Si algú no es pren la molèstia de contestar-te un missatge a través d’Instagram, oblida-te’n. I si et contesta passades unes setmanes, encara pitjor, allunya-te’n: tens tots els números d’estar davant d’una persona narcisista que només mira de satisfer les pròpies necessitats. Una persona que no té la intenció de tenir una relació amb tu, però a qui li agrada rebre la teva atenció (i, possiblement, la de moltes altres senyores).
Tot i que no és un comportament nou, ni està circumscrit exclusivament a l’entorn digital, les noves maneres de relacionar-nos, més immediates i abundants, fan que aquest sigui un comportament més freqüent, de manera que els experts l’han batejat amb el nom de bredcrumbling. Aquest terme prové de l’anglès breadcrumbs (“molles de pa”). Designa la tendència d’algunes persones a oferir només engrunes emocionals, deixant l’altra part amb gana, confusa i enganxada a la no-relació.
Desprendre’s d’una persona en l’entorn digital és fàcil, perquè no hem de mirar-la als ulls. Fa uns mesos, el conseller delegat de Better.com, Vishal Garg, va trigar només tres minuts a acomiadar més de 900 empleats d’aquesta empresa nord-americana mitjançant una videotrucada de Zoom. “Si ets en aquesta trucada, és que ets al grup de desafortunats que seran acomiadats. La teva feina acaba aquí, amb caràcter immediat”, va dir al 9% de la plantilla.
Vishal Garg va trigar només tres minuts a acomiadar més de 900 empleats mitjançant una videotrucada de Zoom
Internet està convertint-se en una mena de far west: persones que interactuen entre elles sense cap mena d’empatia en un espai que està en mans d’unes poques empreses privades gegants. Sembla que estigui dissenyat i utilitzat majoritàriament per empreses-i-homes-anunci que necessiten atenció permanent per sobreviure. Tot plegat genera enuig, tristesa, enveja o exaltació, com ha descrit el teòric de mitjans digitals Geert Lovink en el seu llibre Tristes por diseño. Las redes sociales como ideología (Consonni, 2019).
La pandèmia ha fet que algunes persones es replantegin on i com volen viure, i els entorns rurals, on és possible fer les coses amb proximitat, mirant l’altre als ulls, sumen cada cop més adeptes. Marxar de la ciutat al poble no només permet estar en contacte amb la natura i dur un estil de vida més sostenible, sinó que les relacions amb els altres esdevenen matèria –no en el sentit teòric, sinó en el més concret i, per tant, més veritable de tots. “En forma imperativa es podria dir: ‘Si us plau, toqueu tant com pugueu’. Toqueu la terra, els troncs dels arbres, les pedres, la fruita, els cossos desitjats…, acaroneu l’aire i abraceu els fills i agafeu les mantes i feu-vos el menjar”, escriu el filòsof Josep Maria Esquirol en el seu recomanadíssim llibre La resistència íntima (Quaderns Crema, 2015).
Vet aquí dos models de vida, que tenen lloc en un mateix temps i espai com a possibles respostes a una etapa postpandèmia marcada per la incertesa, la desconfiança en un futur millor i l’auge dels extremismes. Triïn vostès mateixos.
