organitzant) respostes que en moments puntuals atenyen dosis preocupants de crispació i de punitivitat”.
Tanmateix, l’estudi conclou que el sentiment de seguretat és cada cop més gran a l’àrea metropolitana. El 2000, el 68,2% de la població se sentia insegura, mentre que el 2018 aquesta xifra se situava en el 50,6%.
El Centre d’Estudis d’Opinió (CEO) corrobora aquesta idea. Les dades del febrer del 2020 indiquen que només el 8% de la població catalana considera la inseguretat com el primer problema del país. Queda molt lluny de la relació entre Catalunya i Espanya (35,7%), la insatisfacció amb la classe política (34,5%), l’atur i la precarietat laboral (28,6%) o la sanitat (14,8%).
A més, la percepció d’inseguretat és una xifra que oscil·la molt. El febrer del 2015 només preocupava el 2,9% i l’octubre del 2017, quan va tenir lloc el referèndum d’autodeterminació de Catalunya, només preocupava l’1,1% dels catalans.
‘FAKE NEWS’ i SEGURETAT
Per a les persones que viuen un assalt al carrer o per a les dones que són violades, sentir parlar de percepció de la por o dels delictes com a xifres estadístiques pot ser molest. Les víctimes es mereixen tot el respecte. Amb tot, certs discursos al voltant de la seguretat, com els esgrimits per Vox o els empresaris catalans, no tenen gaire relació amb la realitat, vistes les dades.
Ni a Catalunya ni a l’àrea metropolitana hi ha una crisi d’inseguretat com deia Garriga, ni el centre de Barcelona és “la Meca de la delinqüència” com afirmava Lluís Sans, de l’associació Amics del Passeig de Gràcia. Sembla, doncs, que ambdues parts van emprar la bandera de la inseguretat per fer prevaldre els seus interessos. Per una banda, la croada contra les persones migrants, i per l’altra, la croada a favor d’una minoria, els empresaris del turisme i del comerç, que si bé són una part destacada de la societat, no són majoria.
