L’estiu sempre ens deixa notícies curioses de tota mena. Es desconeix si és perquè els que marquen el ritme del país i del món, quan surten d’escena per descansar, deixen d’acaparar els titulars habituals o perquè els periodistes que treballen en època de vacances tenen certa inclinació pels fets anecdòtics i estranys, com si a l’agost les notícies també haguessin de prendre’s un cert relax i, en no poder posar-se un banyador llampant, s’han de conformar amb despertar l’interès amb temes cridaners.
Hi ha hagut notícies simpàtiques, com la inesperada amistat entre un gos i un dofí a La Corunya o la cara d’esgotament de Ben Affleck després de tres dies de casament. També hi ha hagut cobertures truculentes, com la del robot que va trencar un dit a un nen durant una partida d’escacs a Rússia o la parella de Brasil a la qual van robar el cotxe mentre practicava sexe a l’interior. I, finalment, hi ha hagut successos dignes de 1000 ways to die, com la del turista que va morir a trets per masturbar-se en una platja nudista mentre mirava una dona prenent el sol despullada. Matat a palles, com se sol dir vulgarment.
Tot i que de notícies d’aquestes se n’han publicat centenars al llarg de l’agost –especialment als informatius d’Antena 3, que s’està convertint en El caso televisiu–, les serps d’estiu enguany han estat fulminades sobtadament per l’inici anticipat del curs escolar i per la notícia a primera pàgina i a tot color de la mort de la reina Elisabet II. Com se solia dir abans: “Atureu les rotatives!”, perquè aquest és un d’aquells esdeveniments que, com la mort mateixa, per molt que es prevegi que tard o d’hora succeirà, mai t’agafa del tot preparat.
M’imagino les redaccions dels mitjans buscant qualsevol nexe amb la notícia i el redactor en cap cridant: “Els d’Esports, recopileu dades sobre la relació de la reina amb el West Ham i l’Arsenal, recordeu l’anècdota de les mans brutes de Bobby Moore en recollir la copa del Mundial d’Anglaterra i repasseu les fites dels seus cavalls a la Royal Ascot; els d’Economia, consulteu als analistes com afectarà la seva mort a l’economia del Regne Unit i del món, però compte amb donar arguments a favor del Brexit; per als d’Espectacles, els tags són Beatles, Winnie the Pooh, James Bond, Warhol, Sex Pistols i The Crown; i els de Necrològiques, aquest cop res, que ja us heu lluït prou darrerament amb els obituaris a Olivia Newton-John i Mijaíl Gorbachov!”.
Tots els periodistes van bojos cobrint d’alguna manera l’esdeveniment, per mínima que sigui la connexió amb la reina. Jo, per exemple, podria dir que vaig néixer el mateix dia de l’any que ella i que Iggy Pop, i expressar el significat especial que adquireix en aquests moments la lletra de The Passenger com a metàfora del viatge al cel de la monarca, però prefereixo cedir tot el protagonisme als professionals de veritat, com el Jordi Basté, que l’endemà de la defunció ja estava fent El món en directe des de Londres per parlar amb l’excap de protocol de la Generalitat, Carles Fabró, sobre la visita d’Elisabet II a Barcelona l’any 1988. Gràcies al tarannà indagador del popular locutor, vam conèixer detalls de fets transcendentals de la història de la reina, com el reial moment en què va presenciar la mítica ballada de sardanes de Jordi Pujol i Pasqual Maragall al Palau de Pedralbes.
Elisabet II va tenir 30 gossos al llarg de 15 generacions; i és que els 96 anys de la reina equivaldrien a 672 anys de vida d’un gos
Una de les solucions de la premsa buscant el clickbait ha estat resumir en xifres la vida d’Elisabet II per poder dimensionar la llarga trajectòria al tron d’Anglaterra. Diuen que, durant el seu mandat, s’ha reunit amb 4 papes, ha vist al poder 15 primers ministres britànics, ha enviat 300.000 targetes d’aniversari a súbdits que celebraven 100 anys, ha participat en més de 21.000 compromisos oficials i ha visitat més de 100 països com a cap d’Estat. Per cert, algú sap què passarà ara amb els punts Avio acumulats amb tants vols arreu del món?
Tornant a les dades i a les infografies d’aquests dies, una de les que més impressiona és l’arbre genealògic que va publicar la BBC amb tots els gossos descendents de la Susan –la corgi que li van regalar pel seu 18è aniversari– fins al darrer parent, el Willow. En total, 30 gossos al llarg de 15 generacions. I és que els 96 anys de la reina equivaldrien a 672 anys de vida d’un gos; és a dir, un animal que de jove hauria sigut testimoni de l’Armada Invencible i que ara ja no tindria esma per llepar-se els genitals.
Malgrat que la monarca sempre portava els guants posats, el que no ha transcendit és si era ella mateixa qui recollia les caques dels gossos o ho feia un personal de servei molt polit. I és que de relació entre amos i animals domèstics n’hi ha de moltes menes, des dels que tenen el gos al jardí lligat amb una cadena perquè vigili la casa fins als que tracten els animals com a “perrhijos”, un vocable d’origen mexicà emprat per definir un nou model de família multiespècie que tracta els gossos com si fossin nens.
De fet, segons un estudi recent, la meitat de la generació millennial que té gos afirma que l’estima més que a la seva mare. Sempre s’ha dit que els gossos són més fidels que els humans i és molt més probable que l’animal et saludi quan arribis a casa que no que ho faci la teva parella, però els “gospares” van més enllà en el seu amor per als quatre potes i vesteixen les mascotes com criatures, els passegen en carrets de nadons, els fan la manicura, els porten de concert i celebren el seu aniversari amb festes com si un membre de les Kardashian s’hagués casat amb la filla d’un de Los Gipsy Kings.
Aquesta tendència ha anat augmentant en els darrers anys, especialment arran de la pandèmia, i actualment a Barcelona hi ha gairebé tants gossos com nens de 0 a 12 anys. Els “gospares” argumenten que, comparat amb tenir un fill, una mascota és temporal i la seva cura requereix menys temps i diners. Al seu cap tot quadra i suposo que confien que els pagarà la pensió la patrulla canina. O potser pensen que acabaran casant-se amb algú de la reialesa que els mantindrà –mantindrem– i, amb sort, tindran assistents que, a més, es facin càrrec dels gossos, com els que han estat cuidant els “gosnets” i “gosbesnets” de la reina Elisabet II.
