A partir d’ara, el govern espanyol imposa als ciutadans del Senegal la necessitat de comptar amb un visat per transitar per la zona internacional dels aeroports espanyols, encara que la destinació final d’aquestes persones sigui un altre país. El visat de trànsit és una autorització que emet un estat membre de la UE a una persona que, encara que no es dirigeix a aquest Estat, necessita transitar per la zona internacional d’algun dels seus aeroports durant una escala entre dos vols. Aquesta mesura entra en vigor en un moment en el qual, per una part, s’està produint un augment en les arribades de refugiats –principalment del Senegal– als aeroports de l’estat espanyol i, per l’altra, el Ministeri de l’Interior està rebent dures crítiques per les condicions d’amuntegament i insalubritat en què es troben les persones que sol·liciten asil a l’aeroport de Barajas i que estan retingudes fins que es decideixi si la seva sol·licitud s’admet a tràmit –i, per tant, poden accedir al territori– o si, per contra, queda inadmesa i han de retornar contra la seva voluntat al seu lloc d’origen.
La imposició del visat de trànsit, que ha de ser expedit per les autoritats consulars espanyoles a l’estranger, constitueix de facto la impossibilitat d’accedir al territori espanyol, ja que les elevades taxes que s’han de pagar, l’absència de cites prèvies als consolats i ambaixades i les denegacions sistemàtiques de les sol·licituds fan que sigui pràcticament impossible obtenir aquesta autorització. Es tracta d’una pràctica que governs de diferent signe polític ja han posat en marxa en diferents ocasions respecte de ciutadans d’altres nacionalitats quan es produïa un augment de sol·licituds de protecció internacional als aeroports espanyols, dificultant encara més que les persones que han fugit dels seus països amb necessitats de protecció puguin demanar asil.
Els ciutadans de Burkina Faso, el Camerun, Costa d’Ivori, Cuba, Djibouti, Gàmbia, Guinea, Guinea Bissau, Haití, l’Índia, Kenya, Libèria, Mali, Palestina, la República del Congo, Sierra Leone, Síria, Tadjikistan, Togo, Turquia, Uzbekistan i el Iemen necessiten també visat de trànsit, una cosa especialment preocupant si tenim en compte que les persones provinents de molts d’aquests països han patit persecució o vulneracions greus i sistemàtiques dels seus drets humans, una situació que l’estat espanyol reconeix implícitament, ja que els ciutadans de l’Afganistan, Burkina Faso, Mali, Palestina, Síria o Somàlia tenen unes taxes de reconeixement de la protecció internacional superiors al 80%.
La imposició del visat de trànsit constitueix de facto la impossibilitat d’accedir al territori espanyol
El Senegal travessa una greu crisi social i política des que el juny del 2023 el líder de l’oposició va ser empresonat. En aquell moment, les autoritats van reprimir durament les protestes en contra d’aquesta decisió, van restringir els drets d’expressió i reunió i van perseguir periodistes i dissidents. En aquest context resulta inacceptable que el Ministeri de l’Interior parli d’un ús fraudulent de la figura de l’asil, perquè per als ciutadans de més de 20 països, principalment africans, sol·licitar protecció internacional en trànsit és l’única manera de poder arribar a Europa sense jugar-se la vida al mar o travessant la frontera de Ceuta i Melilla. Acusar les persones migrants i refugiades d’utilitzar fraudulentament l’asil significa, d’una banda, prejutjar sobre una sol·licitud que ha de ser estudiada de forma rigorosa i individualitzada i, de l’altra, obviar la inexistència de vies legals i segures per poder arribar a Europa i sol·licitar així protecció.
A més, fins que oficialment la mesura no ha entrat en vigor, el govern espanyol va demanar al Marroc que no deixés embarcar en vols que passessin per Espanya aquells ciutadans senegalesos que no tinguessin un visat de trànsit, fet que constitueix una forma més d’externalització del control de les fronteres d’un Estat de la UE a un tercer país que vulnera de manera greu i sistemàtica els drets de les persones migrants i refugiades. La imposició del visat de trànsit és una mesura més del llarg historial de les polítiques espanyoles i europees contra les persones migrants i refugiades, el gran exponent de les quals actualment és l’infame Pacte europeu de Migració i Asil que recentment ha aprovat la Comissió Europea i que haurà de passar ara pel Parlament.
En lloc de posar entrebancs a les persones amb necessitats de protecció i legislar en contra de les demandes de les organitzacions de drets humans que reclamen habilitar vies legals i segures per sol·licitar asil, el govern hauria de facilitar l’accés al procediment a aquelles persones que accedeixen al territori; encara més quan provenen de països en conflicte o en què es produeixen greus vulneracions dels drets humans. Suprimir l’obligació de comptar amb un visat de trànsit o fer efectiu l’article 38 de la Llei d’Asil –que permet sol·licitar protecció internacional en ambaixades i consolats– permetria que les persones no hagin de travessar perilloses rutes en què es juguen la vida.
Adrián Vives, coordinador d’Incidència Política i Participació Social de la CCAR
