La majoria de ciutadans de Barcelona es pregunten qui podria viure en un carrer com la Rambla, on el soroll, les onades de turistes i els vehicles que hi conviuen monopolitzen un dels carrers més emblemàtics de la ciutat.
La Rambla ha estat històricament un carrer amb soroll d’onades de turistes que venien a visitar-la, de vehicles que aportaven productes al mercat de Sant Josep, de restaurants, de botigues i de teatres. Epicentre del comerç de la Ciutat Vella de Barcelona i dels esdeveniments més importants durant cinc segles, a la Rambla, diàriament, hi havia manifestacions, artistes que es posicionaven al llarg del quilòmetre i tres-cents metres que fa el carrer, venda d’animals, flors i quioscos que aglutinaven gent de tota mena a comprar o xafardejar i que després anaven a gaudir dels serveis que cafès i restaurants oferien fins a altes hores de la nit, i on hi havia també altres activitats clandestines. El soroll era una barreja de paraules que s’intercanviaven a les terrasses dels cafès, de les músiques en directe que feien els artistes, de les cues entusiasmades dels teatres, de queixes i baralles, de celebracions esportives que retransmetien els diaris des dels balcons, de baralles, robatoris i tantes altres coses que no podríem mai identificar una Rambla en silenci.
La Rambla sempre ha conviscut amb aquests sorolls de dia i de nit i els veïns i veïnes els coneixem molt bé perquè sempre hi han sigut. És per aquesta raó que cal difondre una perspectiva menys generalista, que ens permeti explicar el lloc on vivim i mostrar el valor que té.
Cal protegir la Rambla de les nits desordenades, que tan poc la representen històricament
Des de la pandèmia de la covid-19, on veïns i veïnes de la Rambla la vam viure en silenci segurament per primera vegada a la història, els sons de la Rambla els hem pogut individualitzar amb més precisió.
Despertar-se amb els ocells que conviuen amb nosaltres, i que en són moltíssims, amb els seus cants que donen pas al muntatge del mercat, de les parades de flors i de les terrasses… Són les hores del matí més desconegudes pels barcelonins, però úniques a la ciutat, perquè fa cinc-cents anys que aquests sons es produeixen cada dia.
Després, la vida comença al carrer i, com a qualsevol carrer mític de qualsevol gran ciutat, els sons es barregen de nou i costen més d’identificar. Però ja són hores on la majoria dels veïns i veïnes estem als nostres llocs de feina i no tornem fins a la tarda.
És a la tarda quan tornem a identificar sons de persones que descansen amb un bon aperitiu o un bon gelat, de veïns i veïnes que tornem a casa gaudint d’una cervesa ràpida abans de preparar sopars, de barcelonins d’altres barris que arriben pels teatres, de treballadors i treballadores de la Rambla que tanquen la seva jornada laboral donant pas a la Rambla de nit, ara molt il·luminada, que mai dorm i tampoc deixa descansar el seu veïnatge.
Cal protegir la Rambla de les nits desordenades, que tan poc la representen històricament, i tornar a fer que hi convisquin sons musicals i artístics, i que el turisme la vinculi amb el que és: una visita cultural patrimoni de la ciutat de Barcelona.
Alicia Berlanga, escriptora i veïna de la Rambla de Barcelona
