Dolors Sabater: “El pla de les Tres Xemeneies ha traït el seu esperit original”

Dolors Sabater entra per la porta d’Espai Línia tranquil·la, relaxada. Se la veu alleugerida després d’anunciar el seu retorn a la política municipal de Badalona com a candidata de Guanyem a l’alcaldia. “Molta gent em demanava que fes aquest pas”, assegura només començar la conversa. Admetent que el rumb que ha agafat la legislatura catalana ha provocat “frustració” en el seu espai polític, però reivindicant la feina feta al Parlament, l’exalcaldessa badalonina torna a posar la mirada en la vara de l’alcaldia per poder reprendre el camí d’aquell “govern del canvi” que va liderar i que va acabar truncat per una moció de censura. Si torna a ser alcaldessa, s’haurà de plantejar deixar de ser diputada, apunta. Les urnes –i els pactes– diran quin ha de ser el seu lloc.

Fa pocs dies va anunciar el seu retorn a Badalona per ser la candidata de Guanyem a les pròximes eleccions municipals. Com ha entomat la ciutat el seu anunci? Què li diu la gent a peu de carrer?
Crec que la ciutat ho ha rebut amb molta il·lusió. De fet, hi havia molta gent que em demanava que fes aquest pas, veient la paràlisi que pateix la ciutat i la manifesta incapacitat dels governs que hi ha hagut des d’aquella moció de censura que va acabar amb el govern del canvi que jo liderava. Una etapa que la gent recorda positivament per la transformació que va suposar i que ara veu amb esperança que es pugui reprendre el 2023.

“El PSC és capaç de perpetuar el model Albiol quan té l’alcaldia”

Hi ha qui diu que la ciutadania ja està cansada de la batalla Sabater-Albiol…
Jo el que he percebut és el que els deia abans: il·lusió i agraïment. I crec que la confrontació d’aquests dos models està en el relat i en l’imaginari de molta gent. Perquè el model Albiol no hi és només quan el lidera ell, sinó que fins i tot hem pogut veure com el PSC és capaç de perpetuar-lo quan té l’alcaldia. Per tant, crec que aquesta confrontació de models és molt vigent.

En la seva presentació va parlar de bastir aliances, però aquesta vegada en tot cas hauran de ser a posteriori, perquè ERC ja ha descartat fer coalició amb Guanyem com el 2019. Alex Montornès ens deia fa poc que “no va funcionar”…
Bé, això que no va funcionar… Vam ser la primera força d’esquerres. I si ERC no hagués trencat la Badalona Valenta, com aquell qui diu, l’endemà de les eleccions, ho hauríem continuat sent i hauríem pogut reivindicar aquest lideratge. Dit això, nosaltres ara estem treballant, per una banda, en aliances prèvies, tant per l’enfortiment de l’espai de Guanyem com per poder-nos presentar a les eleccions amb acords com el que hi va haver el 2015, quan ens vam comprometre tots plegats a impedir que Albiol fos alcalde. I, per altra banda, també treballem amb la idea que després de les eleccions caldrà bastir un front ampli.

La preocupa la competència electoral d’ERC?
Jo crec que, en unes eleccions municipals, la ciutadania pensa molt en la ciutat, en els problemes que té i en qui creu que tindrà la capacitat, la valentia i la força per resoldre’ls. No pensa tant en les sigles dels partits. Quan Guanyem i ERC vam presentar-nos en coalició molta gent ens ho va agrair, per allò de no haver de triar entre les dues opcions. Però bé, cada època té els seus condicionants.

