Al País Valencià i a Mallorca, l’entrada de l’extrema dreta al govern de les institucions, gràcies al Partit Popular, ha tingut unes conseqüències immediates de censura i retallada de drets culturals i lingüístics alarmant que han fet posar en alerta fins i tot les persones més despistades i que a hores d’ara s’havien pres amb certa lleugeresa els perills que comporta donar poder a Vox i als que els avalen sense escrúpols. A Badalona, l’entrada del Partit Popular al poder municipal absolutíssim ha comportat, entre d’altres, retallades immediates de drets en l’ús democràtic de les platges, amb una actuació punitiva contra alguns usos propis de les famílies que hi van a passar el dia i que, per exemple, hi porten una tauleta de càmping per preservar els aliments o menjar amb més comoditat, i ha comportat també la retallada d’aigua a les fonts públiques per evitar que el poble les utilitzi.
Aquestes concrecions de com actua retallant drets l’extrema dreta, amb la llengua i la cultura, o amb la platja i l’aigua, segur que han servit per fer repensar el vot a més d’una persona en aquestes darreres eleccions al Congreso del Reino de España. Aquesta és una de les valoracions que vull compartir sobre els resultats electorals. Essent aquest un article de finals de juliol, inicialment havia previst dedicar-lo a parlar de l’ús democràtic de les platges, especialment de les metropolitanes, que com a espai natural i periurbà permeten alleugerir els asfixiants estius a la majoria veïnal que no té a l’abast gaire més alternativa per refrescar-se i esbargir-se. Volia tractar-hi part de la feina que estic impulsant, en l’àmbit parlamentari, per revertir les greus mancances i greuges a la costa catalana en normatives de preservació, d’ús –com la que s’imposa a Badalona– i de condicions d’accessibilitat, privació de la mobilitat a qui la té reduïda i privació del servei d’acompanyament al bany adaptat, fent-me ressò de lluites com la de Deixem de Ser Invisibles a Badalona o la d’una mare a Castelldefels, amb petició al Parlament de Catalunya que es troba en període de rebre adhesions al portal E-Peticions. Però ho deixo pendent per a un pròxim article, per fer ara una valoració dels resultats electorals, uns resultats que com deia al principi també tenen a veure amb aquestes retallades de drets que perpetra la dreta i l’extrema dreta quan governa.
El préstec de vot cap a un vot útil per frenar un possible govern PP-Vox ha funcionat molt clarament en aquestes eleccions
La mania de perseguir i retallar drets, tan pròpia de partits de dretes que es vanaglorien de ser liberals i que no dubten a atacar amb violència qui els porti la contrària –greu l’atac premeditat contra el portador d’una bandera LGTBI per part del diputat Garriga a la Rambla de Badalona, etzibant empentes i bufetades, tal com ho va fer l’actual alcalde de la ciutat, Xavier García Albiol, davant d’uns manifestants pacífics, fa uns quants anys, amb idèntic estil totalitari–, és una mania que sempre apunta cap a les classes no privilegiades i cap als que trenquen la norma del poder imposat i hegemònic. PP i Vox, dues organitzacions polítiques que no tenen diferències substancials, sempre acaben perseguint la llengua i la cultura catalanes perquè, malgrat ser minoritzades, marquen dissidència amb la idea supremacista d’una sola llengua espanyola imposada. Sempre acaben perseguint la diversitat sexual i de gènere perquè qüestiona el sagrat patriarcat dominant. I sempre acaben perseguint la pobresa, però no per erradicar-la, tot el contrari, sinó per criminalitzar-la, per assenyalar qui la pateix com a culpable en comptes de com a víctima del sistema. Són trets propis del discurs de l’extrema dreta i del perill que comporta. La percepció d’amenaça real i de por autèntica és superior sobre aquelles persones que se senten –ens sentim– víctimes potencials de l’extrema dreta i de la dreta en general. Per això el préstec de vot cap a un vot útil per frenar un possible govern PP-Vox ha funcionat tan clarament en aquestes eleccions, i ha funcionat més on hi ha més a perdre, comptant, però, que les que tenen màxim risc molts cops no poden ni tan sols votar. Aquesta és una primera valoració global, a nivell estatal.
Aquest préstec de vot s’ha produït especialment a Euskal Herria i a Catalunya, i són aquestes nacionalitats les que salven Espanya de caure definitivament en mans de l’extrema dreta. Un vot útil que s’ha mobilitzat aquí amb més força per ser comunitats més fortament amenaçades i que més hem patit la repressió i la persecució. Els partits de l’esquerra espanyola en són deutors, i haurien de respectar amb més voluntat que mai el dret d’autodeterminació, l’amnistia i la protecció de les llengües minoritzades.
Una altra valoració, en clau catalana, és el contundent vot d’esmena que ha fet l’independentisme, i que reafirma que regalar estabilitat al règim del 78 no ha servit per avançar en drets nacionals ni socials i que cal condicionar un canvi on l’autodeterminació i l’amnistia són clau per al rupturisme.
I en clau badalonina, la majoria del Partit Popular s’esborra del mapa local, mostrant la poca solidesa del vot prestat a Albiol. Un problema que se li afegeix al de donar compliment a les promeses impossibles que ha fet durant els últims mesos i anys.
