El 6 de setembre, l’activitat de les PAH de tota Catalunya va començar a un ritme frenètic. Passat el mes d’agost, totes les assemblees es comencen a omplir de famílies més veteranes i de moltes altres que hi arriben per primer cop, preocupades, per buscar solucions per al seu problema d’habitatge.
Una de les tasques que s’ha anat fent aquestes setmanes a les PAH i als diferents grups d’habitatge és actualitzar el calendari de desnonaments. A la PAH de Barcelona ja hi havia, abans de començar el mes, 10 desnonaments programats per al setembre. Això sense tenir en compte els que han anat arribant diàriament durant les darreres setmanes. Un d’ells el de la Maribel, que estava programat per a dimarts 7.
En aquesta ocasió, em pararé a explicar el cas de la Maribel, que participa des de fa molts anys a la PAH i que la seva situació exemplifica la de milers de persones d’arreu de Catalunya.
La Maribel es va apropar a la PAH, com moltes famílies, quan no va poder pagar la seva hipoteca amb el banc, en el seu cas amb Deutsche Bank. Després d’anys d’agonia i desesperació, el maig del 2016 va entregar la seva llar amb dació en pagament i va signar un lloguer social gràcies a la Llei 24/2015. Per a moltes famílies, poder entregar l’habitatge al banc i que es condonés el deute per poder començar de zero va ser un alleujament. Recordem que avui dia encara no està regulada la dació en pagament, i si una persona no pot continuar pagant la seva hipoteca per motius econòmics, el banc no es queda només amb la casa, sinó que li reclama un deute de per vida, condemnant-la a la més absoluta exclusió social.
Però seguim amb el cas de la Maribel, perquè ella, gràcies a la pressió de la PAH, va aconseguir quedar-se sense deute. Doncs bé, el seu pis va canviar de mans, ara la propietat consta que és Placerville Invest S.L.U., i des del 2019, any en què va finalitzar el seu contracte de lloguer social, la Maribel, juntament amb la PAH, hem intentat negociar amb la nova propietat perquè li renovi aquest lloguer, però sense èxit. Mai ens ha contestat els emails o les trucades. El març del 2021 va rebre la seva primera ordre de desnonament. En aquella ocasió, vam aconseguir ajornar-lo per la moratòria estatal actual de desnonaments.
Quina directiva tenen els Mossos d’Esquadra en els desnonaments? Per què actuen aïllant la víctima com si fos la culpable?
Ups, per cert, que m’he deixat de mencionar que la Maribel treballa, té informe de vulnerabilitat i no ha deixat de pagar el seu lloguer fins avui dia. I que des del desembre del 2019 i fins al gener del 2021, Placerville Invest S.L.U. tenia l’obligació de renovar-li el lloguer social, perquè un Decret Llei així ho exposava. Tot i això, durant aquest període no vam aconseguir cap resposta del fons voltor.
Tornem al 6 de setembre, quan la Maribel participa en la primera assemblea de la PAH de Barcelona del nou curs, explica el seu cas i convoca al desnonament. Ara sí, teníem dues noves informacions: una, que el fons Placerville Invest S.L.U. havia contestat la Maribel i la PAH dient que no aturava el desnonament perquè no tenia cap obligació de fer-ho –ostres! I quan sí que tenia l’obligació de renovar-li el lloguer social va fer-ne cas omís i no va passar res?–, i dues, la comunicació del jutge, que comentava que ja havia aturat una vegada el desnonament, acollint-se a la moratòria estatal, i que en aquesta ocasió traslladava la responsabilitat de la situació als serveis socials de l’Ajuntament de Barcelona. Així, sense embuts. En quin punt diu la moratòria estatal que si ha estat ajornat un desnonament per aquest motiu ja no pot tornar-se a ajornar acollint-se al mateix? En cap.
Com sempre fem a la PAH, vam convocar per terra, mar i aire, i el 7 de setembre a les 9 h del matí ja hi havia persones per aturar el desnonament de la Maribel. També hi havia 4 Mossos d’Esquadra impedint el pas a casa seva, una nova estratègia que no havíem vist mai a la PAH de Barcelona: que sense comitiva judicial la patrulla de Mossos es plantés davant de la porta, aïllant d’aquesta manera la família. Jo estava a punt de sortir de casa amb el meu fill. Pensava anar-hi caminant, perquè teníem temps de sobres abans que hi arribés la comitiva, però amb l’avís del company Jose Antonio vaig agafar el bus. A la parada ens vam trobar amb la Mónica, també de la PAH, i que actualment viu en un pis de la borsa de lloguer. Vam estar tot el camí mirant el telèfon i els xats per veure si passava quelcom estrany.
Vam arribar-hi i ja hi havia desenes de persones, 4 Mossos d’Esquadra a la porta del davant i la Maribel aïllada sense poder mantenir contacte amb ningú. La veritat és que tornar de vacances i trobar una amiga així… Em va caure l’ànima als peus. Així i tot, em vaig apropar a la porta i vaig preguntar per què no podíem apropar-nos-hi. No enteníem com, sent el primer desnonament, actuaven d’aquesta manera. Quina directiva tenen els Mossos d’Esquadra en els desnonaments? Per què actuen aïllant la víctima com si fos la culpable? No tenim prou present el suïcidi del veí de Sants del juny d’aquest mateix any? Aquesta és l’actuació que faran els agents policials davant un desnonament a partir d’ara? En quin punt està la taula de la Generalitat per fer front a l’emergència residencial i als desnonaments? Moltes preguntes i, de moment, cap resposta.
El que sí que puc aportar són dues qüestions. Primer, dades sobre desnonaments: 4 de cada 10 persones desnonades són menors. Gairebé el 59% de les dones que van participar en un estudi de la PAH declaraven patir depressió i/o ansietat –la xifra és del 17% en la població general–. Així mateix, declaraven haver consumit ansiolítics, antidepressius o pastilles per dormir els darrers dos dies el 39% de les dones –un 15% en la població general–. I segon, que el desnonament de la Maribel es va aturar i que seguirem amb ella fins que aconsegueix la renovació del seu lloguer social.
Lucía Delgado, portaveu de la PAH
