Tots recordem quan Ada Colau es va aprofitar vergonyosament de les mentides de les clavegueres de l’Estat per atacar una persona tan íntegra i honesta com Xavier Trias. Quan un diari espanyol va publicar (va mentir, millor dit) que el llavors alcalde de Barcelona tenia un compte corrent a Suïssa, Colau no va dubtar a donar versemblança a la notícia i va acusar Trias de ser un mafiós. Tot va resultar ser mentida i una operació bruta contra el sobiranisme, però Colau se’n va aprofitar sense cap mena d’escrúpol, i segurament no hauria arribat a l’alcaldia sense l’ajuda ni l’empenta que li van prestar les clavegueres de l’Estat. Tot això és sabut per tothom.
Darrerament, però, hem assistit estupefactes a una sèrie de fets que ens fan pensar que, amb tota probabilitat, aquells inquisidors que assenyalaven tothom amb el dit tenen els peus de fang i més coses a amagar que no pas a explicar. Els que acusaven els altres de ser la màfia i la casta tenen molts números per ser acusats, avui, de ser la casta de debò.
El primer escàndol ha estat el programa Amunt Persianes, que suposadament consistia a comprar locals comercials buits per llogar-los posteriorment a bon preu per impulsar el comerç, just quan la pandèmia ha fet molt mal al sector. Doncs bé, resulta que aquest programa és un nyap enorme, perquè no només han adquirit locals sense criteri ni coherència, sinó que a les Corts van intentar comprar 13 locals ocupats i amb negocis en marxa. I els haurien comprat –i desnonat els pobres llogaters i comerciants– si Junts no hagués denunciat el cas, fet que va obligar Colau i Jaume Collboni a fer marxa enrere. Per si tot això fos poc, hem descobert que un conseller municipal dels comuns va vendre el seu local a l’Ajuntament en el marc d’aquest programa; un local, per cert, que provoca dubtes sobre la seva viabilitat comercial perquè és un semisoterrani.
Els que acusaven els altres de ser la màfia i la casta tenen molts números per ser acusats, avui, de ser la casta de debò
El segon cas que hem viscut encara és més estrany i sospitós. L’Ajuntament de Barcelona ha convocat una borsa de treball que, curiosament, no tenia cap temari i es limitava a un test psicotècnic, una prova de llengua estrangera i una prova de coneixements ofimàtics elementals. Doncs bé, un total de 17 càrrecs polítics dels comuns han aprovat la primera fase. Dit d’una altra manera: unes proves convocades pels que governen la ciutat han estat aprovades per una munió de persones que governen la ciutat. L’escàndol és tan gros que fins i tot la UGT ha expressat la seva sorpresa i indignació, perquè els darrers anys s’han convocat borses de treball on, com és habitual, hi havia desenes i desenes de temes que calia estudiar, com correspon a unes oposicions.
Tots dos casos depassen la nostra denúncia política i ja estan en mans d’altres instàncies, que els investigaran a fons. Pel que fa al cas Amunt Persianes, és l’Oficina Antifrau qui ja té tota la informació sobre la taula. I respecte al cas borsa de treball, és la Sindicatura de Greuges, tant la de Catalunya com la de Barcelona, la que ha demanat tota la informació davant les irregularitats detectades evidents. I tots dos els analitzarà també el Comitè d’Ètica de l’Ajuntament. Vull deixar clar que el terreny de joc de la política hauria de ser la mateixa política, però la manca de rigor i les irregularitats constants ens obliguen, a contracor, a recórrer als organismes especialitzats en la lluita contra el frau i l’abús de la veritable casta barcelonina.
Elsa Artadi, candidata de Junts per Catalunya a l’Ajuntament de Barcelona
