Recentment s’ha publicat el cens d’habitatges buits a l’estat espanyol: 3,8 milions de llars sense cap ús. La xifra ha augmentat en gairebé mig milió d’habitatges si es compara amb l’anterior cens del 2011. També tenim les dades actualitzades del Consell General del Poder Judicial quant a desnonaments el 2022: més de 40.000. Tot i que es tracta de xifres inferiors a les del moment àlgid de la crisi, no deixen de ser dades rellevants, encara més si tenim en compte la moratòria dels desnonaments de famílies vulnerables implantada pel govern espanyol durant la crisi de la covid i que encara continua vigent. El vell eslògan que va sorgir arran de la crisi del 2007 –“Com s’entén: gent sense casa i cases sense gent?”– també segueix més vigent que mai.
Les dades dels desnonaments s’han de veure en el context de precarietat habitacional, no només en una xifra i un titular. Són famílies. Són veïnes. Són persones que pateixen violència institucional i empresarial, víctimes de males praxis i d’un sistema que expulsa la gent que no pot seguir el ritme de creixement actual. Aquest procés d’expulsió deriva, tal com demostren els estudis de l’Agència de Salut Pública de Barcelona, en malalties associades i un nivell de salut molt inferior al de la resta de la població no afectada per la precarietat habitacional. Informes que també ha fet la Plataforma d’Afectades per la Hipoteca (PAH) de Barcelona, on es demostra, a més, que la situació s’agreuja en casos de població nascuda a l’estranger, en gent en situació de pobresa energètica, en famílies amb baixos ingressos i en famílies monomarentals. Són resultats que es podrien preveure, però la importància d’aquests estudis demostra aquesta realitat, a més d’aportar mesures necessàries i urgents per fer-hi front, més enllà de la debatuda i retallada llei d’habitatge estatal.
Davant la situació actual, en què mitjans de comunicació i xarxes socials permeten propagar informació de manera instantània a la població, es fa més necessari que mai recordar i exposar la realitat en el problema de l’habitatge i la seva cara més cruel: els desnonaments. Aquests, tot i les dades aquí exposades, cada cop són més invisibilitats i apartats del debat públic, davant, per exemple, del debat de l’ocupació. Preocupa la instrumentalització, la campanya de la por i la veu que es dona a organitzacions en funcionament criminal que han incorporat l’ocupació d’habitatges com un problema en l’imaginari col·lectiu. De nou, si ens recolzem en les dades i en l’estadística oficial del Ministeri de l’Interior, ens trobem amb xifres cada cop més reduïdes i pràcticament irrellevants si es parla d’ocupació d’un habitatge particular.
Són els moviments socials i les xarxes ciutadanes els que s’organitzen i tenen cura de la societat
I és precisament davant aquestes campanyes de desinformació i de ball de xifres que, novament, són els moviments socials els que ens aporten informació i lluita pel dret a l’habitatge de forma diària. Davant de la ineficàcia de les diferents administracions, són els col·lectius de defensa de l’habitatge els que han anat teixint xarxa i organitzant-se per aturar els desnonaments d’aquestes famílies vulnerables. Començant per la PAH i la publicació de convocatòries de desnonaments, els diferents col·lectius de defensa de l’habitatge de Barcelona s’han organitzat en un canal de difusió de Telegram per informar dels desnonaments que cal anar a aturar davant la porta de la família afectada. Aquest ús de les xarxes socials permet connectar la població i convocar aquesta presencialitat, amb l’ús dels cossos de manera pacífica i dialogant davant la violència que representa el desnonament.
Tota aquesta informació ha estat publicada recentment en el mapa participatiu MapHab. Mapatge de lluita per l’habitatge. Aquesta eina, que beu justament de la informació de les convocatòries dels desnonaments de la PAH i del canal de Telegram de tots els moviments socials d’habitatge de Barcelona, ha permès, en primer lloc, mapejar aquest fenomen a la ciutat amb la recollida de dades dels darrers 7 i 5 anys (pels casos de la PAH de Barcelona i el canal de Telegram, respectivament) i, en segon lloc, analitzar aquestes dades, de les quals s’extreu que tots aquests desnonaments han representat el 15% del total de Barcelona. Tot i això, es pot veure com la feina dels moviments socials és ingent i se’n pot comprovar l’impacte territorial a la ciutat. Una altra dada important que es pot veure en l’eina són els grans desnonadors dels darrers anys: la Sareb, Blackstone i Cerberus. Però l’eina MapHab no és només de consulta, sinó que també té un segon bloc dedicat a les alertes de desnonaments. Aquest mapa interactiu permet consultar tots els desnonaments del 2023 segons resultat i propietat, però, a més, es tracta d’una eina en què els col·lectius d’habitatge poden introduir els desnonaments programats i de manera automàtica es crea el missatge de difusió per Telegram i s’actualitza el mapa de desnonaments amb tota la informació aportada. A més, cada cop s’hi incorpora més informació de col·lectius de l’àrea metropolitana de Barcelona i de la resta de Catalunya.
Veiem com, de nou, són els moviments socials i les xarxes ciutadanes els que s’organitzen i tenen cura de la societat, amb l’ús de la informació i del relat, però també amb l’atenció diària i humana a les famílies, tenint com a base el suport mutu i l’esperança de millora.
Eduard Sala, activista de la PAH de Barcelona
