L’abordatge eficaç de les violències masclistes, en totes les esferes i dimensions, passa inexcusablement perquè s’escolti més el món local i se’l tingui més en compte en el disseny de les diferents polítiques impulsades per la resta de nivells governamentals.
Sens dubte, som la primera trinxera a l’hora de fer prevenció i per combatre de manera realista aquesta pandèmia permanent que, lluny d’erradicar-se, continua augmentant. Estem davant d’un problema de primer ordre que impedeix que puguem garantir ciutats plenament segures i igualitàries per a les dones.
La violència que pateixen les dones pel fet de ser-ho és una violència diferenciada de la resta que componen l’estructura de criminalitat i necessita, per tant, el desplegament de polítiques públiques específiques i diferenciades de les que aborden la resta de patrons criminals. Les dades són una prova irrefutable que les violències d’arrel masclista contra les dones existeixen. I tenen greus conseqüències: 1.237 dones han estat assassinades des de l’1 de gener del 2003 fins avui. A Catalunya, les denúncies per violència de gènere s’han incrementat un 9,6% respecte a l’any passat, i malauradament també ho han fet els trencaments de les condemnes.
Si continuem amb les dades, l’augment de les violacions a dones ateses a urgències, com constata l’estudi que acaba de presentar l’Hospital Clínic sobre les agressions sexuals a majors de setze anys, és dramàtic: des de l’1 de gener i fins al 31 d’octubre d’enguany han atès 587 persones, un 5,6% més que en el mateix període del 2022, i el 89% dels casos perpetrades contra dones. I cada cop els agressors són més joves –fa pocs dies els mitjans s’han fet ressò d’una violació sexual per part de menors d’entre 15 i 17 anys a una jove–, cosa que ens ha de fer reflexionar, i molt. Preocupar i ocupar. Hem de posar el focus en aquest consum de la cultura del porno digital, on la violència contra les dones no només és romantitzada i sexualitzada, sinó que estén el dogma que les dones assoleixen plaer sexual amb la violència dels homes.
I els efectes d’aquest imaginari? Les manades. Només al país, des del 2019 s’ha registrat un augment del 53,2% de les agressions sexuals amb penetració, segons dades del Ministeri de l’Interior. Aquesta és una de les moltes puntes visibles d’aquest enorme iceberg que no s’atura i que creix alarmantment. Les persones que treballem al món local som la primera línia d’atenció a les víctimes i, per tant, coneixem aquest problema en totes les seves dimensions i conseqüències, perquè sabem que tot passa en un lloc concret i molt proper, sigui a l’entorn familiar, d’amistats, professional, a l’espai públic o privat.
Des de la trinxera local estem posant molts esforços, per una banda, en l’acompanyament de manera integral a les víctimes de violència de gènere i en el seu procés de recuperació (psicològic, legal, econòmic i social) des d’equipaments públics com La Ciba, de Santa Coloma de Gramenet. Però malgrat que des dels governs locals destinem molts recursos humans i econòmics a prevenir i combatre les agressions sexuals i tota mena de violències masclistes, per poder contribuir a crear ciutats més segures i igualitàries no disposem de prou recursos per a acollides de llarga durada, per exemple, tan necessàries per a les dones la vida de les quals corre perill a causa de les seves parelles o exparelles. També manquen recursos per fer front a l’augment tan gran de les violències sexuals perpetrades contra els nens i les nenes i adolescents, i tampoc són suficients els recursos específics per respondre a les necessitats de les dones en situació de discapacitat, entre altres reptes apressants als quals ens enfrontem des del món local. Aquí és on reivindiquem que cal que ens facin una escolta més activa i se’ns doni més suport des del món supramunicipal.
L’abordatge eficaç de les violències masclistes passa inexcusablement perquè s’escolti més el món local
Alhora, cal recordar, com fem any rere any en el marc de les reivindicacions del #25N, que hem d’unir esforços i estratègies, i redimensionar els recursos econòmics i humans, no només amb els governs centrals, autonòmics i locals, sinó també teixint xarxa amb la societat civil. Es tracta de fer una lluita coordinada i conjunta, basada en estratègies indispensables com la coeducació en igualtat des de les primeres etapes de la vida i l’adolescència, així com fent prevenció comunitària com a paradigma indiscutible per combatre les violències d’una manera eficaç.
Precisament, a Santa Coloma de Gramenet sabem que aquest abordatge comunitari contra les violències masclistes a les ciutats és cabdal i dona resultats. Un exemple molt clar el veiem en el ‘Protocol de Santa Coloma Xarxa Violeta’, una iniciativa d’implicació comunitària que vam posar en marxa des de l’Ajuntament, ara fa cinc anys, amb l’objectiu de fer de la nostra ciutat un espai públic, d’oci i festiu lliure de violències masclistes i LGTB-fòbiques. La clau era sistematitzar les respostes a les agressions que poden produir-se a l’espai públic, contextos festius i locals d’oci nocturn, unificant criteris, esforços i respostes davant les agressions masclistes i d’intolerants envers la diversitat.
Es tracta d’un nou paradigma basat en un model de seguretat comunitari i feminista, que fa valdre la implicació i el protagonisme de la ciutat, convertint-la en una xarxa ‘d’espais violetes’. Els locals i espai públics adherits poden acollir les víctimes i d’aquesta manera facilitar l’activació del protocol segons la situació.
La nostra finalitat, com a administració local, és facilitar les eines i els recursos als establiments i serveis adherits a la ‘Xarxa Violeta’ per poder detectar i prevenir les violències masclistes i LGTB-fòbiques, així com per facilitar l’acompanyament i donar suport a les possibles víctimes i des d’on, sempre que sigui necessari, es pugui activar el Protocol d’Actuació i Coordinació Professional.
Actualment, en formen part més de 350 establiments i serveis que, des del 2019, s’han anat adherint al projecte, com l’Agrupació del Comerç i la Indústria, locals d’oci, restaurants, comerços, farmàcies, benzineres, serveis de taxi, estancs, perruqueries, associacions de dones i entitats, la Federació d’Associacions Veïnals de Santa Coloma de Gramenet (FAVGRAM), serveis municipals com la grua (empresa municipal Gramepark), el servei de neteja viària i el de manteniment de la via pública, els agents cívics nocturns (equip de serenos), el servei de convivència, el servei de salut i el servei de Policia Local, entre altres. Sense oblidar-nos de tot el personal responsable de les diferents activitats festives i culturals dels grans esdeveniments multitudinaris (cambrers/es, personal de seguretat, personal de salut, entitats, etc.), com el Rockfest, les festes de barri i la Festa Major d’Estiu.
Amb aquest paradigma comunitari i igualitari, sens dubte, estem construint ciutats més segures, més inclusives i més capacitades per respondre preventivament a les violències masclistes, entre totes i tots, posant al centre les persones. No vull acabar aquestes línies sense recordar, com ens deia sàviament la Bell Hooks, que “el feminisme no és només una lluita pels drets de les dones; és una lluita per un món més just i equitatiu per a tothom”. I hi afegeixo: lliure de violències!
Núria Parlon Gil, alcaldessa de Santa Coloma de Gramenet
