És probable que no sigui la primera vegada que sent un xiulet fort i estrident que prové del seu telèfon mòbil. Quan el consulta, llegeix les instruccions que ha de seguir de forma immediata per protegir-se d’una emergència, catàstrofe natural o accident greu. A Catalunya, el Govern va fer proves amb aquests sistemes d’alerta a Lleida, l’Alt Pirineu i l’Aran el passat mes de febrer; i a Tarragona, Terres de l’Ebre, el Penedès, Girona i Catalunya Central a l’abril.
A principis de setembre, la Comunitat de Madrid va fer servir per primer cop aquesta tecnologia per informar tots els ciutadans amb un telèfon intel·ligent sobre els riscos meteorològics derivats de l’arribada d’una gota freda. I la polèmica no es va fer esperar. En primer lloc, alguns ciutadans van considerar que les tempestes no van ser tan fortes com es preveien i van manifestar el seu malestar i rebuig per un excés d’alarmisme de les autoritats. En segon lloc, van argüir que el sistema vulnerava la normativa de protecció de dades de la UE. També van criticar la mesura alguns polítics, com ara l’alcalde de Madrid, José Luís Martínez Almeida, i el president de la Junta d’Andalusia, Juan Manuel Moreno, arribant fins i tot a demanar dimissions.
Fer servir els sistemes d’alerta per gestionar i mitigar els riscos d’una emergència és una responsabilitat civil i política
És justificable que les institucions ens informin a través dels telèfons mòbils que som en una zona afectada per una emergència? O va en contra de la nostra privacitat? Abans de respondre aquestes qüestions, el primer que caldria aclarir és què entenem per emergència, catàstrofe natural o accident greu. Potser, en un primer moment, la gota freda anunciada a tot l’Estat no va ser tan contundent com es temia, però val la pena recordar que les tempestes van deixar víctimes mortals, desapareguts i van causar greus danys materials.
Fer servir els sistemes d’alerta com a principal tecnologia per gestionar i mitigar els riscos d’una emergència és, per tant, una responsabilitat civil i política. I en cap cas vulnera la privacitat dels ciutadans, ja que l’alerta s’envia de manera indiscriminada a tots els telèfons mòbils que es troben en una àrea geogràfica concreta. No es necessiten números de telèfon i, en conseqüència, els receptors són anònims, de manera que no es vulnera la normativa de protecció de dades de la UE.
Aquests sistemes d’alerta, amb els quals ens comencem a familiaritzar, són freqüents a nombrosos països que pateixen més assíduament inclemències climàtiques, com ara els Estats Units, el Canadà o el Japó. Tenint en compte l’escalfament global i els darrers estius, amb temperatures cada cop més elevades i fortes tempestes, em temo que ens hi haurem d’anar acostumant: més val prevenir que guarir.
