Fa uns mesos, Joan Clos, alcalde de Barcelona durant nou anys, em va explicar que el motor que va impulsar els Jocs Olímpics de Barcelona del 92, que van transformar la ciutat i van redefinir el desenvolupament metropolità, va sorgir com a forma de respondre i qüestionar al fallit cop d’estat del 23F. Clos va argumentar que la raó de fons per la qual hi va haver un ampli consens per posicionar Barcelona com a ciutat de referència al món va ser per llançar un nítid missatge que Espanya i Catalunya defensaven la causa de la democràcia davant dels que volien tornar al passat. El que va fer possible l’evolució de Barcelona cap a una ciutat global, oberta al món i capaç de proposar un model propi, el model Barcelona, va ser un imperatiu ètic i no només econòmic. Joan Clos va demostrar que perquè es produeixi un canvi important en el si d’una societat cal que aquesta es mobilitzi per un bé superior que transcendeixi els seus interessos particulars. Es tractava, doncs, de respondre al fallit cop d’estat del 23F amb una acció política i econòmica que subratllés la vocació de modernitat, democràcia i concòrdia de la societat espanyola.

Vint-i-nou anys després, ens trobem davant d’un nou esdeveniment negatiu, la crisi econòmica, sanitària i social provocada per la Covid-19, a la qual s’ha de donar una resposta política, econòmica i social. Un dels projectes que poden contrarestar la crisi provocada per la pandèmia és visibilitzar la regió metropolitana per permetre tornar a impulsar Barcelona i el sistema de ciutats que la componen, i abordar les restes que s’han d’assumir per no quedar endarrerits com a societat. Si les Olimpíades del 92 van servir per obrir Barcelona al mar, ara la visibilització de la regió metropolitana, que és una realitat, ha de servir per crear les condicions adequades perquè les diverses ciutats que la componen puguin desenvolupar totes les seves potencialitats. Els valors que van aflorar amb l’organització dels Jocs Olímpics del 92, entre ells la col·laboració, la innovació, la modernitat, la transformació urbanística, el desenvolupament cultural i la solidaritat, també es produeixen en la lenta però constant formació de la regió metropolitana.

La regió metropolitana s’ha de veure com una plataforma d’impuls per al desenvolupament de les ciutats

La nostra regió metropolitana s’estén a 164 municipis, amb una superfície de 3.234 km2 i més de 4,6 milions d’habitants. Defineix una realitat de dinàmiques socials, culturals i econòmiques gestionada parcialment des de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), que ha aconseguit mostrar la importància de gestionar de manera eficaç les necessitats de 36 municipis. En un moment on les ciutats necessiten nous instruments per aconseguir superar una crisi que afecta la salut i l’economia dels ciutadans, potenciar el desenvolupament i la visibilitat de la regió metropolitana és un excel·lent projecte, com ho va ser l’any 1992 organitzar els Jocs Olímpics. Caminar cap a l’horitzó metropolità pot representar, un cop més, com va passar el 1992, que la necessitat de transformació, desenvolupament, col·laboració i lluita contra la desigualtat marquin el futur de les ciutats que componen la regió metropolitana.

Són molts els que es pregunten per què ara hem de visibilitzar i desenvolupar la regió metropolitana. Podem trobar la resposta en els reptes que tenim davant nostre com a societat. Formem part d’una societat que necessita ordenar, prioritzar i coordinar totes les energies per donar una adequada resposta als problemes dels ciutadans. La regió metropolitana s’ha de veure com una plataforma d’impuls per al desenvolupament de les ciutats i com la millor manera de solucionar els problemes de la seva població. Parlem de poder abordar el repte dels canvis demogràfics, de la sostenibilitat, del desplegament de la tecnologia 5G, del canvi climàtic, de la mobilitat, de la sanitat, de l’educació, del turisme… Tots aquests reptes necessiten ampliar el marc d’acció institucional i econòmic per generar una regió capaç de prestar serveis de forma eficaç perquè cap nucli urbà es quedi endarrerit. Cal sumar més competències i recursos als quals ja té l’AMB, que avui incideixen principalment en el transport públic, la gestió de residus, l’ordenació ambiental, la creació d’infraestructures d’interès metropolità i fomentar la cohesió social, entre altres.

És necessari integrar als reptes de la capital els que tenen altres ciutats de la mateixa regió metropolitana

La publicació digital Rethink BCN, impulsada per Foment del Treball, permet aprofundir, a través d’articles, entrevistes i ponències, sobre un aspecte clau: que el salt d’escala de 36 a 146 municipis és un fet i que la plasmació pràctica de la regió metropolitana és una realitat que necessita ser coordinada institucionalment. En llegir les contribucions intel·lectuals i tècniques que es publiquen a Rethink BCN, podem advertir que és necessari activar la regió metropolitana per poder abordar amb garanties els reptes o desafiaments del futur de ciutats com, per exemple, l’Hospitalet de Llobregat, Santa Coloma de Gramenet, Sant Boi, el Prat de Llobregat, Barcelona, Sant Adrià de Besòs, Cornellà, Badalona o Terrassa, que necessiten identificar un nou motor de canvi i transformació per encarar els seus propis projectes de ciutat.

La proliferació de projectes destinats a intentar tornar a definir cap a on va Barcelona porta a la conclusió que és necessari integrar als reptes de la capital els que tenen altres ciutats de la mateixa regió metropolitana i, d’aquesta manera, ampliar el seu camp d’acció. La regió metropolitana permet armar un projecte competitiu per potenciar àmbits tan importants com la biomedicina, la robòtica, l’economia del visitant, la innovació, l’educació, les empreses culturals, la celebració de congressos o la creació d’espais per albergar institucions europees. La visibilització i plasmació administrativa de la regió metropolitana és un projecte que pot ser una resposta a la crisi sanitària, econòmica i social, si s’emprèn amb la mateixa determinació amb la qual es van organitzar els Jocs Olímpics del 92. Cal tornar a tenir la capacitat de consens, els projectes il·lusionants i l’estabilitat política que van permetre llavors aconseguir l’objectiu de modernitat i desenvolupament econòmic i social.

Fèlix Riera, director de la Societat Barcelonina d’Estudis Econòmics i Socials de Foment del Treball

Foto: David Ruano