Aquest estiu vaig fer dieta informativa. Vaig reduir considerablement les capçaleres de lectura diària, vaig veure només anecdòticament algun telenotícies i vaig fer abstinència total de Twitter –o de X, ara que Elon Musk l’ha convertit en la seva enèsima joguina. Això, per a algú addicte com jo al batec informatiu diari –per feina, però també per passió innata–, no va ser precisament fàcil. Però feia temps que tenia decidit fer-ho i m’hi vaig obligar. Com deia David Fernàndez en una columna d’opinió al Línia, vivim “en la frenètica quotidianitat de la societat de la pressa i enmig d’unes macroautopistes de la informació que no tenen límit de velocitat i que tot ho atropellen”. I jo necessitava aparcar el cotxe en una àrea de servei i fer una pausa. Sortir a estirar les cames i airejar-me. Perquè sí, les macroautopistes de la informació ens atropellen gairebé sense ni ser-ne conscients. I veure-ho amb perspectiva espanta.
L’experiment va anar bé. Vaig continuar estant al dia de tot, sense perdre’m res important, però evitant aquells empatxos d’informació constant que sovint acaben en indigestions. I tot plegat em va fer reflexionar sobre l’anomenada fatiga informativa o infoxicació, no només en clau personal, sinó de sector. Perquè si un excés d’informació per processar és contraproduent, l’estratègia –gairebé omnipresent– de vomitar links a dojo des dels mitjans no se’ns acabarà girant en contra? Que la ciutadania està sobresaturada d’estímuls és evident, i que els mitjans no ajudem precisament a racionalitzar-ho, també. Immersos en la batalla de l’audiència digital, la lògica de com més links millor està sent pa per a avui. Això, de moment, és així i la inèrcia porta tothom a pujar al carro. Però pot acabar sent gana per a demà?
Potser ens hauríem de preguntar primer en què hem convertit les notícies abans de plantejar-nos si ja no interessen
Fora de les nostres bombolles, més enllà dels microcosmos de les redaccions i dels ambients en els quals ens movem aquestes espècies en extinció que som els periodistes, la gent viu força desconnectada de l’agenda informativa. Segons l’últim informe anual Digital News Report, fet a partir de més de 93.000 entrevistes a 46 països d’arreu del món i perfectament desgranat en un article de Carme Verdoy a Mèdia.cat –que recomano per clarivident–, només un 48% de les persones enquestades consideren que estan molt o extremadament interessades en les notícies. Fa 6 anys, aquest percentatge era del 63%. De fet, 3 de cada 10 persones ja diuen que eviten expressament les notícies i cada cop menys gent hi confia: només un 40%.
Les notícies ja no interessen? Veient les xifres anteriors, costa donar alguna resposta a aquesta pregunta que no sigui pessimista. Però potser ens hauríem de preguntar primer en què hem convertit les notícies abans de plantejar-nos si ja no interessen. Titulars clickbait malintencionats que et defrauden quan hi entres –ara aquesta pràctica ja es veu com una amenaça per al periodisme–, rumors convertits en peces amb aparença de contrast, el tema polític de torn sense cap més interès que per a la mateixa font… I molts links. Sobretot això. Com més, millor. De fet, hi ha redaccions on els periodistes dediquen la meitat de la seva jornada laboral a publicar, per norma, una “notícia” cada mitja hora. I escric notícia entre cometes, sí, perquè deixeu-me que dubti que més d’un d’aquests textos pugui ser considerat una notícia, almenys com m’agradaria pensar que l’entenem al gremi.
No tinc la solució per a tot plegat, per descomptat. Tampoc crec que hi hagi cap vareta màgica. Però intueixo que no anem gaire ben encaminats. Potser podríem començar per intentar no posar més llenya al foc, deixant respirar els nostres lectors en lloc d’asfixiar-los, i oferir-los un refugi informatiu on sàpiguen que hi trobaran continguts que els poden interessar. Sense allaus. En la justa mesura. On podran menjar poc i pair bé. On, lluny de les macroautopistes que deia David Fernàndez, trobaran una carretera comarcal per conduir-hi sense pressa i amb la finestra oberta, gaudint del viatge.
Arnau Nadeu, director editorial de Línia
Article publicat al número de tardor 2023 de la revista Comunicació 21.