El PSC sempre forma part de l’equació per deixar fora Albiol de l’alcaldia. El fet que ara vostè torni a Badalona havent estat la líder de la CUP-Guanyem al Parlament pot fer que els socialistes encara vegin amb més mals ulls un escenari on ells i vostès uneixin esforços…
En el seu moment es va voler fer creure que jo era l’impediment perquè hi hagués una unitat estratègica de totes les forces contra Albiol. Vaig marxar de Badalona per anar al Parlament i resulta que això no ha servit perquè el PSC inclogui Guanyem en aquest front ampli. Per tant, justament s’ha demostrat que no era jo el problema. Encara torno amb més tranquil·litat a Badalona. És el PSC el que ha de decidir si suma a favor d’Albiol o en contra.

“S’ha demostrat que no era jo el problema perquè el PSC inclogués Guanyem al front ampli”

Parlant del Parlament, quan va ser elegida diputada va deixar l’acta de regidora. Aquest cop, per la mateixa lògica, quan sigui elegida regidora deixarà l’escó de diputada?
Tant de bo acabi sent alcaldessa i m’hagi de plantejar això que em pregunten! Per coherència, en aquest cas és evident que m’hauria de plantejar deixar de ser diputada.

Només si és alcaldessa.
Sobretot si soc alcaldessa, sí. En aquests moments, fins a les eleccions, és evident que no deixaré l’escó de diputada. I després de les eleccions ja ho veurem.

S’hi sent còmode, al Parlament? Ha pogut ser la Dolors Sabater que coneixíem a Badalona?
Crec que haver portat el municipalisme rupturista metropolità al Parlament ha estat important. Tenir-hi aquesta veu ha estat cabdal. Ara bé, és evident que la frustració que ens ha generat el fet que aquesta legislatura no hagi agafat el rumb que crèiem que podia agafar després dels resultats del 14 de febrer, en termes de confrontació amb l’Estat pels drets socials i pels drets nacionals, no està sent fàcil de gestionar. El Govern ha acabat fent el que s’ha fet sempre. No hi ha hagut ruptura ni en l’àmbit social ni en el nacional.

Abans que parlàvem de Montornès, i ja entrant en matèria local, en la mateixa entrevista criticava de vostès que “des de la responsabilitat de govern” impulsessin el projecte de les Tres Xemeneies “i després el boicotegin des de la gratuïtat de l’oposició”. Què li respon?
Que és absolutament fals. És una mentida absoluta. Quan nosaltres entrem al Consorci del Besòs, el projecte de les Tres Xemeneies fa molts anys que està damunt la taula. I precisament el que fem nosaltres és insistir que aquest pla de desenvolupament urbanístic no pot ser especulatiu. Que les activitats han de ser principalment econòmiques, mediambientals –com a parc– i que, si hi ha d’haver habitatge, aquest ha de donar resposta a les necessitats de la zona. I què ens trobem? Que els governs posteriors deixen de liderar aquesta mirada, s’elimina l’agenda social i es deixa de vetllar perquè el projecte no sigui especulatiu. De fet, el tant per cent d’habitatge s’imposa; no s’obre al procés participatiu. Per tant, és evident que, per coherència amb el que vaig fer quan era alcaldessa, ara em toca estar totalment en contra d’aquest pla urbanístic que ha traït el seu esperit original de quan vam aprovar-ne les bases.

“Si torno a ser alcaldessa, m’hauré de plantejar deixar de ser diputada”

L’alternativa era comprar o expropiar els terrenys als privats, una opció que tenim entès que es va descartar perquè era inviable econòmicament…
La compra o expropiació d’aquests terrenys s’hauria hagut de fer en base al seu valor com a sòl industrial, que és el que és, perquè això encara no s’ha canviat. En canvi, es fan tots els càlculs en funció d’haver convertit ja aquests terrenys en sòl per fer-hi habitatge. Per què? Per què els càlculs es fan en base a com compensar el negoci que deixaran de fer aquestes empreses no podent desenvolupar aquest projecte? Ells tenen uns terrenys industrials. Que els comprin o els expropiïn al preu de terreny industrial.

Demà dijous, 17 de novembre, Línia Nord publicarà la part completa d’aquesta entrevista centrada en l’àmbit municipal.