“Les faltes de conducta policials succeeixen a tots els països democràtics. Existeix una enorme diversitat en com els estats democràtics afronten aquest problema”. Aquestes paraules encapçalen el document que la Dra. Sophia Hatz, de la universitat sueca d’Uppsala, presenta abans de començar les entrevistes per a la seva investigació finançada pel Consell Europeu d’Investigació i que té com a propòsit “estudiar com dissenyar institucions governamentals per reduir l’abús d’autoritat i altres irregularitats policials”. Durant l’entrevista que em va fer al Parlament de Catalunya per la meva condició de presidenta de la Comissió d’Estudi sobre el Model Policial, la investigadora m’explicava que s’havia centrat en Dinamarca, Israel, Japó, Suècia i Espanya i que li havia interessat especialment la feina feta pel Parlament català en pro de dotar Catalunya d’aquest valuós mecanisme de control extern. Lamentablement, li vaig haver d’explicar que a causa dels vots contraris dels parlamentaris del PSC i de Junts per Catalunya, sumats als de l’extrema dreta, aquest important instrument de salvaguarda dels drets humans havia quedat rebutjat. La greu irresponsabilitat del PSC i de Junts per Catalunya votant en contra d’aquesta conquesta democràtica caldrà no oblidar-la, i menys cada cop que es produeixin nous abusos o que els antics quedin impunes. Però sobretot caldrà continuar treballant per esmenar aquest gran error polític en un futur pròxim.
La necessitat de mecanismes de control sobre el comportament dels cossos policials és una evidència arreu del món i es fa urgent per combatre la impunitat i la indefensió de les víctimes d’abusos. El cas Ester Quintana i molts altres ulls buidats en són icona. Si Gran Bretanya, entre altres països, ho fa, per què Catalunya no? L’abús d’autoritat i altres irregularitats policials són potencialment letals o greument lesives, i afecten la praxi professional en l’exercici de les funcions que tenen assignades aquestes treballadores del sector públic, però també el seu possible comportament delinqüencial en sentir-se impunes.
Dues categories de causes ben il·lustrades per exemples propers que han omplert titulars les darreres setmanes. D’una banda, la notícia dels 45 agents de la policia estatal que han estat processats i pendents de judici per les càrregues durant la celebració del referèndum de l’1 d’octubre, per sospites de delictes de tortura, contra la integritat moral o lesions durant l’operatiu per impedir la consulta. Aquest és un clar exemple de mala praxi professional, que excepcionalment arriba a mans de la justícia. Hi arriba per la persistència d’una organització de defensa dels drets humans com Irídia, no pas per organismes de control intern de la policia. I hi arriba, a més, havent hagut d’afrontar molts obstacles per tirar-ho endavant.
L’abús d’autoritat i altres irregularitats policials són potencialment letals o greument lesives
Irídia, com Alerta Solidària, Amnistia Internacional i altres organitzacions són a peu de carrer combatent la indefensió de les víctimes i reivindicant el mecanisme de control. El greu abús policial de l’1 d’octubre és una evidència documentada, però els abusadors van ser condecorats, no amonestats. La continuada persecució contra l’activisme independentista, sindical, pel dret a l’habitatge o per la llibertat d’expressió, esperonada per lleis restrictives de drets com la llei d’estrangeria i la llei mordassa, ha deixat una gran quantitat de casos d’abús policial impunes, en connivència amb la resta de poders, tant en l’àmbit de la policia nacional com dels Mossos d’Esquadra. Com a icona d’aquesta complicitat i impunitat tenim la imatge del regidor badaloní i càrrec del PP Xavier García Albiol felicitant la policia per la seva actuació violenta contra les persones que pacíficament volíem votar l’1 d’octubre. Una imatge que no s’hauria d’esborrar mai de la memòria de cap persona amb principis democràtics i que hauria d’acabar passant comptes a aquest representant públic convertit en personatge.
D’altra banda, tenim l’exemple de la querella criminal per la inacció de Recursos Humans de l’Ajuntament de Badalona davant 17 expedients a agents locals per faltes greus que no s’haurien tramitat. Entre aquests expedients sembla que hi ha faltes d’abusos en la praxi professional, com maltractament a persones detingudes o càrrega desproporcionada i no autoritzada contra joves en una zona d’oci. Però també n’hi ha d’altres que són exemple de comportament delinqüencial, com és el cas d’un agent que participava activament en carreres de cotxes il·legals, provocant una greu inseguretat al carrer. L’inici del bloqueig dels expedients se situa en les dates dels anys 2020 i 2021 en què, precisament, Xavier García Albiol va ser, accidentalment, alcalde. La policia local badalonina hi suma la judicialització per impuls sindical de possibles irregularitats en hores extra de comandaments. Tot plegat reafirma la necessitat d’unitats d’afers interns i, sobretot, de mecanismes externs de control.
Per seguretat, cal vigilar els qui vigilen.
