Quantes vegades, els darrers dies o hores, us heu dit “no tinc temps”? Temps per als amics, per a la família, per fer un bany de natura, per gaudir de la cultura o simplement per descansar. La manca de temps ens fa més pobres. És un mal endèmic que ens afecta d’una manera o una altra, a totes i tots, i que està estretament vinculat a una organització de la societat basada i centralitzada en el temps de feina, sovint molt durador i poc conciliador, com si la resta del temps de les nostres vides fos secundari. La disponibilitat de temps propi és i ha de ser un dret per a tota la ciutadania. Per tant, cal garantir el seu ús adequat si volem avançar cap a societats que posin al centre les persones, el seu benestar i la qualitat de vida: les ciutats que cuiden han de ser les ciutats del futur.
És un fet que la denominada pobresa de temps –no disposar d’almenys dues hores lliures al dia– passa factura a la salut física i mental de les persones i resta oportunitats, sobretot a les dones. Actualment, al país, el 21% de les persones no disposen d’aquest temps, indicador que s’incrementa especialment en les dones amb fills, arribant al 35%, segons dades presentades a les Jornades Time Use Week de Barcelona. En aquestes xifres hi té molt a veure que les dones pateixen dobles i triples jornades, si comptem el temps de feina fora de casa, el temps de cura dels infants i familiars dependents a càrrec i les tasques de la llar. Per això no és estrany que les dones dormin pitjor que els homes (el 63,9% de les persones que afirmen tenir un son de mala qualitat són dones, i gairebé la meitat d’elles tenen una edat que va dels 45 als 64 anys, segons una recent enquesta publicada a El País). Aquesta és una conseqüència evident, però n’hi ha moltes més vinculades a l’estrès i a la falta de descans, estretament relacionades amb la pobresa de temps propi.
Precisament en el marc del pròxim 8 de març, Dia Internacional de les Dones, cal tornar a posar en primera línia de les agendes dels governs la manca de temps de les persones com un problema de primer ordre que cal abordar de manera decidida i valenta si volem avançar cap a una societat més equitativa i justa, on el benestar de les persones sigui el centre i objectiu de l’acció política, social i empresarial. A Santa Coloma ens preocupa i ocupa aquest problema, i per això centrarem en aquesta qüestió el nostre programa d’actes previstos per commemorar el #8M, Temps i treball de les dones: nous reptes, velles desigualtats, amb el qual volem aportar debat i reflexió en la necessària lluita contra la pobresa de temps.
Les ciutats no tenim competències en la regulació legislativa dels temps laborals, però sí que podem incidir en molts aspectes del dia a dia que ajudin a conciliar la vida laboral i familiar, i alhora incidir en el fet que la ciutadania pugui disposar de més temps d’autonomia personal. A Santa Coloma de Gramenet hi treballem decididament, des de diferents línies d’actuació. Una d’elles és el suport a la criança que fem a La Ciba amb el programa Menuda Ciba, que rep el suport del Plan Corresponsables del Ministeri d’Igualtat i de la Generalitat de Catalunya. Es tracta d’un servei de canguratge municipal perquè les dones puguin formar-se i participar de la vida pública, mentre els donem suport en la cura dels infants durant l’estona que ho necessiten.
Una altra de les línies d’actuació de suport municipal per a la corresponsabilitat del temps és tenir una forta xarxa d’escoles bressol públiques i garantir un sòlid programa d’activitats extraescolars. Alhora, és fonamental, quan acaba el curs escolar o durant les vacances de Nadal, oferir els ajuts en forma de beques perquè les famílies puguin cobrir els casals, que són imprescindibles per garantir la igualtat d’oportunitats de tota la infància. En el nostre cas, hem apostat per poder oferir activitats i suport fins als divuit anys, ja que és cabdal que les famílies puguin tenir resposta a les seves necessitats de conciliació fins a l’arribada de la majoria d’edat dels fills i filles, i no només a la infància.
Una altra iniciativa, dins d’aquest model de ciutat que cuida i que és corresponsable, és la dels Camins escolars, orientada a fomentar la mobilitat saludable, l’accessibilitat i l’autonomia de la canalla. Aquest projecte va sorgir de la necessitat de redefinir els entorns dels centres educatius com a espais comunitaris i com a territoris d’extensió de l’escola, amb la voluntat, no només de proporcionar a l’alumnat trajectes segurs i còmodes per anar i tornar als centres educatius –per a la tranquil·litat de les famílies–, sinó també per promoure que els carrers de Santa Coloma siguin un lloc adequat per a la vida local dels barris amb la trobada del veïnat, el joc dels nens i les nenes i el passeig. Amb els Camins escolars hem fet un salt qualitatiu a través de l’arranjament, adequació i millora de l’entorn escolar per tal de convertir-lo en un veritable espai cívic de convivència i veïnatge als diferents barris. En definitiva, projectes municipals que ajuden a estalviar temps i aposten per la millora de les condicions de vida.
