Tres titulars de fa pocs dies al Barcelonès Nord. El primer: la Constel·lació del Gorg, a Badalona, serà el primer projecte d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús de la comarca, prefigurant un nou model de tinença en clau cooperativa cada vegada més habitual en altres zones del país, però que en aquesta part de l’àrea metropolitana encara no tenia un referent. El segon: el programa ACOL –acrònim d’acollida–, impulsat pel Govern, permet a les entitats socials contractar persones immigrades que es troben enmig dels ‘kafkians’ processos de regularització. El Círcol i Càritas s’hi han acollit i ja n’han fet el primer i positiu balanç. El tercer: el festival itinerant d’arts contemporànies en català, el Límbic, es farà el maig d’aquest any a Santa Coloma de Gramenet, promogut per Òmnium Cultural i situant el Baix Besòs al mapa cultural del país.
Tres bones notícies que conviden a unes quantes reflexions, més enllà de la justificada satisfacció que, per elles mateixes, ens aporten:
– Cap de les tres implica un punt d’arribada, sinó que és, més aviat, un fita en un camí que els dona sentit i context. És evident que el problema de l’habitatge no es resol amb una petita iniciativa com la del Gorg, ni que la contractació de quatre persones en situació d’irregularitat no soluciona la cruel exclusió administrativa de tants dels nostres veïns i veïnes, o que un efervescent festival artístic no acabarà amb les dificultats d’accés a la cultura en català de tanta gent jove a l’àrea metropolitana. Però els tres titulars indiquen que hi ha coses que es mouen; que hi ha coses que avancen. I que ho fan en el bon camí.
De vegades les millors notícies no s’escriuen en majúscules ni amb titulars grandiloqüents
– I en aquest trànsit és clau entendre la idea que qualsevol canvi que valgui la pena implica inevitablement un procés d’assaig i error. Les bones notícies són per celebrar, sí, però també per aprendre’n. Del que ha sortit, però potser hauria pogut sortir millor, del que no s’ha aconseguit i també de les claus d’un cas d’èxit. Estaria bé, en tots tres casos, saber el detall d’aquest procés dinàmic… Quedar-nos no només en el resultat, sinó, també, en el procés.
– Cap d’aquests projectes s’improvisa i tots, en una mesura o una altra, impliquen treball en xarxa. La tenacitat, els intercanvis, la paciència, els valors i la visió compartida són crítics, així com saber trobar les palanques de col·laboració amb el sector públic que, important com és i ha de ser, no pot generar dependències excessives. Els tres projectes tenen un actor imprescindible que els fa possibles: la societat civil. És a dir, la gent organitzada.
– I, finalment, i malgrat la seva aparent modèstia, els tres titulars que obrien aquest article són el recordatori que els canvis són possibles, però que sempre, o gairebé sempre, impliquen un procés; un treball de capes del qual cal tenir cura. I que de vegades les millors notícies no s’escriuen en majúscules ni amb titulars grandiloqüents.
Celebrem les bones notícies i continuem avançant!
