Encara no han passat ni dos mesos de les eleccions municipals i novament els catalans i les catalanes ens trobem davant d’una cita molt important amb les urnes. En aquest cas, i davant d’un possible govern a l’Estat conformat per l’extrema dreta i la dreta extrema, ens juguem quelcom tan important com la pròpia existència. Només cal veure les notícies que van sorgint els darrers dies provinents de municipis i territoris diversos governats per PP i Vox: cancel·lació d’obres de teatre, retirada de revistes en català de les biblioteques públiques, persecució a la llengua catalana a les Illes i al País Valencià, negació constant de la violència masclista, discursos desacomplexadament racistes i homòfobs… Tot el que ens fa existir com a poble, els nostres símbols, la nostra llengua, els drets socials i les llibertats individuals i col·lectives conquerides amb tant d’esforç, i de les quals n’hem fet bandera al nostre país, estan en perill i no ens podem quedar de braços plegats.
Tampoc el PSOE es pot presentar com a garantia de millora de la qualitat de vida dels nostres conciutadans ni com a principal baluard per frenar l’onada conservadora i feixista. Ho hem vist en aquesta darrera legislatura al Congrés, en la qual el govern de Pedro Sánchez no va acabar derogant la reforma laboral del PP com s’havia compromès a fer (només la van maquillar) i va acabar pactant qüestions tan rellevants com la llei del “Només sí és sí” amb el partit de Feijóo i Ayuso. Quan el PSOE ha pogut mirar cap a la dreta, no ha dubtat a anar de la mà dels conservadors. Per això és important que les esquerres d’arreu de l’Estat tinguin la força suficient per estirar el PSOE cap a polítiques progressistes. I més ara que Sumar ha decidit rebaixar el to en tantes qüestions, fins al punt d’acabar esdevenint la marca blanca del PSOE a Madrid. Quina decepció veure com els que havien d’esfondrar els fonaments del Règim del 78 han acabat renunciant-hi per passar a ser un pilar més dels que sustenten un Estat centralista, conservador i amb autèntica fòbia cap a la seva pròpia diversitat. Com a exemples extremament gràfics, només cal mirar els pactes vergonyosos que han impedit que l’independentisme governés Barcelona, ara i també fa quatre anys.
Fins que no assolim la República catalana que tant desitgem, és a Madrid on hi ha el gran centre de poder
La força política més útil per defensar Catalunya és Esquerra Republicana. Ens avalen més de noranta anys d’història impol·luta, sense cap cas de corrupció, i la feina feta al front de Madrid per part dels nostres diputats, diputades, senadors i senadores els darrers anys. Ha estat en aquesta trinxera on hem hagut de recuperar la llei de contenció dels lloguers d’habitatge, on hem forçat el PSOE a reconèixer Catalunya com a subjecte polític i a reformar el delicte de sedició, on hem picat pedra per augmentar les pensions i apujar el salari mínim interprofessional. I ho hem fet col·laborant amb els companys d’EH Bildu. L’independentisme d’esquerres basc i català treballant braç a braç per millorar la vida dels nostres conciutadans des de cada espai de poder. I malauradament, i fins que no assolim la República catalana que tant desitgem, és a Madrid on hi ha el gran centre de poder, amb qüestions que afecten el nostre dia a dia. I si no, que ho preguntin a qualsevol usuari de Rodalies a Catalunya, l’únic servei públic del nostre país que es gestiona íntegrament des de la capital de l’Estat.
Per tot això, per defensar Catalunya i la seva gent, és important votar aquest diumenge 23 de juliol i fer-ho amb sentit de país. Hi ha qui alegrement demana l’abstenció en aquestes eleccions, i molt probablement ho fa per afavorir l’aparició d’un nou espai polític. Ja va sent hora de deixar clar que aquests interessos particulars ens poden acabar passant factura a tots plegats. Ens agradi o no, el que passi el 23 de juliol ens acabarà afectant, i molt. Tant de bo totes les persones que fan campanya perquè tothom es quedi a casa no hagin de lamentar, l’endemà de les eleccions, que hem tornat al 1940. No ho permetem. Ens hi juguem massa. Ens ho juguem tot. Defensem Catalunya.
Oriol López, vicesecretari general de Coordinació Interna d’Esquerra Republicana
