El Brasil sembla molt lluny, però és aquí mateix. També semblaven lluny els Estats Units fa justament dos anys quan els seguidors de Trump assaltaven el Capitoli. Però quan ara l’ala d’ultradreta del partit republicà ha mantingut fins a l’extrem el bloqueig de l’elecció del president de la cambra americana, els ressons ja no ens eren tan llunyans… Aquests embats antidemocràtics protagonitzats per una extrema dreta que creix i que s’envalenteix xuclant l’ànima dels pobles són molt més a prop del que ens imaginem i voldríem. Encara que costi de creure. Tenim a prop, també, i a l’abast, les eines i la força per aturar-la, però hi ha una gran falta de consciència activa sobre els perills de l’extrema dreta i la nocivitat d’obrir-li la porta adulant personatges populistes o assumint el seu marc. Ho sabem bé a Badalona, on l’efecte hipnotitzador del líder arriba a generar adeptes i mimetitzacions dins d’espais polítics impensables. I ho veiem també a l’Estat espanyol o al Principat català, on els representants dels privilegis de les elits aristocràtiques i antidemocràtiques obtenen complicitats per posar els seus escons i governs al servei d’interessos oligàrquics fent creure que ho fan al servei del poble, i escampant discursos d’odi envers el feminisme, les persones migrants, la llibertat ideològica, les diversitats i tot el que no sigui el seu totalitarisme.
L’extrema dreta és un perill vital, un perill que cal combatre d’arrel. I tan nociva és la seva existència com qualsevol gest de normalització o intent d’atenuació. Els plantejaments totalitaristes i els discursos d’odi que propugna, amb el feixisme com a marc de referència, són un atemptat contra la vida i contra la llibertat. Quan ho relacionem amb personatges sanguinaris com Franco, Hitler i Mussolini i amb els estralls que van causar, i fins i tot en el cas recent de Bolsonaro al Brasil, ecocida i responsable de crims d’estat, és clarament visible la seva capacitat de cometre atrocitats. El que preocupa és que si fins fa pocs anys el marc ideològic democràtic tenia molt ben definides les línies que en deixaven fora qualsevol aproximació al feixisme, actualment sembla que aquestes línies s’han afeblit i l’extrema dreta, en qualsevol de les seves formes, penetra als espais democràtics i els colonitza, per dominar-los, sense prou resistència. Els líders es fan els simpàtics i ocupen esferes públiques agafant la forma de personatges respectables i útils. A l’Estat espanyol va ser paradigmàtic veure Vox orquestrant el judici contra el procés independentista i tot el poder judicial plegat a la seva voluntat. I encara va ser més colpidor veure els líders antiindependentistes del PSC, el PP i Cs manifestant-se i fotografiant-se cordialment amb ells sense cap rubor. És cert que a l’Estat espanyol ho ha facilitat una transició sense ruptura amb el franquisme i les seves estructures de poder, on aquest ha perviscut, s’ha nodrit i ha crescut. Però aquest perill amenaça la humanitat arreu del món. De fet, ja hi ha teories polítiques que documenten com el neoliberalisme econòmic només podrà sustentar el seu domini extractiu sobre el planeta i sobre les vides de la majoria mitjançant els règims d’extrema dreta, i que per això és justament ara, en plena i descarnada crisi del capitalisme, en un moment en què ha col·lapsat la teoria del creixement infinit, quan l’extrema dreta és impulsada i sustentada amb més força pels que la necessiten per mantenir els seus privilegis.
Copiar-los eixampla la base del consens amb la seva ideologia, i un cop guanyada aquesta base, la gent acaba votant l’original
Com passa amb els altres perills globals, com ara el canvi climàtic, cal pensar globalment i actuar localment. I a Badalona tenim una responsabilitat enorme envers la nostra població i envers el conjunt dels Països Catalans per evitar que el líder d’extrema dreta més popular del Principat torni a tocar poder. I una de les eines per fer-ho és desemmascarar-lo, mostrant qui hi ha darrere d’aquesta estudiada aparença de moderació que ha gastat en els darrers anys, un cop va comprovar que el racisme exacerbat se li girava en contra. Aquest exalcalde de Badalona que pretén tornar-ho a ser, entre moltes altres irregularitats, corrupcions i abusos de poder, mentre va governar Badalona en el període 2011-2015 va trobar la manera de desviar diners de la Fundació Badalona Capital Europea del Bàsquet cap a les butxaques del falangista i actual líder de Vox al Parlament Europeu, Jorge Buxadé Villalba, fins que el govern liderat per Guanyem hi vam posar fi, tal com ha documentat Xavier Rius Sant al seu darrer llibre Els ultres són aquí.
Una altra forma d’impedir que una ciutat de gent treballadora i radicalment democràtica caigui en mans de l’extrema dreta és deixant de normalitzar i legitimar les seves polítiques, tant les del seu model econòmic com totes les orientades a vulnerar drets. Sumar-se als seus discursos i comprar el seu marc és letal, tal com ho afirmen tots els experts estudiosos de l’extrema dreta: copiar-los eixampla la base del consens amb la seva ideologia, i un cop guanyada aquesta base, la gent acaba votant l’original abans que la còpia.
