Ara que estem en un moment doblement electoral, amb la celebració d’eleccions al Parlament de Catalunya tot just d’aquí a un mes escàs i les eleccions europees a dos mesos vista, es fa encara més necessari que mai reivindicar aquella forma de fer política que es basa en els fets; en treballar per millorar la qualitat de vida dels nostres veïns i veïnes i aconseguir passes palpables cap a aquells objectius polítics respecte dels quals hem adquirit un compromís amb la ciutadania en contraposició amb la política de l’eslògan, del qui crida més fort o qui la diu més grossa.
Certament, aquest darrer estil de fer política sempre crida més l’atenció i de vegades és capaç de monopolitzar, a través dels mitjans de comunicació, el debat públic, però la seva utilitat, més enllà d’intentar polaritzar opinions i posicionaments, és, senzillament, zero. I és al que ens tenen acostumats, malauradament, els comuns i Junts a l’Ajuntament de Barcelona darrerament, sotmetent qualsevol diàleg a la seva entrada al govern, mentre que Esquerra Republicana hem posat la nostra força a negociar per una Barcelona millor sense parlar de cadires.
És per això que Esquerra Republicana afrontem aquesta doble contesa electoral amb la tranquil·litat dels deures fets. Amb la tranquil·litat que, des de l’Ajuntament de Barcelona fins a totes les cambres parlamentàries, hem estat útils, aconseguint, a través de la negociació, poder millorar els serveis públics i actuar decididament per abordar els grans reptes que tenim com a societat.
A Barcelona, Esquerra Republicana hem aconseguit un acord per als pressupostos de l’Ajuntament que marca com a prioritats l’impuls de la llengua catalana, multiplicant per 2,5 els recursos que es destinen a la promoció del català; l’ampliació del parc públic d’habitatges en 1.000 pisos; que els grans esdeveniments que hi ha a la ciutat reverteixin positivament en els veïns i veïnes, començant amb un fons de 10 milions d’euros d’inversió a la Barceloneta a càrrec dels ingressos generats per la Copa Amèrica; o l’impuls d’un Pla de Barris de muntanya i de la regeneració urbana al Besòs, entre molts altres projectes massa llargs de detallar en aquest espai.
Esquerra Republicana afrontem aquesta doble contesa electoral amb la tranquil·litat dels deures fets
Però també hem treballat des del Govern de Catalunya, a través dels pressupostos de la Generalitat, per apostar per Barcelona: amb inversions als CAP, al metro i en altres equipaments essencials, a part de fer l’aposta més gran de la història en augment de serveis públics, amb més docents, sanitaris i Mossos d’Esquadra que mai. Malauradament, però, i com bé sabrà el lector, el pressupost del Govern de Catalunya no es va aprovar per la irresponsabilitat d’aquells que prefereixen la política dels eslògans davant la política de les propostes, i aquestes millores quedaran a mig fer.
Algunes dades de l’aposta del Govern de Catalunya a la ciutat de Barcelona: més de 300 milions d’euros d’inversió directa, amb inversions en salut, com la dels hospitals del Mar, Sant Pau, Vall d’Hebron o Clínic que, sumats al nou CAP Raval Nord o l’ampliació del CAP Besòs, s’enduen 82 milions d’euros d’inversió. O més de 52 milions en educació per garantir unes escoles en les millors condicions possibles. O bé 42 milions en mobilitat, amb la unió de les xarxes d’FGC entre plaça Espanya i Gràcia, la millora en l’accessibilitat d’estacions de metro o un nou carril bus a la B-23. O també més de 15 milions d’euros en recerca biomèdica i en ciències de la salut per apostar per una economia enfocada a resoldre els reptes que ens planteja la millora de la salut en un context d’una societat cada cop més envellida.
Tot això acompanyat també d’un 12,7% d’augment de les aportacions a les escoles bressol, arribant als més de 90 milions d’euros, i l’increment d’un 7% per a Drets Socials, assolint els 100 milions d’euros anuals, entre molts altres.
I finalment, també, agafant l’eina de la negociació i la nostra força a Madrid per fer moure el PSOE dels seus postulats i fent passes fermes per avançar en la resolució del conflicte polític entre la societat catalana i l’estat espanyol. Una negociació en la qual Esquerra Republicana hem aconseguit que allò que tothom deia que era impossible fos possible: els indults i la reforma del Codi Penal per derogar la sedició eren impossibles, així com ho era l’amnistia fins fa pocs mesos, amb declaracions clares i contundents dels dirigents del PSC i del PSOE, des de Salvador Illa fins a Pedro Sánchez.
Per tant, ara vindran mesos de molts eslògans i molt soroll, però el que realment val és tenir la certesa que la nostra tasca en el dia a dia, des dels ajuntaments, cambres parlamentàries o el Govern, és útil per als nostres veïns i veïnes. Que és útil tant per poder resoldre els seus maldecaps del dia a dia com aquelles aspiracions a les quals tenen dret tant a nivell individual com col·lectiu. I el que és segur és que a Esquerra Republicana, des d’una òptica d’esquerres, republicana i independentista, els nostres veïns i veïnes ens trobaran sempre capficats i treballant per millorar la seva vida.
Jordi Castellana, portaveu del Grup Municipal d’ERC a Barcelona i regidor metropolità
