Resulta evident que una ciutat com Barcelona s’ha de fer valer i s’ha de projectar en l’àmbit internacional. Cal pensar en projectes a llarg termini que permetin generar inversions per a la ciutat, alhora que donar-la a conèixer a l’exterior (encara més?). Però una cosa és segura: no tot és vàlid per atraure inversions i projectar internacionalment Barcelona. O almenys no ho hauria de ser.
Molt possiblement, en la projecció internacional d’una ciutat, segons quin tema s’esculli, hi serà sempre present un xoc d’interessos i caldrà triar. No serà mai una decisió fàcil, però en el cas que el xoc sigui entre les pretensions dels interessos econòmics i la protecció de la salut mental hauríem de tenir claríssima la prioritat.
Però sembla que aquesta no serà la prioritat de l’Ajuntament de Barcelona, apartant-se fins i tot de les seves pròpies línies estratègiques en matèria de salut, ja que ha decidit acollir la Fira del Joc, Casinos i Apostes del 20 al 22 de gener del 2025 (anomenada ICE and iGB Affiliate 2025) al recinte Fira de Barcelona Gran Via. De fet, a la pàgina web de Barcelona Convention Bureau ja consta informació sobre la celebració d’aquest esdeveniment dedicat al màrqueting digital per a la indústria del joc.
La comunitat científica internacional fa temps que adverteix que el Trastorn per Joc d’Apostes és una de les addiccions comportamentals o sense substància amb més prevalença a la xarxa d’atenció a les addiccions. En aquesta línia, l’any 2019 l’Agència de Salut Pública de Barcelona va elaborar l’informe Recomanacions per abordar el joc patològic a la ciutat de Barcelona, que ja alertava de les conseqüències per a la salut que podia generar el trastorn del joc i proposava recomanacions. Entre altres, la necessitat de limitar i reduir la publicitat dels jocs d’apostes, de les cases d’apostes físiques i dels espais virtuals de joc d’apostes en línia, així com promoure canvis en la legislació per reduir la publicitat a l’espai públic i en altres ubicacions, com el transport públic o els mitjans de comunicació.
Em preocupa que Barcelona sigui amfitriona d’un dels esdeveniments mundials més grans vinculat al joc, els casinos i les apostes
Una altra referència de l’Ajuntament de Barcelona era el Pla per a la prevenció de l’addicció al joc 2019-2023, una mesura de govern que exposava que, davant de les evidències dels impactes del joc en la salut de la població i especialment en la salut mental, Barcelona vol ser una ciutat referent en la prevenció del joc patològic. Se suggerien una sèrie d’objectius: treballar pel decreixement de les cases d’apostes, bingos i casinos; ampliar les mesures de prohibició, publicitat i patrocini dels negocis de joc; construir programes de prevenció; avançar en el coneixement de l’impacte en la salut i sensibilitzar la població sobre els impactes en la salut del joc problemàtic.
També cal citar el Pla d’acció sobre drogues i addiccions de Barcelona 2021-2024, que defineix diverses accions vinculades al joc, com limitar i ordenar els establiments de joc on es fan apostes a la ciutat, prevenir l’ús problemàtic del joc d’apostes i els videojocs o elaborar una campanya de sensibilització específica per dotar d’eines la població per a la prevenció dels danys associats al joc d’apostes, entre altres. En últim lloc, cal citar dos documents més que treballen en la lluita contra el joc patològic en l’àmbit barceloní: el II Pla de salut mental de Barcelona 2023-2030, que també aborda aspectes que poden afectar o incidir en les addiccions al joc, i el Pla de salut de la regió sanitària de Barcelona 2021-2025, que estableix l’objectiu específic de prevenir el consum de drogues i les addiccions vinculades al comportament.
Doncs bé, tot i les advertències de la comunitat científica internacional i les pròpies línies estratègiques de l’Ajuntament de Barcelona en matèria de salut mental, sembla que els poders econòmics poden acabar marcant les prioritats del govern municipal. En aquest sentit, considero que la decisió d’acollir aquest esdeveniment no segueix la línia estratègica del consistori de prevenció de l’addicció al joc. Em preocupa que la nostra ciutat promocioni aquestes pràctiques i sigui amfitriona d’un dels esdeveniments mundials més grans vinculat al joc, els casinos i les apostes. Quan parlem de salut mental faig meves les paraules de la Federació Catalana de Drogodependències: “Les apostes no són un joc”. I em pregunto si Barcelona vol o volia ser una ciutat referent en la prevenció del joc patològic.
David Bondia, síndic de greuges de Barcelona
