Si vius fora de Barcelona i hi has d’anar per qualsevol motiu (per feina, per oci, per anar al metge, a comprar, per visitar familiars o per anar a la facultat) aquest article parla de tu. Especialment si, a causa dels dèficits crònics de la xarxa de Rodalies, hi has d’anar en cotxe. De fet, i malauradament, les greus carències de la xarxa ferroviària de Rodalies provoquen que un 47% dels viatges per entrar i sortir de Barcelona hagin de ser en vehicle privat. Si aquest és el teu cas, sabràs que cada vegada és més difícil accedir a la ciutat, moure-s’hi, aparcar-hi i sortir-ne. Lamentablement, és el petit infern de cada dia per a molta gent.
Trajectes que abans es feien en un temps raonable, excepte a les hores punta, triguen avui molt més a fer-se. Trobar aparcament fa un temps era possible i a l’abast de tothom, fos en un aparcament públic o al carrer. Avui, trobar un lloc on deixar el cotxe és una aventura, i fins i tot es corre un risc ben real de patir un robatori en un pàrquing públic. Venir en moto tampoc millora les coses; la limitació i eliminació de carrils, així com l’urbanisme tàctic, posen pals a les rodes també a les motocicletes.
La croada de Colau i Collboni no és contra la contaminació, guerra en la qual compartim trinxera, sinó contra el cotxe
Aquesta realitat, que afecta milers i milers de catalans cada dia, no és una casualitat imprevista ni es deu a una conjunció de factors inesperats. No és el cas. Aquesta situació és motivada per una decisió política premeditada pels comuns i els socialistes per tal d’establir, de manera permanent, la congestió programada a la ciutat de Barcelona. La croada de l’Ajuntament d’Ada Colau i Jaume Collboni no és contra la contaminació, guerra en la qual compartim trinxera, sinó contra el cotxe, al marge de qualsevol altra consideració. I és evident que hem de tendir a tenir una ciutat amb menys cotxes (i alhora amb cotxes menys contaminants), però aquesta lluita ha d’anar acompanyada de grans inversions en la xarxa de transport públic, millors horaris de metro i Rodalies, amb aparcaments dissuasius als accessos de la ciutat i amb incentius per a la substitució dels vehicles de benzina per cotxes elèctrics. La solució és global o no és solució.
Per no parlar, naturalment, de les 100.000 famílies que s’han vist obligades a canviar de cotxe en quatre anys per poder entrar a la ciutat arran de la Zona de Baixes Emissions (ZBE). Canvi de vehicle, tot sigui dit, que no ha comptat amb cap ajuda per part dels mateixos que han fet obligatori aquest canvi. I per què? Per res. Avui Barcelona no només no té un aire més net, sinó que la congestió i els embussos provoquen més contaminació, més fums i més soroll. L’objectiu de comuns i socialistes és tan simple com esfereïdor: no volen que vingui ningú, ni turistes ni ciutadans de les comarques properes. És més, les seves polítiques de decreixement i congestió programada expulsen molts ciutadans de Barcelona cada any.
Per tot plegat, com a barcelonina, com a regidora de la capital i com a catalana et demano que no llencis la tovallola, que no defalleixis, i que continuïs venint a Barcelona, a la ciutat oberta que era i que ha de tornar a ser. Barcelona és una gran ciutat gràcies a tothom; als que hi vivim, però també gràcies als que hi veniu cada dia o de tant en tant, per la raó que sigui. El comerç i la restauració, els centres de formació, les empreses, les consultes mèdiques o el món de la cultura, l’oci i els esports; això i molt més pot oferir Barcelona a tots els barcelonins, a tots els catalans i a tothom d’arreu del món. Recuperem Barcelona per a tothom.
Elsa Artadi, presidenta del grup municipal de Junts a l’Ajuntament de Barcelona
