Abans de començar, una advertència obligada. Aquest és el típic article en què un critica que es parli (massa) d’un determinat tema… parlant d’aquest tema (precisament). Però la cosa té, o hauria de tenir, una dispensa, en la mesura que les línies que venen a continuació volen (ajudar a) plantejar una alternativa, un mecanisme de resposta a la pregunta que es va fent a la ciutat de Badalona en els darrers mesos: hi ha ciutat més enllà del que dicta la factoria de titulars de l’alcalde absolutíssim del municipi?
La resposta és que sí, que hi ha ciutat i no amb pocs problemes! I hi és, la ciutat, encara que la realitat del debat públic a les xarxes, als mitjans i fins i tot al plenari municipal s’entesti per terra, mar i ‘X’ a convèncer-nos que no, que no hi ha ciutat més enllà de l’hegemonia de relat del PP i de la seva capacitat per catalitzar tota discussió en còmodes i afavoridores (per a ells) disjuntives, les darreres de les quals es conjuguen amb accent nadalenc: arbre gegant sí/no; tornemis sí/no.
El govern de García Albiol a Badalona controla a la perfecció de què es parla i, de fet, li és fàcil fer-ho amb la indiscutible legitimitat del seu pes electoral, la solvència tècnica comunicativa marca de la casa i una (encara) atordida oposició. Però encara més important que això és la incidència en la contra agenda informativa: de què no es parla.
I així parlem d’ocupacions (i no de desnonaments o de la precària política d’habitatge), de neteja (obviant els pals a les rodes que es van posar en l’intent de control a Fomento) i tota menció a la inseguretat és feta assumint la seva mirada més simplista i autocomplaent… Perquè el control del discurs implica també mantenir i jugar les millors cartes a la partida i, per tant, el fet de decidir se situa en un pràctic segon pla.
Hi ha ciutat més enllà del que dicta la factoria de titulars de l’alcalde absolutíssim de Badalona?
Fotografia de l’autor.
Amb una oposició a la defensiva, obligada a presentar-se en negatiu o, el que és pitjor, jugant amb frivolitat a veure qui la diu més grossa, qui és més ocurrent i sobretot qui respon abans, hem convertit la discussió sobre el model del ‘Nadal a Badalona’ –que ha saltat als mitjans amb la testosterònica cursa per veure qui té l’arbre més llarg– en un debat pobre, en el qual hem obviat temes de pes.
Perquè l’anomenada ‘operació Nadal’ en una ciutat com Badalona ha tingut, en els darrers temps, un vessant social i educatiu que ara veiem invisibilitzat o en risc; una mirada que incloïa també l’alineament de recursos municipals en qüestions com l’atenció al sensellarisme (‘operació fred’), els patis oberts, el treball de valors, l’equilibri territorial o el reforç del talent i de les empreses locals. I, per tant, hi havia (hi ha) un model de com fer les coses diferents. Hi ha (hi havia?) un ‘relat’ alternatiu!
I arribats a aquest punt, potser es tracta de no respondre tant… i proposar més.
Potser es tracta de sortir del ‘pim-pam-pum’ de l’‘i tu més’ i recuperar la veu pròpia: actualitzar (i millorar, és clar) el model de ciutat assajat en l’anomenat govern del canvi (que, si voleu, amb les seves mancances i desencerts defensava, en tot cas, una visió pròpia de ciutat que desbordava la del binomi PP-PSC). Potser es tracta que la sempre necessària autocrítica vagi més enllà del mer enunciat i impliqui canvis reals més enllà de les paraules…
La ciutat ha de definir d’una vegada per totes els temes clau de futur, teixint (reconstruint) totes les complicitats i fent emergir tots els nous (!) lideratges necessaris. El ritme en la definició d’aquesta feina no el pot marcar l’alcalde García Albiol a còpia de titulars. Per vistosos o provocadors que siguin, penjats entre les llumetes de l’arbre de Nadal més alt de Catalunya.
