Lucía Navarro

No sé si a algú més li passa que quan tens un problema que t’aclapara no aconsegueixes trobar la informació que et serveixi de guia o no saps per on començar a buscar. A mi em passava això fins que vaig arribar a la Plataforma d’Afectades per la Hipoteca (PAH). Aquest va ser l’inici del que anomenem empoderament, i que ens porta a adquirir les eines necessàries per impedir que ens condemnin a l’exclusió residencial i, per tant, a l’exclusió social.

En els meus inicis a la PAH em vaig sentir aclaparada per tanta informació, així que vaig recordar aquella frase d'”expliqui-m’ho com si tingués quatre anys” i m’hi vaig agafar. Això va coincidir amb l’aparició del concepte Iniciativa Legislativa Popular o ILP. Em van explicar que la ciutadania podia presentar iniciatives que, prèvia recollida de signatures, poguessin ser aprovades i convertides en llei. Això va ser l’any 2014, a Catalunya, on la PAH, juntament amb altres entitats, ens vam organitzar per llançar la proposta ciutadana de mesures urgents per fer front a l’emergència habitacional i la pobresa energètica. Ja el 2012 s’havia presentat una ILP estatal, amb propostes per garantir el dret a l’habitatge per a totes, però la banca i el PP no van permetre que prosperés. En aquell cas es necessitaven 500.000 signatures i se’n van recollir gairebé 1,5 milions. En el cas català en demanaven 50.000 i en vam aconseguir 150.000.

La recollida de signatures va ser del novembre del 2014 al març del 2015. Vam haver de lluitar contra les inclemències del temps i contra el total desconeixement de qui era la PAH. Vam haver de picar pedra, però va ser allà on vam posar en pràctica un dels punts de les normes internes de la nostra plataforma: la pedagogia. Cadascuna, amb el nostre llenguatge de lluita i de patiment acumulat, explicàvem qui érem i el que volíem aconseguir respecte al nostre dret constitucional a un habitatge digne. Aquesta experiència va ser molt bonica, ja que ens va permetre arribar al cor de la gent i també adonar-nos que no estàvem soles; que comptàvem amb el suport i l’admiració de part de la ciutadania i d’altres moviments socials que hi van col·laborar i amb els que vam establir llaços de solidaritat i de suport mutu. Aquesta ILP es va portar al Parlament de Catalunya el 23 de juliol del 2015 i es va aprovar per majoria absoluta com a Llei 24/2015.

Com ja he reflectit al titular d’aquest article, és una eina molt important per a les persones que tenim problemes d’habitatge, sigui per hipoteca, per lloguer o per recuperació d’habitatge buit de bancs o fons voltor, els quals no estan prestant el servei que haurien de prestar malgrat haver estat rescatats amb diners públics. A la llei es contemplen punts tan necessaris com mesures contra el sobreendeutament, contra els desnonaments, cessió obligatòria d’habitatge buit de la banca i prohibició dels talls de subministraments.

El coneixement ens dona poder i ens fa menys vulnerables als atacs dels que volen imposar que l’habitatge és una mercaderia

Tot i això, el 2016, el govern liderat pel PP va interposar un recurs d’inconstitucionalitat contra aquesta i altres lleis d’habitatge aprovades en altres comunitats autònomes. Per tant, la majoria dels articles de la Llei 24/2015 van ser suspesos a l’espera de la sentència del Tribunal Constitucional. La tardor del 2018, el nou govern estatal, encapçalat pel PSOE, i la Generalitat van signar un acord per retirar el recurs davant el Tribunal Constitucional, el qual va acceptar aquesta retirada el febrer del 2019. A més, la tardor del 2019, el grup impulsor de la ILP catalana va aconseguir negociar amb el Govern català una nova llei sobre el dret a l’habitatge per ampliar algunes de les mesures de la 24/2015 i adaptar-les al nou context. El Decret llei català 17/2019 va introduir així la pròrroga de set anys dels contractes de lloguer signats amb la Llei 24/2015. L’obligació dels grans propietaris d’oferir lloguer a preu pactat per a persones en condicions de vulnerabilitat també s’ha estès als supòsits de no renovació del contracte de lloguer i d’ocupació il·legal. La llei també va canviar la definició de gran propietari, ampliant-la per incloure-hi les persones que posseeixen més de quinze habitatges.

El gener del 2021, el Tribunal Constitucional va anul·lar el Decret llei 17/2019 en considerar que havia estat aprovat per decret de la Generalitat i no a través d’una llei del Parlament de Catalunya. Conseqüentment, després d’una nova fase de negociacions entre el grup impulsor de la ILP i els partits catalans, el febrer del 2022 el Parlament català va aprovar una nova llei pel dret a l’habitatge que recuperava també les mesures del Decret llei 17/2019. Aquesta nova llei és la 1/2022, de 3 de març, actualment vigent, però sobre la qual pesa novament el braç executor del PP, que ja hi ha presentat un recurs amb el mateix argumentari de sempre –”que envaeix competències estatals”– i, novament, el Tribunal Constitucional l’ha admès a tràmit.

Tot i això, i encara que la 24/2015 és una llei, la nostra llei, algun dia algú m’ha d’explicar, com si tingués quatre anys, per què no es compleix al cent per cent. Per què els bancs i fons voltor es neguen, en molts casos, a aplicar les mesures d’aquesta llei? Per què la Generalitat i l’Ajuntament de Barcelona triguen tant a multar i a sancionar aquests actors, quan estan incomplint obertament una llei? També m’haurien d’explicar per què de la Constitució espanyola s’obliga a complir alguns articles i altres són ignorats o directament trepitjats, com l’article 47.

És cert que el coneixement ens dona poder i ens fa menys vulnerables als atacs dels que volen imposar que l’habitatge és una mercaderia. L’habitatge és un dret contemplat a la Constitució, a l’article 47, i hauria d’estar a l’abast de tota la ciutadania, independentment del seu poder adquisitiu. I aquest dret, que hem aconseguit gràcies a la Llei 24/2015, atacada per terra, mar i aire per la banca i pels que estan al seu servei, el continuarem defensant costi el que costi. No oblideu, senyories, que en una democràcia ideal “el poble és qui més ordena”.

De totes maneres, i per acabar amb un llenguatge PAH, que sempre busquem que sigui en positiu, vull compartir amb les nostres lectores que estem molt orgulloses de tot el que hem aconseguit fins ara, com els centenars de lloguers socials signats gràcies a les nostres lleis, que representen una oportunitat per a molta gent per viure dignament. El nostre trajecte es preveu llarg en el temps, però aquí seguirem: unides, rebels i solidàries. Que la lluita continua i que aquesta serà de nord a sud i d’est a oest, costi el que costi!

Lucía Navarro, activista de la PAH de Barcelona