Definitivament, el viatge de Jaume Collboni a Madrid per veure’s amb l’alcalde José Luis Martínez-Almeida, per anunciar a bombo i plateret que gràcies a ell s’havia “recuperat la normalitat política entre les dues capitals”, el dia abans de les votacions per a l’aprovació inicial dels pressupostos i de les ordenances fiscals del 2024 va ser una mala idea. Anar-se’n a la capital del regne per ampliar l’àlbum de fotos d’aquest inici de mandat, amb les negociacions pressupostàries empantanegades, ha estat una mostra de frivolitat i d’irresponsabilitat política preocupant.
Tenir 10 de 41 regidors del Consell Plenari de l’Ajuntament de Barcelona t’obliga a treballar molt. I sobretot, a treballar amb intel·ligència, prudència, humilitat i amb una clara voluntat de negociar per arribar a acords satisfactoris, no només per als teus interessos, sinó sobretot en benefici de la ciutat i de la majoria dels barcelonins que van votar en clau de canvi polític. Esperar regals o xecs en blanc és una actitud temerària, i més en els temps que corren, després de la investidura de l’alcalde, que va ser de tot menys edificant, i d’una complexa conjuntura dibuixada per unes negociacions a Madrid que marcaran, no només la possible investidura de Pedro Sánchez, sinó també l’agenda política dels pròxims anys a l’Estat.
Jaume Collboni i el seu govern han actuat, durant les darreres setmanes, com si tinguessin majoria absoluta. Els calia guanyar suports per portar a l’aprovació inicial el projecte dels comptes per a l’any 2024 i també el projecte de noves ordenances fiscals, una part dels ingressos municipals que han de finançar les despeses pressupostàries. I només unes hores abans que sonés el rellotge de les votacions a la Comissió d’Economia i Hisenda de l’Ajuntament es van afanyar a donar senyals de vida.
Un pressupost no s’improvisa ni es negocia en poques hores, ni tan sols en pocs dies. El pressupost plasma polítiques i prioritats. I el grup municipal majoritari de l’Ajuntament, Junts per Catalunya-Trias per Barcelona, ja vam advertir a l’alcalde i al seu equip que no donaríem suport a un projecte de pressupost que no incorporés una bona part de les prioritats que vam defensar durant la campanya electoral i que, per cert, van obtenir el suport majoritari dels barcelonins. De cap manera podem donar suport a pressupostos i ordenances fiscals continuistes, que no aporten valor al canvi polític que van expressar els votants a les urnes el passat 28 de maig i que s’inspirin en la inèrcia de les polítiques fracassades dels 8 anys de govern d’Ada Colau.
Diu molt poc de l’alcalde i del seu equip la manera com han portat el seu vaixell a les roques de la negociació pressupostària
S’esperava més, sincerament, d’un PSC que es vanta de conèixer millor que ningú tant la ciutat de Barcelona com el mateix Ajuntament, després de dècades de controlar el poder municipal. Diu molt poc de l’alcalde i del seu equip la manera com han portat el seu vaixell a les roques de la negociació pressupostària. El PSC de Jaume Collboni es va quedar sol defensant el seu projecte d’ordenances fiscals i va patir una dolorosa derrota política. Tota l’oposició li vam tombar les ordenances. I tot seguit, davant la imminent segona derrota a la Comissió d’Economia i Hisenda, el PSC va decidir retirar el projecte de pressupostos de l’ordre del dia, quan havia avisat reiteradament que no ho faria perquè aquesta era la seva responsabilitat.
No es poden demanar adhesions indestructibles a uns comptes que no han estat negociats ni es pot fer xantatge advertint dels mals i de les pèrdues que comporta la no aprovació d’un projecte de pressupost i d’ordenances fiscals. I tampoc és elegant utilitzar entitats i gremis per pressionar l’oposició perquè no fem la feina que ens correspon fer. La nostra voluntat de negociació de les ordenances fiscals va ser ben clara. Entre altres propostes socials per contenir la fiscalitat, vam proposar la reducció del 2% de l’IBI per ajudar les famílies en uns moments de pujada de preus generalitzada, d’increment dels interessos de les hipoteques i dels preus dels lloguers, proposta que va tenir el no per resposta de l’equip de l’alcalde Collboni.
Esperem que l’alcalde Collboni i el PSC hagin après aquesta lliçó i entomin la segona oportunitat que els brinda el calendari polític. Junts per Catalunya-Trias per Barcelona mantenim intacte el nostre compromís amb la ciutat i el canvi. I continuem oberts a negociar el futur de l’Ajuntament sempre que s’abandonin les polítiques que han marcat el seu declivi els últims vuit anys i s’escoltin i es valorin les receptes que hem defensat i continuem defensant per una Barcelona de progrés, capital de Catalunya, segura, equitativa, sostenible, social, amb menys pressió fiscal i que creu fermament en la col·laboració del sector públic i del privat, amb vocació internacional, captadora de talent i solidària amb la resta del país.
Jordi Martí Galbis, regidor-portaveu del grup municipal Junts per Catalunya-Trias per Barcelona
