Fa pocs dies, el govern del Districte ens sorprenia amb diverses propostes encaminades a fer de Nou Barris un nou pol d’atracció turística a Barcelona. Per fer-ho, es proposa promocionar el districte mitjançant projectes d’art urbà o revisant el que ha de ser un projecte per al barri de Vallbona com a diana de l’atracció turística. Amb una mirada de certa superioritat moral sobre un districte de classe treballadora que es reivindica amb orgull, sembla que l’aposta política de futur de l’actual consistori no passa per reconèixer la seva singularitat ni per fer polítiques públiques que millorin les vides dels veïns i veïnes i els seus barris. L’aposta del PSC abona un únic model productiu a la ciutat: el turisme.
Una aposta que sabem que pot tenir impactes negatius en el lloguer i l’encariment dels preus, l’expulsió del petit comerç o l’increment dels problemes de convivència i de seguretat als barris. Promocionar el turisme com a motor de canvi de Nou Barris ben segur que també pot contribuir a incrementar moviments especulatius i de privatització dels espais del districte. Un model turístic que també pot ser depredador dels recursos naturals del nostre districte, com ara la Serra de Collserola o les Hortes de Vallbona. Tenim experiències properes, per exemple al barri veí del Carmel, que fa uns anys també va ser una aposta de descentralització del turisme i de promoció dels búnquers i que avui ningú nega que tot plegat ha comportat seriosos problemes per als veïns i veïnes.
Nou Barris és un districte que al llarg dels temps ha sabut reivindicar el seu patrimoni, la seva cultura popular i el seu paper en la construcció de la ciutat democràtica. Així, qui coneix la història de Nou Barris sap que la cultura com a eina de transformació social ha estat un leitmotiv per a les entitats i moviments veïnals del districte, coneixedors que la cultura ens fa lliures. Una cultura d’arrel pública i comunitària, que persegueixi el dret a l’educació, que garanteixi l’accés als drets culturals, que aposti per equipaments comunitaris…
El futur de Nou Barris ha de mirar de forma indefugible cap a la protecció dels drets dels seus veïns i veïnes
Nou Barris necessita una aposta esperançadora, que prioritzi les millores dels barris perquè en gaudeixin en primera persona les veïnes que hi viuen. Per exemple, fent l’aposta per un art urbà capaç d’embellir els barris, que parteixi de la comunitat i que generi una reapropiació de l’espai públic per part del veïnat. Sota aquestes mirades es van promoure els projectes del Pla de Barris al Centre Obert de Torre Baró. Entenent l’art urbà com a facilitador de projectes culturals de base i populars, com el que ha fet l’Ateneu Popular Nou Barris, on es projecta una mítica imatge del fotògraf Kim Manresa que recupera la memòria de les lluites per un habitatge digne al districte, o els projectes liderats per l’Agència de Salut Pública amb els joves de Canyelles.
Igual que amb l’art urbà, el que cal és una aposta per un model de districte que cerqui la millora de les condicions de vida de les persones. Una aposta que es treballi amb el conjunt del veïnat, que coprodueixi els nous equipaments amb les entitats, que continuï ampliant els carrils bici i les pacificacions d’eixos principals com l’avinguda Meridiana o que promogui fer efectiu el dret a l’educació, que impulsi nous projectes en l’àmbit de la salut pública i que reforci polítiques socials i de cures destinades a millorar la vida de les que més pateixen, entre altres.
El futur de Nou Barris ha de mirar de forma indefugible cap a la protecció dels drets dels seus veïns i veïnes, reconeixent la seva història i la seva singularitat, i no recuperant receptes del passat que poden depredar barris.
Carol Recio, regidora de Barcelona En Comú i presidenta del Consell de Districte de Nou Barris
