Fa un mes aprofitava l’oportunitat de poder escriure en aquesta columna per parlar de la necessitat d’impulsar polítiques de foment de l’ús de la llengua catalana. Això es concloïa en tres aspectes: lideratge polític amb la creació d’un Comissionat per la Llengua, una oficina per gestionar els recursos i una dotació de 12 milions d’euros anuals perquè l’Ajuntament de Barcelona destini el mateix esforç a la promoció de la llengua catalana per càpita que el Govern de Catalunya.
Si la llengua catalana és un eix vertebrador i cohesionador de la nostra societat, també ho és un urbanisme que ens permeti mantenir l’estil de vida dels barcelonins i barcelonines. En aquest sentit, el model comercial de Barcelona n’és un dels exemples més paradigmàtics.
Ara bé, tan real és això com que, en els darrers anys, la irrupció del comerç electrònic i els canvis en els hàbits de consum dels barcelonins i barcelonines, l’especulació immobiliària associada tant amb l’habitatge com amb els locals comercials o la necessitat de millorar en el relleu generacional, entre altres factors, han posat en risc aquest model i, en conseqüència, amenacen la Barcelona que ens sentim tan nostra.
Segons el Cens de Locals Comercials elaborat per l’Ajuntament, el 2019 hi havia 80.553 locals a Barcelona. És evident que caldria actualitzar aquestes dades per afegir-hi l’efecte impactant de la pandèmia en l’activitat comercial i la posterior recuperació econòmica acompanyada d’una important inflació que ha complicat enormement aquest procés. Tot i això, ja el 2019, d’aquests 80.553 locals, 2.602 estaven buits i de 16.393 no se’n va poder obtenir informació. Això vol dir que hi havia molts més locals amb la persiana permanentment abaixada que no pas aquests 2.602.
La conclusió amb dades, però també a simple vista a la ciutat, és que patim una reducció d’ús dels locals comercials que provoca la desertització de l’oferta comercial en alguns barris per dues vies: o bé mantenint els locals simplement tancats o bé reconvertint aquests locals en habitatges que, sovint, no assoleixen el mínim de condicions d’habitabilitat exigibles.
Cal actuar per protegir el nostre comerç, el nostre model de ciutat i el que ens fa ser únics
Davant d’aquesta situació, l’any 2021 Esquerra Republicana vam liderar la iniciativa perquè l’Ajuntament destinés 18 milions d’euros a adquirir locals buits en planta baixa per dinamitzar-los conjuntament amb el teixit empresarial i associatiu de la ciutat, que és qui millor pot ajudar a fer que un projecte així funcioni.
I quin n’ha estat el resultat? Després que el govern dels comuns i del PSC actués obviant els agents socials i cívics que podien ajudar a millorar la mesura i de dissenyar un procés feixuc i carregat de burocràcia, les dades són demolidores: 3 anys després, el balanç d’aquest pla són zero locals oberts, 14 activitats econòmiques que han hagut d’abandonar el seu local per un mal disseny de la convocatòria i, en definitiva, una oportunitat perduda perquè l’Ajuntament lideri les polítiques per protegir l’estil de vida dels barcelonins i les barcelonines, que passa, entre altres qüestions, per mantenir un teixit comercial ric, de proximitat i divers.
ERC Barcelona hem defensat, i malgrat el nyap causat per la mala gestió de l’Ajuntament, continuem defensant la creació d’un parc públic de locals en planta baixa amb un triple objectiu: posar al servei de la ciutat locals a un preu més raonable que el que marca el mercat, oferir a emprenedors i emprenedores l’oportunitat de testejar el seu model de negoci en millors condicions que les actuals i, en definitiva, mantenir activitat comercial i econòmica a les plantes baixes dels nostres barris. Tot això des de la visió de l’Estat emprenedor que ha teoritzat l’economista Mariana Mazzucato, és a dir, implicar les institucions de forma directa a actuar en l’economia per generar oportunitats per a nous emprenedors, com ja han fet altres ciutats com París amb el seu programa per salvar llibreries.
Actuar per protegir el nostre comerç. El nostre model de ciutat i el que ens fa ser únics. Defensar la nostra manera de viure, l’essència de Barcelona. Només així la nostra ciutat, tan exposada i de vegades feble davant les dinàmiques del mercat, podrà continuar sent la Barcelona que coneixem i estimem.
Jordi Castellana, portaveu adjunt del Grup Municipal d’ERC a Barcelona i regidor metropolità
