Al principi de la pandèmia, quan no hi havia mascaretes i fallaven les cadenes de subministrament, moltes persones es van adonar de fins a quin punt les nostres ciutats havien perdut múscul industrial. Els made in Taiwan que tan sovint llegim en etiquetes de roba, electrodomèstics o tablets no han sigut mai una anècdota, sinó el resultat d’una política neoliberal salvatge de deslocalització dels teixits productius.
Per rebaixar costos i maximitzar beneficis, les grans multinacionals fa anys que traslladen les seves fàbriques a països amb mà d’obra barata. Molts governs, també els municipals, han acompanyat aquest procés, privatitzant sectors clau, perdent sòl públic i afavorint un monocultiu turístic del qual avui en patim la gentrificació, la precarització laboral i la saturació dels barris. Malgrat tot, el desabastiment temporal causat per la pandèmia va ser només un avís; un anunci del que comportarà l’actual emergència climàtica i que ja estem veient en forma d’inflació, crisi energètica i escassetat de materials.
A Barcelona tenim clar que amb sobreviure no n’hi ha prou. Si volem que els pròxims anys la nostra sigui una ciutat agradable, on poder i on voler viure, calen carrers més verds i menys contaminats, on les persones, el transport públic i l’energia neta siguin els protagonistes. Però, al mateix temps, cal revertir la situació de monocultiu turístic impulsant una economia verda i circular, que reindustrialitzi els barris, generi ocupació de qualitat i tingui un alt valor afegit per a la ciutat. Dit d’una altra manera: cal avançar cap a un model de Superilla productiva, on la lluita contra la contaminació, la creació d’habitatge assequible i de feina digna vagin de la mà.
A Barcelona s’han acabat els pelotazos urbanístics: tots els projectes privats s’han d’ajustar a l’interès general
Un dels projectes que millor il·lustra aquesta idea és la transformació de l’antiga fàbrica Mercedes Benz, al barri del Bon Pastor. On ara hi ha un polígon –un recinte tancat sense vida que divideix el barri– aviat hi haurà un gran pulmó verd; un espai públic obert a tothom amb equipaments i espai per a l’activitat econòmica. Un pol industrial que atraurà innovació, coneixement i talent, i que acollirà els campus universitaris d’Elisava i de la Universitat de Vic. Superilla productiva significa capgirar la idea de polígon, obrint el que ara és un espai buit per fer-hi parcs, places, equipaments de proximitat i indústria 4.0 en un dels barris més desiguals i que més ho necessita. El Bon Pastor serà un lloc per viure-hi, estudiar i treballar.
Les xifres de la transformació són impressionants: 50.000 metres quadrats d’espai públic, 5.000 llocs de treball, 1.300 habitatges nous (el 40% a preu assequible) i la creació d’un espai educatiu d’FP, una escola bressol, sales socioculturals i un espai de memòria. L’actuació recosirà el nucli antic del Bon Pastor amb la Maquinista, prioritzant el transport públic i ampliant la xarxa pedalable. I el més important: estem davant d’una estratègia de regeneració que s’ha treballat braç a braç amb el veïnat, en un intens procés participatiu que ha modificat significativament el projecte. A Barcelona s’han acabat els pelotazos urbanístics: tots els projectes privats s’han d’ajustar a l’interès general, donant resposta a les necessitats dels barris. Un urbanisme democràtic, fet des del carrer i no des dels despatxos, que garanteix la viabilitat de les operacions i acaba amb l’especulació.
Feina digna, carrers saludables i lloguers assequibles: aquesta és la recepta de la Superilla productiva, que ara impulsem a la Mercedes, i en especial als barris del Besòs: amb inversions històriques en rehabilitació de cases, edificis i espai públic; amb l’impuls de les Tres Xemeneies com un pol d’indústria digital i audiovisual per a pimes; o amb el Campus Diagonal-Besòs, que continua creixent amb iniciatives de recerca en energia, sostenibilitat i enginyeria biomèdica.
És una fórmula que ja s’aplica a tota la ciutat, des del Port Olímpic fins als nous centres de recerca a la Ciutadella del Coneixement, passant per iniciatives com el Barcelona Supercomputing Center, que continua sent referent amb programes internacionals d’investigació. Feina digna, carrers saludables i lloguers assequibles: aquesta és la recepta de Superilla Barcelona, perquè un nou sentit comú recorre Europa. Justícia social i justícia climàtica han d’anar de la mà.
Janet Sanz, tinenta d’alcaldia d’Ecologia, Urbanisme, Infraestructures i Mobilitat de l’Ajuntament de Barcelona
