La globalització de l’economia dona un paper més rellevant a les ciutats i a les àrees metropolitanes, amb un grau més d’urbanització, per una banda, i amb la necessitat d’estar interconnectades, especialment en avió, si volen ser a la lliga principal de les ciutats europees per atraure inversió i talent.
L’aeroport de Barcelona és el sisè d’Europa, cosa que li permet estar força connectat, tot i que mostra, a diferència dels més grans, una certa mancança: encara no és un aeroport hub que alimenti cada cop més els vols transoceànics i de llarg radi.
Aquesta és la fita més rellevant que ha d’assolir en els pròxims anys l’aeroport de Barcelona perquè aquesta infraestructura pugui jugar un paper encara més rellevant per atraure i generar més activitat, i de més valor afegit.
A diferència dels altres grans aeroports que encapçalen el rànquing, Barcelona no disposa del que s’anomena “una companyia de bandera” que tingui vols de llarg radi i que els alimenti de les seves connexions de curt i mitjà radi i d’altres companyies aèries, sigui perquè estan a dins de la seva aliança o no.
Tot això fa que la construcció del hub a Barcelona resulti més complexa, a partir de companyies que han de veure-hi la capacitat per disposar de viatgers i càrrega aèria de llarg radi per fer atractiva la seva operació. I això només es pot fer si, tot i que no tenim una companyia de bandera, disposem d’un volum d’operacions i de passatgers que permeti omplir els grans avions que es fan servir per a aquestes operacions de llarg radi. A favor seu hi ha el fet que la competència (per manca de la companyia de bandera que fa el hub) és més lleugera, però es necessita un llindar mínim d’operacions que ajudin a crear aquest hub. Per tant, l’ampliació va també en aquesta línia, i això s’ha de fer dins d’un mateix aeroport.
Augmentar la capacitat de l’aeroport de Barcelona en 15 milions és rellevant per constituir aquest hub que ara, sincerament, tots volem assolir per assentar al nostre país un creixement sostingut i de qualitat.
La compensació ha de ser suficient, en extensió i qualitat del terreny afectat, qüestió que sembla que ha entès perfectament AENA
Addicionalment, Catalunya ha patit un dèficit d’infraestructures que cal revertir. En aquest sentit, la inversió prevista per AENA de 1.700 milions d’euros, amb el que comportarà de més activitat un cop comenci la seva construcció, és una quantitat força significativa i gens menyspreable. Per tant, crec que cal dir, sense cap mena de dubte, que sí a l’ampliació de l’aeroport de Barcelona.
L’altre debat, que presumiblement té més joc, és com fer-ho. En la proposta inicial d’AENA es parla de dues grans obres. La primera, la construcció de la terminal satèl·lit dins del mateix aeroport actual. I la segona, l’allargament de la pista curta paral·lela, del costat mar, en uns 500 metres per permetre la independència en l’ús de les pistes i el màxim cap de vol que pot donar-se amb aquesta configuració.
Aquest allargament de la pista mar s’ha de fer sobre una zona Natura-2000 i també ZEPA (aus), afectant la finca de la Ricarda.
Cal assenyalar que Espanya té el 27% del seu territori amb protecció europea (Natura-2000), a diferència del 19% de mitjana o de valors més baixos dels països anglosaxons, molt més sensibles amb la protecció de la natura. En segon terme, cal dir que si hi ha alguna afectació de la zona de protecció, es pot compensar. Si hi ha un interès general i l’operació concreta en si mateixa no deixa altres alternatives raonables, com sembla que és la que comentem, es pot dur a terme. Això sí, la compensació ha de ser suficient, en extensió i qualitat del terreny afectat, qüestió que sembla que ha entès perfectament AENA, atès que ha mostrat, segons els seus compromisos manifestats públicament, que ho farà amb una relació d’1 a 10 i que les noves àrees seran incloses a Natura-2000 i adaptades, si cal.
No hem d’oblidar que la Comissió Europea és exigent en aquesta qüestió, per la qual cosa podem tenir la garantia que les compensacions seran més que suficients i que ens trobarem, sense cap mena de dubte, davant d’un projecte win-win.
Salvador Guillermo, secretari general adjunt de Foment del Treball
