Endreçar Barcelona. L’expressió, repetida amb insistència per l’alcalde Jaume Collboni, ha acabat fent niu en la conversa ciutadana. I és que la voluntat d’endegar una nova etapa a la ciutat, d’obrir un temps per afront els reptes als quals ens aboca un món canviant i ple d’incerteses, ha de materialitzar-se començant pel principi. Val a dir, pel que la ciutadania considera bàsic i elemental: una Barcelona neta i segura.
De fet, tant a l’agenda de la Casa Gran com a les dels Districtes han figurat, en primer lloc, les reunions amb les empreses concessionàries de la neteja, les trobades amb els seus treballadors i les sessions de treball amb la Guàrdia Urbana. L’Ajuntament dedica una gran partida dels seus pressupostos al servei de neteja. I el resultat encara no és satisfactori. La pandèmia, és cert, ha donat pas a un ús intensiu de l’espai públic. La guerra d’Ucraïna, a més, ha tingut un impacte molt negatiu pel que fa al lliurament, endarrerit i deficitari, dels camions i la maquinària que, abans de la crisi, era ja imperatiu renovar. Però aquestes dificultats, lluny de ser motiu d’excusa, han d’esdevenir la raó d’un sobreesforç, tant per part de les empreses concernides com pel que fa a l’administració municipal.
Les onades de calor, que esdevenen recurrents, fan de la recollida puntual dels residus urbans i de la neteja dels carrers una qüestió de salut pública. Amb una especial afectació als barris de rendes més baixes, on una part molt important de la seva població no marxa de vacances. Sense oblidar l’increment de la pressió sobre l’espai públic que representen els fluxos turístics durant els mesos d’estiu. Ciutat Vella i l’Eixample coneixen bé les externalitats d’aquesta afluència massiva de visitants. Però també punts icònics de Barcelona, com el Park Güell, o popularitzats pels mateixos turistes, com és el cas dels búnquers del Turó de la Rovira.
La ciutat endreçada és el marc del debat democràtic constructiu que necessitem
Senyal potser de l’individualisme que ha anat impregnant la societat durant les últimes dècades –o tal volta d’un desencís general–, sembla indiscutible que tenim un problema de manca de civisme. La ciutadania comença a prendre’n consciència. Però cal un revulsiu. Hem de tornar a enamorar-nos de la nostra ciutat i a tenir-ne cura. Aquest és el sentit de la crida que ha fet l’alcalde a la responsabilitat de tothom, anunciant una pròxima actualització de l’ordenança municipal de civisme. Hi ha fenòmens recents, sobretot en l’àmbit de la mobilitat o de l’ocupació de l’espai públic, que convé regular sense tardança. Darrere de les crides i les campanyes educatives vindran la fermesa i les sancions. L’Ajuntament exercirà la seva autoritat democràtica per preservar el bé comú. La Guàrdia Urbana i les inspeccions corresponents ja ho estan fent als punts sotmesos a més tensió o als nous eixos, on cal posar ordre per garantir el descans dels veïns.
El nou govern és conscient, però, que l’apel·lació a la ciutadania només tindrà un retorn positiu si l’Ajuntament fa bé la seva feina. Complir i fer complir. En primer lloc, donant exemple. Vet aquí el sentit dels primers missatges de l’alcalde. Tanmateix, la importància d’endreçar la ciutat transcendeix, en les actuals circumstàncies, l’imperatiu elemental esmentat. Barcelona haurà d’entomar grans transformacions: socioeconòmiques, mediambientals, urbanístiques… Hem de situar-nos en el context d’una revolució tecnològica i d’una reformulació general de la globalització que afectarà profundament les nostres vides. Necessitem afrontar-les promovent una reindustrialització sostenible. I necessitem combatre unes desigualtats socials i unes bretxes de gènere que no només són injustes, sinó que afebleixen els fonaments de la democràcia, avui assetjada arreu del món per una onada populista i regressiva. El desafiament és immens. Només hi podem respondre plegats.
El nou govern municipal és igualment conscient que haurà de cercar pactes, acords i consensos amb altres forces polítiques i amb la societat civil barcelonina. En aquest sentit, l’endreça dibuixa un escenari de serenor i d’entesa. Després d’anys d’energies malaguanyades i d’estrès de la ciutadania, és hora d’abordar els veritables problemes que l’amoïnen i que decidiran el futur de Barcelona. La ciutat endreçada és el marc del debat democràtic constructiu que necessitem. Comencem pel principi.
Lluís Rabell, regidor del Pla de Barris, Educació, Persones Grans i del Districte d’Horta-Guinardó de l’Ajuntament de Barcelona
