Ara fa un any i mig es va decretar un estricte confinament per aturar la primera onada de contagis de coronavirus i vam veure una regió metropolitana amb ciutats desertes, trens, metros i busos buits i carreteres sense cotxes que va causar un gran impacte. Les imatges de cels blaus i nets van coincidir amb els nivells de contaminació atmosfèrica més baixos en dècades. Vam sentir cantar els ocells prenent consciència del silenci que respiraven les ciutats. El cessament de les activitats, excloent-ne les essencials, va permetre qüestionar més profundament, des de múltiples punts de vista, la inèrcia de la quotidianitat i ens obre l’oportunitat d’assumir polítiques públiques més decidides en àmbits diversos que afecten la qualitat de vida al conjunt de la regió metropolitana.
Un d’aquests àmbits és, sens dubte, el model de ciutat i de metròpoli que desitgem, que no podem deslligar de l’emergència climàtica que pateix el planeta. Les ciutats consumeixen el 80% de l’energia mundial i són responsables del 75% de les emissions. Molts estudis indiquen que els efectes del canvi climàtic impactaran més fort a les ciutats i, per això, tenim la gran responsabilitat d’aportar iniciatives innovadores per afrontar-los. El potencial transformador de l’urbanisme és enorme, com va demostrar Cerdà amb la seva aposta per una ciutat saludable i justa socialment. Per això, avui s’imposa, a les principals ciutats del món, un urbanisme entès com la primera pedra de la construcció dels drets socials, que consideri l’espai públic com un actor en la recuperació social i econòmica i que adapti les ciutats al nou context climàtic: menys contaminants, més autosuficients, més amables i més justes.
Barcelona, referent en nous models urbanístics i de mobilitat, organitza aquesta setmana les jornades internacionals Superilla Barcelona. La ciutat després de la Covid, el debat més important sobre la transformació de la ciutat des dels Jocs Olímpics. Són tres dies de reflexió per repensar l’urbanisme en clau de proximitat i situant les persones al centre de les decisions.
Les ciutats consumeixen el 80% de l’energia mundial i són responsables del 75% de les emissions
Acollim aquesta jornada en un context ben diferent del maig del 2020, on amb la primera desescalada vam actuar per atendre l’emergència de guanyar espai públic per als vianants a través d’accions d’urbanisme tàctic que posteriorment hem anat consolidant –aprofitant, també, l’experiència acumulada durant aquest any–. El 2021 haurem pacificat 75 entorns escolars, que seran 175 a finals del 2022, i hem augmentat els quilòmetres de carrils bici. Ben aviat anirem veient els dissenys definitius de les terrasses guanyades a la calçada. I el desplegament del projecte Superilla Barcelona a l’Eixample s’iniciarà el primer trimestre del 2022, amb la transformació dels carrers Rocafort, Comte Borrell, Girona i Consell de Cent en eixos verds i les noves places a les seves confluències i amb Enric Granados.
Superilla Barcelona és un projecte que va molt més enllà de la transformació urbanística de la ciutat. Recuperar l’espai públic per a les persones ens connecta amb els nostres veïns i afavoreix les relacions socials; pacificar els carrers i generar noves places és una oportunitat per al comerç de proximitat i implica un entorn més amable, sobretot per a infants i gent gran; limitar el trànsit rodat redueix les emissions que comporta i millora la qualitat de l’aire; i ampliar el verd augmenta la qualitat de vida.
Molts estudis certifiquen les experiències d’èxit de les superilles del Poblenou i Sant Antoni. Les dades indiquen, per exemple, que redueixen els nivells de contaminació, i hem sabut, recentment, que a Sant Antoni és on millor s’està recuperant el comerç d’ençà de l’inici de la pandèmia. Els resultats de diverses enquestes també conclouen que aquests entorns promouen la vida de barri, afavorint la socialització, redueixen l’estrès i augmenten la percepció de benestar i tranquil·litat.
No és casualitat que el salt d’escala del projecte Superilla Barcelona, després de les experiències d’èxit del Poblenou i Sant Antoni, es desenvolupi a l’Eixample, el cor de la mobilitat metropolitana. Estem segurs que transformacions tan importants com la connexió del tramvia per la Diagonal irradiaran més enllà de la trama Cerdà i seran tractores de millores arreu de la regió metropolitana, amb l’objectiu compartit de construir ciutats per viure millor.
Jordi Martí Grau, sisè tinent d’alcaldia de l’Ajuntament de Barcelona i vicepresident de l’Àrea de Planificació Estratègica a l’AMB