Des de les ciutats podem incidir en molts aspectes del dia a dia que ajudin a conciliar la vida laboral i familiar
Alhora, els ajuntaments, a través de tots els avenços materialitzats en administració electrònica, que suposen estalvi de temps i tràmits, han ajudat a fer un pas endavant en la gestió responsable i racional del temps a favor d’una atenció ciutadana més àgil. Malgrat això, no hem de perdre de vista que encara hi ha una bretxa digital en la població que cal superar, sobretot pel que fa a l’accés a les noves tecnologies de les persones grans o amb dificultats. En aquest sentit, les ciutats hem de promoure accions que ajudin a trencar aquesta bretxa, i aquí cal destacar l’important paper dels centres cívics, casals i equipaments municipals –com el Pompeu Lab de Santa Coloma– que estan ajudant aquests col·lectius a formar-se i atenen les seves necessitats de participació en el món digital.
Una altra mesura transversal amb la qual també incidim en el necessari estalvi i ús racional del temps és poder complir amb els criteris del concepte de la Ciutat dels 15 minuts. Santa Coloma de Gramenet és un dels 23 municipis espanyols de més de 50.000 habitants que compleix amb aquests criteris, segons el darrer estudi de la consultoria Deyde DataCentric. La majoria de les necessitats i serveis de la ciutadania, com la compra, l’educació, els centres de salut o l’oci, es troben a una distància que es pot fer caminant o en bicicleta no superior als 15 minuts des de qualsevol punt de la ciutat. Es tracta d’un concepte creat per l’urbanista colombià Carlos Moreno com a resposta al canvi climàtic, amb l’objectiu de descentralitzar les ciutats, limitar la mobilitat dels vehicles privats i aconseguir un model urbà més ecològic i proper.
La manca de temps que acusen especialment les dones les limita massa sovint per poder participar activament en la vida associativa de les ciutats i alhora les obliga a renunciar, malauradament, a poder gaudir d’activitats de formació i de creixement personal i professional. Es tracta, per tant, d’una doble limitació de drets, tant pel que fa al dret de ciutadania a l’hora de participar en decisions de ciutat com el dret a la carrera professional. A Santa Coloma, per afavorir l’autonomia de les dones i alhora contribuir a trencar bretxes i sostres de vidre, vam posar en marxa l’equipament de La Ciba el 2020, amb el qual no només hem proporcionat un espai de trobada i reunió per a les entitats i associacions de dones, sinó que alhora oferim, des d’una perspectiva holística, tots aquells serveis i recursos necessaris per posar fi a les desigualtats que pateix la meitat de la població, sent conscients que el foment de la igualtat repercuteix en un benestar més gran de tota la població.
Precisament, la ministra d’Igualtat Ana Redondo va visitar La Ciba el passat 22 de febrer i el va posar com a exemple d’espai de referència “únic” a tot el país on les polítiques públiques s’enfoquen en la defensa de les dones a través d’un espai físic i polivalent, i amb un desplegament de recursos públics específics on poder materialitzar les necessàries polítiques a favor de la igualtat. La ministra va destacar que, a La Ciba, “les dones troben tot el que necessiten per continuar avançant en els seus drets”, inclòs el del temps, i va posar èmfasi en “el paper que té aquest espai en l’empoderament femení, tant laboral com social i cultural”.
Hi ha altres aspectes que també són cabdals per contribuir a tenir ciutats més humanes i conciliadores, com són els reforços i ampliació dels horaris dels serveis públics i dels transports com el metro per atendre el conjunt de les necessitats de la població, tenint especialment en compte les persones que treballen en torns de nit. Perquè és un fet que les ciutats no paren a les nits i que, per tant, haurien de prestar serveis 24/7. En aquest sentit, és urgent replantejar el model dels serveis públics, amb uns horaris per a tota la població. És un dels grans reptes de les ciutats. Però no és l’únic. Necessitem aplicar mesures per adaptar-nos als temps actuals i als canvis laborals, socials i culturals de la societat. Aquí hi haurà un punt d’inflexió important quan el govern de l’Estat pugui materialitzar la llei contra la pobresa de temps, que implicarà una regulació dels temps de feina i de vida que contribuirà, sens dubte, a més conciliació, salut i descans a favor del benestar de totes les persones, alhora que suposarà importants passos endavant a favor de la igualtat i la sostenibilitat de les ciutats, i ben segur a la productivitat per a les empreses.
Com ens deia Sara Berbel a l’article De la utopia a la realitat: una llei dels usos del temps, és el moment que la gestió del temps se situï com a tema central a l’agenda política i que avancem cap a un pacte entre tots els sectors implicats (administració, educació, empresa, comerç, oci i cultura) i que pugui finalitzar amb una Llei del Temps que ha de ser consensuada i efectiva per a un veritable canvi social. El temps ens constreny. Gaudir del propi temps ha de ser un dret de ciutadania, i una llei d’usos del temps, la norma que ho garanteixi.
Núria Parlon Gil, alcaldessa de Santa Coloma de Gramenet
