Aviat farà un any de les eleccions municipals del 28 de maig. Un any que haurem perdut a causa de la feblesa d’un alcalde, Jaume Collboni, que ha estat incapaç de guanyar en cap de les tres conteses electorals en què ha estat cap de llista i que no ha sabut ni configurar un govern fort que garanteixi el canvi que necessita Barcelona ni aprovar encara els pressupostos del 2024.
L’alcalde Xavier Trias s’hi va referir encertadament i abastament durant la seva conferència del passat 11 de març al Born. Trias començava les seves reflexions dient que no confia ni es creu Jaume Collboni. La credibilitat, la confiança i la predictibilitat no són els punts forts de l’alcalde. Aquest és, doncs, un hàndicap que afebleix Collboni i que marcarà el mandat municipal, siguin quins siguin els acords i els pactes tripartits que acabi concretant en els pròxims mesos. En política, i a la vida, la paraula donada s’ha de complir.
Jaume Collboni representa el continuisme colauista sense Ada Colau
El calendari electoral que configuren unes eleccions anticipades al Parlament de Catalunya el 12 de maig, més les del Parlament Europeu del 9 de juny, és un altre element que Jaume Collboni utilitzarà partidàriament per ajornar decisions importants que van en contra de la ciutat i de les necessitats dels barcelonins. L’espectacle que ell i Ada Colau han donat les últimes setmanes ha estat grotesc, tenint en compte que han estat socis i corresponsables del declivi de Barcelona durant gairebé sis anys.
Jaume Collboni representa el continuisme colauista sense Ada Colau. La superficialitat ha caracteritzat, fins ara, la seva gestió. Com deia l’alcalde Trias al Born, cap dels problemes que ens va deixar en herència el govern bicèfal Colau-Collboni ha estat solucionat, ni tan sols parcialment. I l’amenaça que l’alcalde Collboni ens acaba de fer, insinuant que si els comuns voten els pressupostos els situarà en una posició privilegiada per ser els seus nous socis de govern, serà la confirmació d’un nou frau polític que frustrarà definitivament les esperances de canvi que encara perviuen en una majoria de barcelonins.
La subordinació de Jaume Collboni i el PSC davant el govern del PSOE de Pedro Sánchez és un altre factor que va en detriment de la capacitat de la capital del país de remuntar el vol després dels vuit anys de plom d’Ada Colau. Collboni ha estat incapaç de defensar l’execució de les inversions de l’Estat a Barcelona, d’exigir un nou sistema de finançament de la Generalitat i de reclamar els deutes de l’Estat en matèria d’infraestructures i de prestacions socials com la llei de dependència. I ha acreditat la seva incapacitat per revertir la inseguretat galopant que patim els barcelonins. Un any perdut.
Jordi Martí Galbis, regidor-portaveu del grup municipal Junts per Catalunya-Trias per Barcelona
