Entre el 8 i el 10 de febrer es van detenir 14 persones i se’n van identificar 14 més que acumulaven 317 antecedents policials. Foto: Mossos d’Esquadra
La multireincidència explicada en tres operacions policials recents.
Primera operació, entre els dies 8 i 10 de febrer, als transports públics de la metròpoli. Els Mossos d’Esquadra van dur a terme un dispositiu conjunt amb l’Àrea de Seguretat del Transport Metropolità i els Grups de Delinqüència Urbana de Barcelona. Es van detenir 14 persones que acumulaven 154 antecedents, es van denunciar 14 lladres més, amb 163 antecedents, i es van identificar 139 persones. Entre totes sumaven vora 1.200 delictes, la majoria dels quals eren furts lleus i delictes per apropiació indeguda. L’operació s’emmarcava dins del pla Tremall de lluita contra la multireincidència, que segons la policia catalana té per objectiu “fer un seguiment dels lladres que tenen una alta mobilitat i que es desplacen en transport públic”.
Segona operació, entre els dies 15 i 17 de febrer. La Policia Nacional i els Mossos d’Esquadra van fer un operatiu per detenir persones que atempten contra el mobiliari als transports públics. “A partir de l’anterior operació, en la qual es van detenir 103 persones com a presumptes autores de delictes de danys en trens comesos durant l’any 2019 i valorats en més de 22 milions d’euros, els agents van continuar fent contactes periòdics amb les operadores de ferrocarrils i transports metropolitans de Barcelona per tal de fer un seguiment d’aquesta mena de criminalitat”, expliquen des del cos policial català. Els Mossos van enxampar “13 grafiters multireincidents a la xarxa ferroviària, considerats els més actius de Catalunya”, i els van imputar 80 delictes de danys.
Tercera operació, 22 de febrer. Després d’investigar durant tot el mes, els Mossos d’Esquadra van detenir a Barcelona “cinc membres d’un grup d’atracadors multireincidents d’establiments comercials molt violents”. Havien robat amb arma de foc en diferents joieries i van arribar a acumular més de 75.000 euros. “Amenaçaven les víctimes amb una arma de foc real que van utilitzar en quatre ocasions, en una de les quals van disparar contra una de les víctimes, tot i que van errar el tret”, diuen des dels Mossos.
Preocupació compartida
La multireincidència és un problema compartit a la capital catalana i la seva rodalia. De fet, l’octubre passat tots els grups del consistori, excepte ERC, van demanar que es modifiqués el Codi Penal per endurir les penes per als delinqüents multireincidents. Aleshores, el primer tinent d’alcaldia, Jaume Collboni, afirmava que la multireincidència era un dels problemes més grans d’Espanya.
Pocs temes generen tanta sintonia entre les diverses formacions polítiques. Ahir mateix, Elsa Artadi, de Junts per Catalunya, va presentar al Congrés dels Diputats una iniciativa per modificar la Llei d’Enjudiciament Criminal i el Codi Penal per “afavorir la lluita contra les ocupacions delinqüencials i la multireincidència”.
La presidenta de Junts a Barcelona va afirmar que “la inseguretat és la primera preocupació de la ciutadania i també és la primera preocupació de Junts per Catalunya”. Certament, les xifres així ho indiquen. Artadi va afegir que “són inacceptables els nivells d’inseguretat que patim als nostres carrers, i això no és una percepció, no és alarmisme, no és fer electoralisme destacar-ho, és la realitat i així ho demostren les dades de victimització”. També és cert, però, que les xifres de victimització indiquen que els ciutadans no creuen que Barcelona sigui avui més insegura que en anys anteriors.
Des dels sectors empresarials de la ciutat, les veus que demanen que s’impulsin canvis encara són més fortes. Lluís Sans, president d’Amics del Passeig de Gràcia, afirmava el maig passat en una trobada a la seu de Foment que “els lladres multireincidents per furts només tenen penes de multa i, per tant, roben al metro o al carrer i de tant en tant, quan els agafen, només paguen 150 euros, cosa que òbviament, amb el benefici que n’estan traient, el surt rendible”. “Com que no hi ha penes de presó ni expulsió del país, és un negoci rodó”, afegia. En aquella reunió, el mateix Sans assenyalava que Barcelona era “la Meca de la delinqüència”.
Aquest empresari ha defensat en diverses ocasions que el passeig de Gràcia compti amb càmeres de videovigilància per fer front als delictes de furt i als robatoris en establiments.
Els punts foscos
L’anomenat pla Tremall contra la multireincidència es va posar en marxa el juny de 2020. La iniciativa sempre ha estat definida com un èxit per part dels Mossos. Malgrat això, segons denuncia SOS Racisme, el 77% de les persones identificades en el marc de les actuacions d’aquest pla no tenien la nacionalitat espanyola.
En un article a Mèdia.cat, la periodista Sandra Vicente denunciava que des dels Mossos mai han donat dades sobre les persones que presumptament són enxampades gràcies al pla.
De fet, el mateix cos policial, en declaracions al Línia, assenyala que no existeixen estadístiques sobre quants delinqüents multireincidents actuen a Barcelona. Així, resulta si més no sorprenent la vehemència amb què es denuncia la multireincidència quan ningú en té dades fiables.
