Elsa Artadi

L’Ajuntament de Barcelona va anunciar fa setmanes que les esperadíssimes obres de reforma de la Rambla començaran a principis d’aquest any 2022. L’anunci hauria de ser una bona notícia, però, per desgràcia, amb aquest equip de govern hem hagut d’aprendre a desconfiar i a mirar sempre la lletra petita per comprovar que no ens fan passar bou per bèstia grossa. I, efectivament, hem tornat a comprovar que rere un gran anunci publicitari de comuns i socialistes hi ha moltes mancances i moltes mitges veritats.

Per començar, la trista realitat és que no ens podem creure aquest anunci. I no ens el podem creure perquè vull recordar que els comuns han promès sempre la reforma de la Rambla i no han fet mai res. Fa més de 2.000 dies, tal com indica cada dia el marcador dels Amics de la Rambla situat a la part alta d’aquesta via, que es va aprovar el projecte de reordenació de la Rambla. Concretament, va ser el 27 de maig del 2016. I no han fet res de res. Per tant, és del tot legítim i comprensible que ningú es pugui creure aquesta nova promesa de comuns i socialistes. Mentider conegut, ja no és cregut.

Feta aquesta primera i obligada consideració, passem a la segona. En el supòsit que realment les obres comencin d’aquí a pocs mesos, per què només afrontaran ara una petita reforma al capdavall de la Rambla? Per què no són més ambiciosos i, ja que finalment comencen, reformen un tram més llarg o acceleren els terminis d’execució?

La Rambla, que és una via coneguda arreu del món i que moltes ciutats voldrien tenir, se’ns està morint

Com que diuen que ho volen fer per minitrams, el mateix Ajuntament admet que les obres de reforma de tota la Rambla duraran set anys. Set! Sumats als sis anys de retard, seran com a mínim 13 anys esperant la reforma de la Rambla! No seria millor fer una obra de molta més envergadura i menys durada en el temps, escurçant les fases i els terminis inicialment previstos? No seria millor reduir en el temps el soroll, les inconveniències i les molèsties als veïns i les veïnes? No seria òptim consensuar amb els veïns i les veïnes, i també amb els operadors de la Rambla i dels voltants, l’execució de les obres per minimitzar el seu impacte? És clar que sí, però tots sabem que els veïns i les veïnes són la darrera preocupació de comuns i PSC.

Vull acabar amb una petita reflexió de fons. La reforma de la Rambla no és una urgència únicament urbanística, que també. La Rambla necessita recuperar el cor dels barcelonins i les barcelonines. Ha de tornar a formar part del nostre paisatge sentimental i ha de tornar a ser un lloc on es vingui a passejar, a fer cultura, a comprar i a gaudir dels seus restaurants i cafeteries. Ha de connectar la ciutat amb el mar i ha de tornar a ser patrimoni de tots els barcelonins, com ho era quan érem petits. La decadència, la brutícia, la delinqüència i la desaparició del teixit comercial tradicional de la Rambla n’ha allunyat els barcelonins i les barcelonines. Avui la Rambla no uneix res: és una barrera entre el Gòtic i el Raval, que viuen d’esquenes l’un de l’altre. La Rambla, que és una via coneguda arreu del món i que moltes ciutats voldrien tenir, se’ns està morint.

Preguntem-nos quant temps fa que no passegem per la Rambla. La resposta parla per si sola. Reformem-la de pressa i recuperem-la per a tots i totes. Dos objectius que no tenen ni comuns ni socialistes.

Elsa Artadi, presidenta del grup municipal de Junts a l’Ajuntament de Barcelona